Celestí Barallat i Falguera
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Celestino Barallat y Falguera 3 agost 1840 Barcelona |
| Mort | 2 novembre 1905 (65 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Impulsor de la construcció del cementiri de Montjuïc. |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat i escriptor |
| Ocupador | Diari de Barcelona La Renaixensa Lo Gay Saber |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Membre de | |
Celestí Barallat i Falguera (Barcelona, 3 d'agost de 1840 - Barcelona, 2 de novembre de 1905) fou un advocat i escriptor català.[1]
Començaments[modifica]
Celestí Barallat i Falguera va néixer el 3 d'agost de 1840 a Barcelona. El seu avi matern, el seu oncle (Félix Maria Falguera) i el seu pare (Marià Barallat) eren notaris, per tant, estava predestinat a exercir en el terreny del dret. A l'edat de deu anys ja havien mort tres dels seus sis germans.
La seva infància i joventut estan marcades pel seu interès en la poesia, la naturalesa, l'excursionisme i l'espiritualitat. Va estudiar en el col·legi de Càndid Artiga i posteriorment en l'Institut Provincial de Barcelona (situat a la Universitat Literària). Va obtenir un resultat d'excel·lent en el seu títol de batxiller davant d'un tribunal d'excepció: Joan Cortada i Sala (història universal), Josep Lluís Pons i Gallarza (retòrica i poètica) i Antoni Bergnes de las Casas (grec).
Prossegueix amb els seus estudis universitaris de dret civil i canònic, dels quals assoleix la llicenciatura el 6 de juliol de 1862. És durant la seva formació que estableix relació amb personatges rellevants de l'època: Francesc Pelagi Briz, Francesc Miquel i Badia, Josep d'Argullol i Serra, els germans Francesc de Sales Maspons i Labrós. En 1875 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i en 1877 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari. També fou soci fundador de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques i membre de la junta de govern de l'Ateneu Barcelonès
Obres[modifica]
Va escriure articles al Diari de Barcelona, Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. Traduí al català l'oda "I Troubaire Catalan" de Frederic Mistral (1861), i al castellà poemes d'Horaci, "Mireio" (1868) de Mistral, i "Lohengrin" (1882) de Wagner. El 1905 La Ilustració Catalana publica dues traduccions al català de Celestí Barallat: l'Oda als trobadors catalans de Mistral, i l'Himne Cretenc també de Mistral.[2] Joan Perucho li va dedicar el seu capítol d'Oscura turba de los más raros escritores españoles.[3]
Política[modifica]
Afiliat al Partit Conservador i col·laborador en la restauració d'Alfons XII, el 1874 fou membre del Comitè Directiu dels alfonsins de Barcelona, amb els quals va signar el manifest de la Lliga de l'Ordre Social.[4] Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1875-1877). Fou membre de la Comissió de Cementiris que va impulsar la construcció del cementiri de Montjuïc.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Celestí Barallat i Falguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ciprés Palacín, María Ángeles. «Las traducciones catalanas del provenzal en la prensa del siglo XIX». Thélème: revista complutense de estudios franceses, vol. 17 (2002), p. 179-195. [Consulta: 25 abril 2022].
- ↑ Principis de botànica funerària a Editorial Base
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 113. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ Hablemos de jardines
Bibliografia[modifica]
- Barallat, Celestí (2013) Principis de Botànica Funerària, Introducció a cura d'Adolf Beltran i Xandri. ISBN 978-84-15711-71-1
- Barallat, Celestí Shakespeare y Moratín ante la fosa y traducción al catalán de un cuadro de Shakespeare ISBN 9788415711711
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVIII 1877-1905 |
Succeït per: Salvador Sanpere i Miquel |