Colum McCann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaColum McCann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2009 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Texas a Austin
Clonkeen College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària, periodisme i escriptura creativa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, acadèmic, periodista, escriptor, novel·lista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEuropean Graduate School
Paris Match
Hunter College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webcolummccann.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0564847 Allmovie: p361443
Discogs: 2652934 Goodreads author: 14080 Modifica el valor a Wikidata

Colum McCann (Dublín, 28 de febrer de 1965) és un escriptor irlandès de ficció literària establert a Nova York.[1] És el cofundador i president de Narrative 4, una organització internacional sense ànim de lucre d'educació en l'empatia.[2][3][4]

El treball de McCann s'ha publicat en més de 40 idiomes,[5] i ha aparegut a The New York Times, New Yorker, Esquire, Paris Review, The Atlantic Monthly, Granta i en altres publicacions internacionals.

Trajectòria[modifica]

Entre 1986 i 1988 va fer un viatge en bicicleta a través dels Estats Units, recorrent 12.000 quilòmetres per a «expandir els meus pulmons emocionalment» i entrar en contacte amb «una autèntica democràcia de veus».[6][7] Durant el viatge, va conviure amb nadius americans a Gallup, va viure amb el poble amish a Pennsilvània, va reparar bicicletes a Colorado i va cavar séquies per ajudar a combatre els incendis a Idaho.[8] Va descobrir que la gent que va trobar-se li confiava els seus secrets més profunds, tot i que s'acabaven de conèixer. McCann atribueix a aquestes veus el desenvolupament de la seva capacitat d'escoltar a altres persones.[9] El 1988, es va traslladar a Brenham on va treballar com a educador social amb joves delinqüents.[10][10]

El 1993, McCann es va traslladar al Japó amb la seva esposa Allison, amb qui s'havia casat l'any anterior. La parella va ensenyar anglès i McCann va treballar per acabar la seva primera col·lecció de contes, Fishing the Sloe-Black River, i va començar la seva primera novel·la, Songdogs.[11] Després d'un any i mig, la parella es va traslladar a Nova York, on encara viuen amb els seus tres fills.[5] El 1994, després de la publicació de Fishing the Sloe-Black River, McCann va guanyar el premi Rooney, que s'atorga a un «escriptor irlandès emergent menor de quaranta anys» amb «una obra excepcional».[12]

Durant la dècada del 1990, McCann va escriure obres de teatre i guions de pel·lícules, inclòs el biopic de Veronica Guerin When the Sky Falls i l'obra Flaherty's Windows, que va romandre sis setmanes a l'Off-Broadway.[13][14] This Side of Brightness (1998) va ser el primer best-seller internacional de McCann.[15] La novel·la gira al voltant del Metro de Nova York, seguint els sandhogs que van construir els seus túnels a principis dels anys 1900 i les persones sense llar que hi vivien als anys 1980.[16][17]

L'any 2000 McCann va publicar Everything in This Country Must, una col·lecció de dos contes i una novel·la sobre The Troubles.[18] Gary McKendry en va fer una adaptació cinematogràfica el 2004 que va ser nominada a l'Oscar al millor curtmetratge als 77è Premis de l'Acadèmia.[19]

La següent novel·la de McCann, Dancer, va ser un relat de ficció de la vida de Rudolf Nuréiev.[15] Per a la seva novel·la Zoli (2006), va ampliar temes explorats anteriorment com l'exili, l'exclusió social, l'empatia i la ficció d'esdeveniments històrics. El personatge principal està inspirat en la poeta i cantant polonesa Papusza.[20][21]

El setè llibre de McCann (la seva cinquena novel·la) el va posar en el punt de mira internacional. Let the Great World Spin està ambientat el 7 d'agost de 1974, el matí en què Philippe Petit va caminar per un cable alt entre les Torres Bessones del World Trade Center a la ciutat de Nova York.[22][23]

Amb Let the Great World Spin McCann va guanyar el National Book Award for Fiction 2009, el primer escriptor irlandès que es va emportar el premi.[24] La novel·la també va guanyar el Premi Internacional de Literatura IMPAC de Dublín el 2011, entre d'altres.[25]

