Claudi Esteva i Fabregat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaClaudi Esteva i Fabregat
Nom original (es) Claudio Esteva Fabregat
Biografia
Naixement 11 novembre 1918
Marsella
Mort 4 setembre 2017 (98 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de les Corts (Barcelona), departament 5, nínxol 3696[1] 
Educació National School of Anthropology and History Tradueix
Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Antropòleg, historiador, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Madrid
Universitat de Barcelona
Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya
El Colegio de Jalisco
Partit polític Joventuts Socialistes Unificades
Família
Parella Berta Alcanyis
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017)[2][3] fou un antropòleg cultural[4] i historiador americanista català.[3]

Biografia[modifica]

Exiliat a Mèxic, abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l'Escola Nacional d'Antropologia del Museu d'Antropologia de Ciutat de Mèxic, on residí des de 1939 a 1956.[3] El 1952 es graduà en antropologia a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista Erich Fromm. S'ocupà de l'estudi de les cultures tolteca i asteca de Mèxic. Un cop retornat de l'exili a Espanya el 1956, es doctorà a Madrid en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l’Escola d’Estudis Antropològics i el Centre Iberoamericà d’Antropologia de Madrid. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la Universitat de Barcelona. Fou també director del Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona i fundà el 1971 la revista Ethnica. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la Universitat de Barcelona, tornà a Mèxic, on fou professor investigador del Colegio de Jalisco.[4] Des de 1991, també, fou president de l'Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya. Claudi Esteva, es va casar amb Berta Alcanyis amb la qual va tenir tres fills.[3]

Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'Amèrica prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per Erich Fromm entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a Mèxic i a Àfrica, i també a Espanya, a Equador, Perú, Estats Units i Guatemala [3]

Publicacions [4][modifica]

  • El mestizaje en Iberoamérica (1963),
  • Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969)
  • Para una teoría de la aculturación en el alto Aragón (1971)
  • Antropología y filosofía (1973)
  • Antropología industrial (1973)
  • Razas humanas y racismo (1975)
  • Cultura, sociedad y personalidad (1978)
  • Estado, etnicidad y biculturalismo (1984)
  • La corona española y el indio americano (1989)
  • La identidad catalana contemporánea (2004)

Premis i reconeixements [4][3][modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Calvo i Calvo, Lluís «Claudio Esteva Fabregat y la Antropología Española». Anuario de historia de la antropología española. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, pàg. 27-34.

Referències[modifica]

  1. Localització al cementiri
  2. «Mor Claudi Esteva, primer catedràtic d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona», 04-09-2017. [Consulta: 4 setembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Madrid: Akal, 2002, p. 230-232. ISBN 8446014890.  [Consulta: 4 setembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Claudi Esteva i Fabregat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica]