Vés al contingut

Casilda Remigia de Salabert y Arteaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCasilda Remigia de Salabert y Arteaga
Biografia
Naixement(ca) Casilda Remigia de Salabert i Arteaga Modifica el valor a Wikidata
1858 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Baiona
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLuis María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas Modifica el valor a Wikidata
FillsLuis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert Modifica el valor a Wikidata
Premis


Casilda Remigia de Salabert y Arteaga (Madrid 1858 - Baiona 1936 IX marquesa de la Torrecilla, duquessa consort de Medinaceli i duquessa consort de Santo Mauro.

Biografia

[modifica]

Nascuda a Madrid, el dia 1 d'octubre de 1858, essent filla de Narcisa de Salabert i Pinedo, VIII marquès de la Torrecilla, i de María Josefa de Artega i Silva. Per via paterna era neta de Manuel de Salabert i de Torres, VII marquès de la Torrecilla, i de María Casilda de Pinedo Huici Baizábal i Zailorda. Per via materna era neta d'Andrés Adelino de Arteaga Lazcano i Carvajal, VI marquès de Valdemiano, i de Fernanda María de Silva i Téllez-Girón, dels marquesos de Santa Cruz de Mudela.[1]

Es casà el 23 de novembre de 1888 amb Luis María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, XVI duc de Medinaceli. Sis mesos després, el duc de Medinaceli moria a Madrid però la duquessa esperava un hereu:

La duquessa esdevingué l'administradora del vast patrimoni de la Casa de Medinaceli, patrimoni que conservà i augmentà. En nom del seu fill concretà la venda del Palau de Medinaceli de Madrid on avui s'aixecà l'Hotel Palace a la Carrera de San Jerónimo.[2]

Cinc anys després d'enviudar va contraure de nou matrimoni amb Mariano Fernández de Henestrosa i Ortiz de Mioño, duc de Santo Mauro, amb qui tingué tres fills:[3]

Casilda Remigia tingué un paper fonamental en la vida de la cort del Palau Reial de Madrid al costat de la reina Victòria Eugènia de Battenberg. Amb la reina i la família Medinaceli fugí l'any 1931 a l'exili per tornar a Madrid pocs mesos després. Amb l'esclat de la Guerra civil espanyola tornà a anar a l'exili on morí, al sud de França, als 78 anys.

Referències

[modifica]