Cada setmana durant el 2016, McCann va escriure una publicació al seu blog donant un consell als joves escriptors. La col·lecció editada, Letters to a Young Writer, va ser publicada per Random House el 2017.[26] El 2019, va tornar a l'escriptura teatral, col·laborant amb Aedin Moloney per a escriure Yes! Reflexions de Molly Bloom. L'espectacle està adaptat de la novel·la Ulisses de James Joyce i se centra en el soliloqui de Molly Bloom.[27][28]

«Els millors escriptors intenten convertir-se en historiadors alternatius», va afirmar McCann: «el meu sentit de la Gran Depressió està guiat per les obres d'E. L. Doctorow, per exemple. La meva percepció de Dublín a principis del segle XX està gairebé totalment guiada per la meva lectura d'Ulisses».[6] Edna O'Brien va declarar a The New York Times que escolliria McCann per a escriure la història de la seva vida.[29] El papa Francesc va citar-lo a l'epíleg del llibre La tessitura del mondo (2022), compartint les paraules de McCann que narrar històries és «un dels mitjans més poderosos que tenim per canviar el nostre món i la nostra gran democràcia».[30]

Narrative 4[modifica]

McCann amb un grup d'estudiants en una activitat de Narrative 4

Després del tiroteig de l'Escola Primària de Sandy Hook el desembre de 2012, dos professors de literatura de la Newtown High School van escriure a McCann dient-li que creien que Let The Great World Spin podria ajudar els seus estudiants a superar el dolor i el trauma.[6] A principis de 2013, McCann va enviar als professors 68 exemplars del seu llibre i va anar a Newtown per reunir-se amb l'alumnat.[31][32]

La base de Narrative 4 és l'intercanvi d'històries. En aquest exercici, els grups es divideixen en parelles. Per parelles, cada persona explica a l'altra una història sobre si mateixa. Després tornen al grup més gran i expliquen la història de l'altre en primera persona, com si els hagués passat a ells. McCann afirma que les persones sovint diuen no tenir una història per a explicar, però no és així, car tothom té una història per a compartir.[33] Nombrosos d'estudis científics han provat que l'intercanvi d'històries fa augmentar l'empatia i fomenta «accions prosocials».[34][35][36]

Obra publicada[modifica]

Novel·les[modifica]

Contes[modifica]

No ficció[modifica]

  • American Mother (coescrit amb Diane Foley), Etruscan Press, 2024[38]
  • Letters to a Young Writer: Some Practical and Philosophical Advice. Harper Collins, 2017. ISBN 9780399590801.[39]

