Cipriano Muñoz y Manzano

Cipriano Muñoz y Manzano

Biografia
Naixement	3 octubre 1862 l'Havana (Cuba)
Mort	1r novembre 1933 (71 anys) Biarritz (França)
Diputat al Congrés dels Diputats
9 de febrer de 1891 – 1 de març de 1895
← Mariano Arredondo Collar Francisco Goicoerrotea y Gamboa →
Circumscripció	Eixea
Senador per Matanzas, Osca i per dret propi
20 d'abril de 1898 – 15 de setembre de 1923
Ambaixador d'Espanya a l' Imperi Rus
1904 – 1917
← Juan Falcó y Trivulcio Francisco Gutiérrez de Agüera y Bayo →
Ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu
1914 – 1918
← Fermín Calbetón y Blanchón Luis Enrique Valera y Muguiro →
Ambaixador d'Espanya al Regne d'Itàlia
1924 – 1931
← Francisco de Reynoso y Mateo Gabriel Alomar i Vilallonga →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, historiador, polític, biògraf, historiador de l'art
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1904–1933) Reial Acadèmia Espanyola (1895–1933) Societat d'Amics de Portugal
Altres
Títol	Comte Comtat de la Viñaza
Premis
Orde de Carles III Orde d'Isabel la Catòlica Orde de Leopold Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Orde de Sant Alexandre Nevski Creu del Mèrit Militar
Signatura
Llista Ambaixador d'Espanya a Itàlia 1924 – Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 1913 – 1916 Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus 11 febrer 1907 – 1913 Ambaixador d'Espanya al Regne de Portugal 1904 – Ambaixador d'Espanya a Bèlgica 1895 – Senador del Regne Diputat a Corts

Cipriano Muñoz y Manzano (l'Havana, Cuba, 3 d'octubre de 1862 - Biarritz, 1 de desembre de 1933) va ser un historiador i lingüista, Gran d'Espanya, amb el títol de comte de la Viñaza, Épila. Va ser a més ambaixador a Rússia, Itàlia i davant el Vaticà, i diputat del Regne i senador.

Biografia

Fou elegit diputat pel districte d'Eixea a les eleccions generals espanyoles de 1891 i 1893, i Senador per Matanzas (Cuba) en 1898, Osca en 1899, 1901, 1903, 1904 i Senador per dret propi el 1914. Endemés, el 1902 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

El seu particular coneixement d'Amèrica li serví per representar Espanya en la commemoració del Primer Centenari de la Independència de Perú (1921). On la idea era congregar a Lima a representants de tot el continent americà i de selectes països europeus. La invitació es va estendre, en primer lloc, a l'aliat del règim, els Estats Units, i també als veïns «conflictius» com Brasil, Equador, Bolívia i Colòmbia. Va quedar exclòs Xile al no haver-se resolt encara el problema del plebiscit de Tacna i Arica. La Cancelleria, a càrrec d'Alberto Salomón, va donar a conèixer la llista definitiva de convidats a l'octubre de 1920: van confirmar la seva assistència 16 ambaixades i 13 missions especials de tot el món. A Espanya se li va assignar un lloc d'honor i al Secretari de l'ambaixada del Perú a Madrid, Oscar Barrenechea, se li va encomanar la invitació a Sa Majestat Alfons XIII d'Espanya, gestió que finalment no va arribar a bon terme; en el seu lloc va venir, presidint una nodrida delegació, Cipriano Muñoz y Manzano, comte de la Viñaza i Gran d'Espanya, amb la categoria d'Ambaixador Extraordinari.

Obres

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Santa Teresa de Jesús: ensayo crítico. A. Pérez Dubrull, 1882. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Aurelio Prudencio Clemente: ensayo biográfico-crítico. Tipografía de los Huérfanos, 1888. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Arte breve i compendiossa para aprender á leer, escreuir, pronunciar y hablar la lengua española, compuesta por Juan de Luna ... Impressa en Londres, año de 1623 y nuevamente publicada ahora por el excelentisimo señor conde la Viñaza. Establecimiento tipográfico de La Derecha, 1892. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Bibliografía española de lenguas indígenas de América, Cipriano Muñoz y Manzano Viñaza (conde de la). Sucesores de Rivadeneyra, 1892. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Gramática de la lengua vulgar de España. La Derecha, 1892. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Biblioteca histórica de la filología castellana. Madrid: Real Academia Española, 1893. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Arte grande de la lengua castellana: Compuesto en 1626 por el maestro Gonzalo Correas... Publicado por primera vez el conde de la Viñaza.... Tip. R. Fé, 1903. 

• Muñoz y Manzano, Cipriano. Los cronistas de Aragon: Discursos leídos ante S.M. El rey don Alfonso XIII, presidiendo la Real academia de la historia, en la recepción pública del excmo. Sr. Conde de la Viñaza, el día 13 de Marzo de 1904. Los hijos de M.G. Hernández, 1904. 

Enllaços externs

• «Obras de Cipriano Muñoz y Manzano». Google Books. [Consulta: 12 novembre 2012].
• «Historiografía: primeros estudios sobre los cronistas». Universidad de Zaragoza. Arxivat de l'original el 2013-01-17. [Consulta: 12 novembre 2012].
• Fatás, Guillermo «De cuando Goya aún no era Goya». Heraldo de Aragón, 23-06-2011 [Consulta: 12 novembre 2012]. «La fundación Goya en Aragón reedita, en fácsimil, el estudio goyesco del conde de la Viñaza»

Premis i fites
Precedit per: Zeferino González y Díaz Tuñón	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira L 1895-1933	Succeït per: Ramiro de Maeztu
Precedit per: Alejandro Llorente y Lannas	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 17 1902 - 1933	Succeït per: Agustín Millares Carlo