Cementiri de Terrassa

Infotaula d'edificiCementiri Nou de Terrassa
Dades
Tipus	Cementiri
Arquitecte	Melcior Vinyals i Muñoz
Construcció	1930
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Terrassa (Vallès Occidental)
Localització	Ctra. de Sabadell, km 16,85. Terrassa
	41° 34′ N, 2° 02′ E / 41.56°N,2.04°E
BCIL
Identificador	IPAC: 28176
Id. IPAC
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	28176

El Cementiri de Terrassa és situat a la carretera N-150, a l'entrada de la ciutat, entre Torre-sana i Torrebonica. Monument protegit com a bé cultural d'interès local, també es coneix com a Cementiri Nou en contraposició a l'antic cementiri, actualment desmantellat, que va donar nom al barri del Cementiri Vell. Fora del recinte hi ha els nous edificis del tanatori i el crematori.

Descripció[modifica]

Recinte de planta irregular, amb accés per una petita entrada monumental formada per dos cossos de base esglaonada i un obelisc superior. L'eix de simetria, desenvolupat entre aquest punt i la capella de l'altre extrem, ordena l'espai destinat a tombes familiars. La capella, inspirada en l'estil Sezession, és de planta quadrangular amb cúpula sobre cimbori; està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Hi ha alguns enterraments d'interès. Cal esmentar el panteó de la família Alegre de Sagrera, d'inspiració clàssica.^[1]

Va ser dissenyat des dels seus inicis com un espai enjardinat, amb les sepultures distribuïdes de manera que quedessin grans zones de jardí. Al llarg dels anys s'ha preservat aquest disseny i s'hi conserven les zones verdes i de bosc.

A part de molts tipus diferents de sepultures (nínxols, panteons, hipogeus, tombes, etc.), cal destacar-ne una nova opció funerària anomenada el Jardí del Repòs, un espai verd on espargir les cendres situat vora un rierol. El recinte també disposa de diferents tipus de sepultures exclusives per a cendres, com els columbaris, els nínxols columbari, els columbaris piramidals i el cinerari comú.

Història[modifica]

L'anomenat Cementiri Vell, situat vora el torrent de Vallparadís, era originàriament un cementiri militar de l'època de la Guerra del Francès que el 1809 es va utilitzar com a cementiri civil, coincidint amb l'epidèmia de tifus dels anys 1808-10, que va provocar una gran mortaldat. El 1834 es decideix construir un cementiri municipal just als mateixos terrenys: el 1835 ja s'hi fa el primer enterrament i el 1841 s'hi construeix el primer panteó, el de la família Maurí.^[2]

Aquest cementiri va quedar saturat i el 1926 es va projectar fer-ne un de nou als terrenys de Can Torrella del Mas, raó per la qual quan algú es mor a Terrassa es diu que se n'ha anat a Can Torrella. El Cementiri Nou, l'utilitzat actualment, fou projectat per l'arquitecte Melcior Viñals i Muñoz i es va inaugurar l'1 de novembre de 1932. A més d'aquest arquitecte, sembla que hi van participar també Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot. Cal esmentar la intervenció de diversos escultors com ara Clarà, Monjo, Viladomat o Llimona, entre d'altres.^[1]

Persones conegudes enterrades[modifica]

Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 1843 - Terrassa, 1914), actor català.
Josep Soler i Palet (Terrassa, 1859 - Barcelona, 1921), historiador, advocat, polític i mecenes cultural.
Josep Tobella i Galceran (Olesa de Montserrat, 1897 - Ullastrell, 1936), farmacèutic, polític i artista, director artístic de la Passió d'Olesa de Montserrat durant la dècada de 1930.
Joan de Batlle i Ribas (Sant Feliu de Llobregat, 1883 - Castellbisbal, 1936), advocat i polític.
Benet Margarit i Font (Olesa de Montserrat, 1878 - Ullastrell, 1936), industrial i polític català.
Antoni Barata i Rocafort (Terrassa, 1890 - 1936), industrial, propietari agrícola del sector del vi i expresident local de la CEDA.
Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 1878-1938), arquitecte modernista.
Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 1863 - Barcelona, 1945), enginyer industrial, advocat i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya.
Manuel Gorgé Samper (Alacant, 1889 - Barcelona, 1958), cantant de sarsuela i actor.
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982), poeta, prosista i professor.
Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002), escriptora, traductora i periodista.^[3]
Maria Dolors Duocastella i Roig (Manresa, 1925 - Terrassa, 2014), dinamitzadora cultural^[3]
Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, 1935 – 2018), fotògrafa.

Llista de monuments protegits dins el recinte del cementiri[modifica]

Monument	Protecció	Estil/època	Localització	Coordenades	Codi^?	Imatge
Tomba mitjana Família Julià Fontanillas		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 23	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 30″ E / 41.558981°N,2.041663°E / 41.558981; 2.041663 a prop	IPA-28179 bg	Tomba mitjana Família Julià Fontanillas (Terrassa)
Tomba mitjana Carme Fornells		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 23	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 32″ E / 41.558931°N,2.042084°E / 41.558931; 2.042084 a prop	IPA-28180 bg	Tomba mitjana Carme Fornells (Terrassa)
Tomba major Antoni Blasi		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 25	41° 33′ 33″ N, 2° 02′ 32″ E / 41.55909°N,2.042124°E / 41.55909; 2.042124 a prop	IPA-28181 bg	Tomba major Antoni Blasi (Terrassa)
Tomba major Família Lluch		Monumentalisme academicista	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 23	41° 33′ 33″ N, 2° 02′ 31″ E / 41.559164°N,2.042078°E / 41.559164; 2.042078 a prop	IPA-28182 bg	Tomba major Família Lluch (Terrassa)
Tomba major Família Jover		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 22	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 30″ E / 41.558957°N,2.041644°E / 41.558957; 2.041644 a prop	IPA-28183 bg	Tomba major Família Jover (Terrassa)
Tomba major Família Rossell		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 11	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 30″ E / 41.558907°N,2.041676°E / 41.558907; 2.041676 a prop	IPA-28184 bg	Tomba major Família Rossell (Terrassa)
Tomba major Josep Amat		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, avinguda I, núm. 7	41° 33′ 30″ N, 2° 02′ 31″ E / 41.558472°N,2.042025°E / 41.558472; 2.042025 a prop	IPA-28185 bg	Tomba major Josep Amat (Terrassa)
Tomba major Pere Amat		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, avinguda I, núm. 8	41° 33′ 31″ N, 2° 02′ 31″ E / 41.558518°N,2.041993°E / 41.558518; 2.041993 a prop	IPA-28186 bg	Tomba major Pere Amat (Terrassa)
Tomba major Joaquim Amat		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, av. I, núm. 9	41° 33′ 31″ N, 2° 02′ 31″ E / 41.55856°N,2.041955°E / 41.55856; 2.041955 a prop	IPA-28187 bg	Tomba major Joaquim Amat (Terrassa)
Tomba major Família Ramon Blasi		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, av. I, núm. 22-23	41° 33′ 31″ N, 2° 02′ 31″ E / 41.558644°N,2.041888°E / 41.558644; 2.041888 a prop	IPA-28188 bg	Tomba major Família Ramon Blasi (Terrassa)
Tomba mitjana Família Vives Moya		Academicisme Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, av. V, núm. 76	41° 33′ 31″ N, 2° 02′ 33″ E / 41.558656°N,2.042422°E / 41.558656; 2.042422 a prop	IPA-28189 bg	Tomba mitjana Família Vives Moya (Terrassa)
Tomba major Josep i Joan Altisén Martí		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, av. I, núm 59	41° 33′ 31″ N, 2° 02′ 32″ E / 41.558554°N,2.042186°E / 41.558554; 2.042186 a prop	IPA-28190 bg	Tomba major Josep i Joan Altisén Martí (Terrassa)
Panteó semisoterrani Família Salvans Piera		Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona Bosc, núm 10	41° 33′ 26″ N, 2° 02′ 28″ E / 41.557251°N,2.041166°E / 41.557251; 2.041166 a prop	IPA-28191 bg	Panteó semisoterrani Família Salvans Piera (Terrassa)
Panteó capella Família Julià Sellarès		Historicisme Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 10	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 30″ E / 41.558843°N,2.041681°E / 41.558843; 2.041681 a prop	IPA-28192 bg	Panteó capella Família Julià Sellarès (Terrassa)
Panteó de Francesc Alegre i Mercè de Sagrera		Historicisme Inici del segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona Bosc, núm. 25	41° 33′ 28″ N, 2° 02′ 31″ E / 41.557819°N,2.042025°E / 41.557819; 2.042025 a prop	IPA-28193 bg	Panteó de Francesc Alegre i Mercè de Sagrera (Terrassa)
Panteó capella Família Badrinas		Darreres tendències Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 27	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 32″ E / 41.558893°N,2.042137°E / 41.558893; 2.042137 a prop	IPA-28194 bg	Panteó capella Família Badrinas (Terrassa)
Panteó capella Família Roig		Historicisme Mitjan segle XX	Terrassa Cementiri municipal, zona A, plaça D, núm. 12	41° 33′ 32″ N, 2° 02′ 29″ E / 41.558904°N,2.041415°E / 41.558904; 2.041415 a prop	IPA-28195 bg	Panteó capella Família Roig (Terrassa)
Monument als Caiguts^[4]	BCIL S-45	Monumentalisme academicista Mitjan segle XX	Terrassa Pl. del Dr. Robert (enderrocat). Algunes escultures traslladades al cementiri	41° 33′ 33″ N, 2° 02′ 38″ E / 41.559194°N,2.043838°E / 41.559194; 2.043838 a prop	IPA-28126 bg	Monument als Caiguts (Terrassa)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Terrassa

↑ ^1,0 ^1,1 «Cementiri Nou de Terrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 abril 2013].
↑ «El cementiri Vell». Records de Terrassa. [Consulta: 9 juliol 2013].
↑ ^3,0 ^3,1 «Dones al jardí de la memòria». Ajuntament de Terrassa, 2019. [Consulta: 2023].
↑ Part del Monument als Caiguts es conserva al cementiri. L'emplaçament original era a la plaça del Dr. Robert 41° 33′ 48″ N, 2° 01′ 01″ E / 41.563308°N,2.016812°E / 41.563308; 2.016812

Enllaços externs[modifica]

El Cementiri Municipal, dins la web de la Funerària de Terrassa.

Vegeu també[modifica]

Llista de monuments de Terrassa

[patmapa-1] 1,0 ^1,1 «Cementiri Nou de Terrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 abril 2013].

[2] «El cementiri Vell». Records de Terrassa. [Consulta: 9 juliol 2013].

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Dones al jardí de la memòria». Ajuntament de Terrassa, 2019. [Consulta: 2023].

[4] Part del Monument als Caiguts es conserva al cementiri. L'emplaçament original era a la plaça del Dr. Robert 41° 33′ 48″ N, 2° 01′ 01″ E / 41.563308°N,2.016812°E / 41.563308; 2.016812

[1]

[2]

[3]

[4]