Traduccions al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cusatis, John. Understanding Colum McCann. University of South Carolina Press, 2012, p. 3. ISBN 9781611172218. 
  2. ↑ «Master of Fine Arts Program in Creative Writing». Hunter College. Arxivat de l'original el 26 desembre 2018. [Consulta: 11 novembre 2008].
  3. ↑ «Award-Winning Irish Author to Speak About Peace Through Storytelling as Part of the Cordell Hull Peace Forum at Cumberland University» (en anglès americà). Cumberland University, 13-09-2021. [Consulta: 23 abril 2023].
  4. ↑ «Colum McCann - Extended Biography» (en anglès). www.scranton.edu. [Consulta: 23 abril 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 McCann, Colum. «About Colum McCann». Arxivat de l'original el 15 octubre 2018. [Consulta: 8 desembre 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Lovell, Joel «Colum McCann's Radical Empathy». , 30-05-2013 [Consulta: 1r febrer 2016].
  7. ↑ «Colum McCann with Gabriel Byrne, 31 January 2018 – Audio». Lannan Podcasts, 31-01-2018. Arxivat de l'original el 17 juliol 2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
  8. ↑ Conan, Neal. «Colum McCann Links Communities With Storytelling». NPR, 26-06-2012.
  9. ↑ (en anglès) , 28-11-2009 [Consulta: 26 febrer 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 March 1996 0, Anne Dingus. «Colum McCann» (en anglès). Texas Monthly, 01-03-1996. [Consulta: 26 febrer 2023].
  11. ↑ admin. «Colum McCann» (en anglès americà). The European Graduate School. [Consulta: 26 febrer 2023].
  12. ↑ «The Rooney Prize for Literature - Trinity Oscar Wilde Centre - Trinity College Dublin». www.tcd.ie. [Consulta: 26 febrer 2023].
  13. ↑ «When the Sky Falls (2000) - IMDb». [Consulta: 23 abril 2023].
  14. ↑ «People who live down below» (en anglès). HeraldScotland, 29-07-1999. [Consulta: 6 març 2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 Cusatis, John. Understanding Colum McCann. University of South Carolina Press, 2012, p. 9. ISBN 9781611172218. 
  16. ↑ THIS SIDE OF BRIGHTNESS | Kirkus Reviews (en anglès). 
  17. ↑ «This Side of Brightness Interview» (en anglès americà). Colum McCann. [Consulta: 6 març 2023].
  18. ↑ Cusatis, John. Understanding Colum McCann. University of South Carolina Press, 2012, p. 114–115. ISBN 9781611172218. 
  19. ↑ [Consulta: 6 març 2023]. 
  20. ↑ ZOLI | Kirkus Reviews (en anglès). 
  21. ↑ Cusatis, John. Understanding Colum McCann. University of South Carolina Press, 2012, p. 150. ISBN 9781611172218. 
  22. ↑ (en anglès) , 29-07-2009 [Consulta: 6 març 2023].
  23. ↑ «Let The Great World Spin Q&A» (en anglès americà). Colum McCann. [Consulta: 6 març 2023].
  24. ↑ «Colum McCann wins coveted US National Book Award» (en anglès). [Consulta: 7 març 2023].
  25. ↑ «J.J. Abrams Wants to 'Let the Great World Spin'». , 11-12-2009 [Consulta: 24 juny 2014].
  26. ↑ Kellaway, Kate «Letters to a Young Writer review – sound advice for novelists» (en anglès). The Guardian, 06-06-2017 [Consulta: 19 març 2023].
  27. ↑ Putnam, Leah. «Yes! Reflections of Molly Bloom Opens June 15 at Irish Rep». Playbill, 15-06-2022.
  28. ↑ «YES! Reflections of Molly Bloom» (en anglès americà). Irish Repertory Theatre. [Consulta: 23 juny 2023].
  29. ↑ «Edna O'Brien: By the Book» (en anglès). The New York Times, 21-05-2015 [Consulta: 22 abril 2023].
  30. ↑ «Pope: Storytelling is 'fabric' that connects everything and everyone - Vatican News» (en anglès). www.vaticannews.va, 26-05-2022. [Consulta: 22 abril 2023].
  31. ↑ «Authors to Share "Radical Empathy" Through Storytelling». Southern Connecticut University, 12-06-2014. [Consulta: 11 març 2023].
  32. ↑ Rich, Motoko «Significant (Little) Moments Pulled From Obscurity» (en anglès). The New York Times, 28-11-2009 [Consulta: 6 març 2023].
  33. ↑ «8 complete strangers tell their life stories. What happens next is magic». Freethink*, 06-05-2022. [Consulta: 11 març 2023].
  34. ↑ (tesi), June 2021. 
  35. ↑ «Bodega | Interview with Colum McCann». www.bodegamag.com. Arxivat de l'original el 6 octubre 2016. [Consulta: 1r febrer 2016].
  36. ↑ «Support for the Narrative 4 Limerick Office | Atlantic Philanthropies» (en anglès). The Atlantic Philanthropies. [Consulta: 22 abril 2023].
  37. ↑ «Book Colum McCann for lectures, readings and conversations» (en anglès americà). Lyceum Agency. [Consulta: 22 abril 2023].
  38. ↑ D'Amico, Gabrielle. «Etruscan Press to Publish New Release from National Book Award Winner Colum McCann» (en anglès americà). Wilkes News, 08-12-2022. [Consulta: 26 febrer 2023].
  39. ↑ McCann, Colum. Letters to a young writer : some practical and philosophical advice. First, 4 abril 2017. ISBN 9780399590818. OCLC 981760081. 
  40. ↑ «Més 324 - Colum McCann ens presenta la seva darrera novel·la: "Apeirògon"». TV3, 08-11-2021. [Consulta: 30 setembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colum_McCann&oldid=33342374»