Caspar David Friedrich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caspar David Friedrich
Caspardavidfriedrich self1.jpg
Autoretrat primerenc de Caspar David Friedrich
Naixement 5 de setembre de 1774
Greifswald
Mort 7 de maig de 1840 (als 65 anys)
Dresden, Imperi Alemany
Signatura

Caspar David Friedrich (5 de setembre de 1774, Greifswald - Dresden, Imperi alemany, 7 de maig del 1840) fou un destacat paisatgista del moviment romàntic. Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un caràcter transcendent.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Arbre amb corbs. En les seves representacions de monuments megalítics nòrdics, en particular de la costa bàltica, Friedrich intenta insistir en l'harmonia entre natura i creació humana. Les seves composicions estan construïdes per estudis individuals. En lloc de les pedres que formaven en el seu dia les tombes, ara només hi ha arbres. D'aquesta manera, es crea un recinte sagrat integrat per elements de la natura
Un home i una dona contemplant la lluna. Friedrich insisteix a mostrar figures d'esquena, enfront a una vall o davant un dilatat paisatge. No tan sols li serveixen com elements d'adorn, sinó que també incrementen l'efecte de llunyania de l'horitzó. A més, la seva presència provoca en l'espectador una mirada íntima i pietosa. Amb la figura de la parella intenta plasmar l'experiència conjunta
Monjo al costat del mar. La costa és un dels temes preferits de Friedrich. Amb aquesta, aconsegueix expressar el seu entusiasme per l'entorn natural.
L'artista entenia la natura com quelcom poderós, la infinitat i majestat de la qual provoca en l'ésser humà un profund respecte, quasi religiós. La petitesa de la figura del monjo realça aquest contrast entre una natura il·limitada i l'existència humana
Roques blanques a l'ille de Rügen. Aquest quadre és un exemple del descobriment de paisatges i de punts de mira poc habituals. Les escarpades roques donen pas a una vista profunda que s'obre a la intensitat del mar. El primer pla ofereix poc d'espai als caminants. D'aquesta situació límit, es desprèn una serenitat força opressiva
El mar de gel
Aquest quadre s'anomenà en un primer moment L'esperança frustrada, en record d'una obra anterior que representa el naufragi d'un vaixell nomenat Esperança. La pintura simbolitza l'esforç en va de l'individu per endinsar-se en terres llunyanes i descobrir els secrets de Déu. L'obra també reflecteix la pèrdua de les esperances patriòtiques per part de Friedrich a l'inici de l'època de la restauració
L'alta muntanya. Per a plasmar les seves idees religioses en quadres de paisatge, Friedrich se serví de dos temes principals: la boira i les muntanyes de gran alçada. En el centre d'aquesta vista de muntanya, s'alcen amb molt de poder els cims. La boira és com un enviat del cel que cobreix les formes plàstiques i atorga a les siluetes un toc de misteri o solemnitat[1][2][3]

Fill d'un fabricant de sabó i espelmes, d'estricte fe luterana, va néixer a Greifswald, petit poble costaner del mar Bàltic, i la seva joventut restà marcada per la tragèdia personal. La seva mare morí de verola quan ell tenia set anys, la seva germana sucumbí al tifus, i el 1787 el seu germà s'ofegà en intentar rescatar-lo quan ell va caure sota el gel. Encara moltes persones consideren aquests tristos esdeveniments com la raó d'aquesta disposició melangiosa i de l'encant espiritual dels seus paisatges.

Friedrich començà la seva formació artística als vint anys a l'Acadèmia de Copenhaguen, en la qual va tenir, entre d'altres, el professor Jens Juel. El 1798, ja s'havia establert a Dresden, on hi romandria la resta de la seva vida. Allà va conèixer els representants més destacats del romanticisme alemany, com ara els poetes Novalis (1772-1801), Heinrich von Kleist (1777-1811) Philipp Otto Runge (17771810) i els pintors Georg Friedrich Kersting, Carl Gustav Carus, els quals exercirien una gran influència sobre Friedrich. Fins al 1807 no es dedicà plenament a la pintura. El 1810, ingressà en l'Acadèmia de Berlín i el 1816 en la de Dresden.[1][2][3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Friedrich no aspira a reproduir fidelment la natura en els seus paisatges. El seu objectiu és traduir en imatges pictòriques les seves pròpies experiències metafísiques, direcció a la qual l'impulsà Philipp Otto Runge. El significat de les seves obres es veu enriquit per freqüents referències a la mitologia alemanya. En els seus quadres, emfasitzà el desig humà de fondre's amb l'univers diví. L'artista arribà a aquesta conclusió, i així la seva primera gran obra fou Creu a la muntanya (1808), tema al qual tornaria una volta i una altra. Aquesta obra, igual que els seus altres paisatges, resta plena d'intenses representacions poètiques dels escenaris del nord d'Europa i la pintà en un estil deliberadament meticulós i formal.

Malgrat que basats en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a reproduir fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. A pesar que les seves imatges són famoses per la seva contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant el paisatge no sols representava el seu punt de vista personal, sinó que es tractava d'una moda de l'època.

A més de pintures, Friedrich deixà una considerable obra escrita. Algunes realitzacions importants són:
La creu de la muntanya (Retaule Tetschener) (1808), Galeria de Pintura, Dresden;
L'abadia d'Eichwald (1809-1810), Galeria Nacional, Berlín;
El viatger enfront del mar i la boira, vers 1818, Kunsthalle, Hamburg;
Arbre amb corbs, vers el 1822, Museu del Louvre, París;
Un home i una dona contemplant la lluna (1824), Gemäldegalerie, SMPK, Berlín;
Monjo al costat del mar (1808-1810), Galerie der Romantik, Staaliche Schlösser und Gärten, Berlín.[1][2][3]

En la ficció[modifica | modifica el codi]

El 2005, l'editorial Empúries va publicar la novel·la Tota la vida, d'Ada Castells, que narra la vida de l'escriptor alemany des de la ficció.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 h.f. 'ullmann 1000 ObrasMaestras de la Pintura, pàgs. 348-351 ISBN 978-3-8331-6111-7
  2. 2,0 2,1 2,2 Grijalbo 1001 Pinturas que hay que ver antes de morir, pàgs. 367 i 390 ISBN 978-84-253-4111-3
  3. 3,0 3,1 3,2 h.f. ullmann 501 Grandes Artistas, pàg. 192 article de Stephen Farthing ISBN 978-84-253-4383-4
  4. http://elpais.com/diario/2005/03/21/catalunya/1111370858_850215.html


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]