Clementines de les Terres de l'Ebre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Logotip IGP Clementines de les Terres de l'Ebre

Les Clementines de les Terres de l'Ebre són unes clementines conreades a les comarques del Baix Ebre i el Montsià reconegudes amb una Indicació geogràfica protegida per la seva elevada qualitat des del 2003.[1] Les clementines són un híbrid entre la mandarina comuna i la taronja amarga que resulta més saborosa i dolça. Les clementines de les Terres de l'Ebre es produeixen amb el sistema d'agricultura de producció integrada.[2]

Les condicions climàtiques del tram final de l'Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics.[2] Són un fruit amb la pell d'un color taronja molt marcat que es caracteritza per tenir més elasticitat, menys gruix d'escorça i una duresa pròpia que la resta de clementines. Amb un bon sabor, sucós i d'una dolçor per sobre de l'habitual.

La indicació geogràfica protegida Clementines de les Terres de l'Ebre es va inscriure al Registre Comunitari el 22 de setembre de 2003.[3]

Història [cal citació][modifica]

La clementina es va introduir a les Terres de l’Ebre a la segona meitat del segle XIX i començament del XX a través de les petites explotacions de cítrics desenvolupades després de la construcció dels canals de reg. A la dècada dels 1960 el conreu de cítrics va experimentar un creixement notable a causa de l’expansió del regadiu i la conversió dels camps als conreus llenyosos. La producció es concentrà a la zona d’Alcanar i a partir dels anys 1970 es va estendre al Montsià i el Baix Ebre, època en la qual els productors es van unir en societats o cooperatives locals per comercialitzar directament sense dependre dels agents procedents de València.

Característiques[modifica]

Les clementines de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre pertanyen a l’espècie Citrus reticulata. S'utilitzen tres de les varietats: Clementina fina, Clemenules i Hernandina. Les tres comparteixen algunes característiques com ara el període de maduració llarg dels fruits a l’arbre provocant un alt índex de maduresa, una gran qualitat gustativa, un percentatge de suc superior, i finalment una coloració taronja intensa a la polpa i la pell. Les condicions edafoclimàtiques de les Terres de l'Ebre fan que les clementines tinguin un sabor i una aroma característics. Els hiverns més rigorosos que els d’altres zones productores, una més gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit i l’aposta per varietats poc primerenques propicien un fruit més saborós, un més alt punt d’acidesa i una més gran consistència de la pell.

La producció de clementines de qualitat demana un acurat tractament dels arbres i és per això que s’empren sistemes integrats. Les principals tasques de conreu són la poda i la collita. La poda té lloc en els arbres adults després de la collita i consisteix a aclarir parcialment les branques. Pel que fa a la collita, s'efectua normalment en dues passades, de forma manual, en el moment en què els fruits presenten un índex de maduresa i un contingut de suc adequats. Comença amb la clemenules, a mitjan octubre, continua amb la clementina fina, cap a la meitat o final de novembre, i es completa a final de gener amb la clementina hernandina. Cal fer-la en absència de rosada o boira i amb alicates, evitant l'estirada, per prevenir el despreniment de la pell del fruit. Després de la collita, les clementines seleccionades són sotmeses a un procés de rentatge, encerat, calibrat i envasat.[4]

Referències[modifica]

  1. «Clementines de les Terres de l'Ebre». Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [Consulta: 7 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Clementina IGP de les Terres de l'Ebre». Gastroteca. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 març 2016].
  3. «REGLAMENT (CE) núm. 1665/2003 de la Comissió, de 22 de setembre de 2003». Comissió Europea, 22-09-2003. [Consulta: 16 març 2016].
  4. Contreras, Jesús; Juanjo Cáceres, Elena Espeitx. Els Productes de la terra. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2003. ISBN 84-393-6213-7. 

Enllaços externs[modifica]