Comissió Prodi

Comissió Prodi
	;
Dades
Tipus	Col·legi de Comissaris de la Unió Europea
Història
Reemplaça	Comissió Marín
Creació	16 setembre 1999
Data de dissolució o abolició	21 novembre 2004
Reemplaçat per	Comissió Barroso
Governança corporativa
Presidència	Romano Prodi
Format per	Romano Prodi ; Pascal Lamy ; Chris Patten ; Günter Verheugen ; David Byrne ; Michaele Schreyer ; Viviane Reding ; António Vitorino ; Poul Nielson ; Margot Wallström ; Frits Bolkestein ; Loyola de Palacio de Vallelersundi ; Neil Kinnock ; Franz Fischler ; Mario Monti ; Philippe Busquin ; Stavros Dimas (2004–); Anna Diamantopoulou (–2004); Michel Barnier (–2004); Jacques Barrot (2004–); Joaquín Almunia Amann (2004–); Pedro Solbes Mira (–2004); Dalia Grybauskaitė (2004–); Janez Potočnik (2004–); Pavel Telička (2004–); Ján Figel' (2004–); Sandra Kalniete (2004–); Joe Borg (2004–); Siim Kallas (2004–); Danuta Hübner (2004–); Péter Balázs (2004–); Markos Kyprianou (2004–); Olli Ilmari Rehn (2004–); Erkki Liikanen (–2004)

La Comissió Prodi és la Comissió Europea presidida per l'antic primer ministre d'Itàlia Romano Prodi que va estar en el càrrec entre el 16 de setembre de 1999 i el 21 de novembre de 2004.

Nomenament

La Comissió va iniciar el seu mandat el 13 de setembre de 1999 després de l'escàndol, que acabà amb la subsegüent renúncia, de la Comissió Santer i que propicià l'establiment de la Comissió Marín de forma interina.

Amb l'ampliació de la Unió Europea (UE) l'any 2004 la Comissió passà de 20 a 25 membres, tants comissaris com estats membres de la Unió, sent així mateix l'última Comissió en tenir dos comissaris d'un mateix país. Gràcies al Tractat d'Amsterdam la Comissió veié incrementada el seu poder i influència, sent descrit Prodi en alguns mitjans com el primer "Primer Ministre de la Unió Europea".^[1]^[2] Gràcies al Tractat d'Amsterdam i l'ampliació dels seus membres la Comissió va considerar la firma i l'apliciacó del Tracatat de Niça com el veritable adveniment d'una Unió Europea forta i consistent, sobretot amb l'objectiu de la signatura d'una Constitució Europea per a tots els estats membres.

La Comissió finalitzà el seu mandat el 31 d'octubre de 2004, però degut a l'oposició del Parlament Europeu a la Comissió proposada per José Manuel Durão Barroso, estengué el seu mandat fins al 21 de novembre del mateix any.

Llista de Comissaris

Quan la Comissió va iniciar el seu mandat el setembre de 1999 tingué 20 Comissaris, un per cada estat excepte els 5 estats més poblats (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit) que en tenien dos.

L'any 2004 es realitzà una remodelació de la Comissió i entraren a formar part d'aquesta 15 nous comissaris, 5 que reemplaçaren els comissaris que dimitiren abans de finalitzar el seu mandat i 10 dels nous Estats que passaren a formar part de la Unió Europea aquell mateix any. Els comissaris dels nous estats van començar compartint una cartera amb un comissari existent, i rarament es creà un nou càrrec.

La taula següent indica el nombre de comissaris segons la seva alineació política al principi de la Comissió, els que van passar a formar part de la Comissió després de l'ampliació i els que van finalitzar el mandat.

Afiliació	Esquerra (PSE)	Centre (ALDE)	Dreta (PPE-DE)	Verds (Els Verds-ALE)	Independent
període 1999-2003	Onze	Dos	Sis	Un	Un
comissaris entrants maig de 2004	Cap	Dos	Tres	Cap	Cinc
novembre de 2004	Nou	Cinc	Nou	Un	Sis

Cartera	Comissari	Estat	Partit Polític
President	Romano Prodi	Itàlia	L'Olivera PSE
Vicepresident; Assumptes Administratius	Neil Kinnock	Regne Unit	Partit Laborista PSE
Vicepresidenta; Relacions amb el Parlament, Transport i Energia	Loyola de Palacio	Espanya	PP PPE
Competència	Mario Monti	Itàlia	Independent
Agricultura i Assumptes Pesquers i Marítims	Franz Fischler	Àustria	ÖVP PPE
Empresa i Societat de la Informació	Erkki Liikanen càrrec fins al 12 de juliol de 2004	Finlàndia	Keskusta PSE
Mercat Interior	Frits Bolkestein	Països Baixos	VVD ALDE
Recerca	Philippe Busquin càrrec fins al 12 de juliol de 2004	Bèlgica	PS PSE
Desenvolupament i Ajuda Humanitària	Poul Nielson	Dinamarca	PD PSE
Ampliació	Günter Verheugen	Alemanya	SPD PSE
Relacions Exteriors	Chris Patten	Regne Unit	Partit Conservador PPE
Comerç	Pascal Lamy	França	PS PSE
Salut i Protecció al Consumidor	David Byrne	Irlanda	FF PPE
Educació, Formació i Cultura	Viviane Reding	Luxemburg	CSV PPE
Programació Financera i Pressupostos	Michaele Schreyer	Alemanya	Verds Els Verds-ALE
Medi Ambient	Margot Wallström	Suècia	SDWP PSE
Justícia, Lliberat i Seguretat	António Vitorino	Portugal	PS PSE
Treball i Assumptes Socials	Anna Diamandopulu càrrec fins al març de 2004	Grècia	PASOK PSE
Política Regional	Michel Barnier càrrec fins l'abril de 2004	França	UPM PPE
Assumptes Econòmics i Monetaris	Pedro Solbes càrrec fins al 26 d'abril de 2004	Espanya	PSOE PSE

Remodelació de 2004

remodelació reatitzada per Romano Prodi a conseqüència de l'ampliació de la Unió Europea (UE) i de la dimissió de diversos comissaris

Cartera	Comissari	Estat	Partit Polític
Empresa i Societat de la Informació	Olli Rehn càrrec des del 12 de juliol de 2004	Finlàndia	Keskusta ALDE
Ciència i Recerca	Louis Michel càrrec des del 12 de juliol de 2004	Bèlgica	MR ALDE
Treball i Assumptes Socials	Stavros Dimas càrrec des del març de 2004	Grècia	ND PPE
Política Regional	Jacques Barrot càrrec des de l'abril de 2004	França	UPM PPE
Assumptes Econòmics i Monetaris	Joaquín Almunia càrrec des del 26 d'abril de 2004	Espanya	PSOE PSE
Política Regional	Péter Balázs	Hongria	independent
Comerç	Danuta Hübner	Polònia	independent
Assumptes Econòmics i Monetaris	Siim Kallas	Estònia	ERP ALDE
Desenvolupament i Ajuda Humanitària	Joe Borg	Malta	PN PPE
Agricultura i Assumptes Pesquers i Marítims	Sandra Kalniete	Letònia	FP PPE
Educació, Formació i Cultura	Dalia Grybauskaitė	Lituània	independent
Ampliació	Janez Potočnik	Eslovènia	independent
Empresa i Societat de la Informació	Ján Figeľ	Eslovàquia	KDH PPE
Programació Financera i Pressupostos	Markos Kiprianu	Xipre	Δημοκρατικό ALDE
Salut i Protecció al Consumidor	Pavel Telička	República Txeca	independent