Consola de joc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Consola)
Salta a: navegació, cerca
Videogame barnstar.svg
Forma part de la sèrie:
Videojocs

Una consola de joc o videoconsola és una màquina electrònica dissenyada per a jugar a videojocs o jocs electrònics. Generalment el dispositiu de sortida és un televisor o un monitor d'ordinador. El dispositiu d'entrada principal és un controlador.

Els videojocs poden ser en cartutxs de plàstic que protegixen una placa amb xips en els quals s'emmagatzema el videojoc en si, o també en disquet, targetes, CD o DVD, aquests dos últims formats òptics d'emmagatzemament són els que definitivament pareixen haver-se imposat actualment en les anomenades consoles de sobretaula, si bé la tendència sembla a l'abandó del disc estàndard, dvd o cd, per a altres discs per tal de dificultar la pirateria, com el cas de GameCube. El 2002, el format cartutx s'utilitza bàsicament per a consoles portàtils, mentre que per a les consoles normals s'utilitzen els dos últims formats de disc.

Només tres empreses es disputen el mercat de sobretaula: Microsoft, Nintendo i Sony. Pel que fa a portàtils, hi ha la veterana Nintendo, la inexperta en aquest camp Sony Computer Entertainment i la coreana i no per això pitjor, Game Park.

La sisena generació de consoles (també anomenada "l'era dels 128 bits") comença a final del segle XX. La primera consola d'aquesta generació va ser la Sega Dreamcast, llançada al Japó el 27 de novembre de 1998, seguida per la que fou la més gran reeixida comercial: la Playstation 2 de Sony, apareguda l'any 2000.

Història[modifica | modifica el codi]

En la Indústria dels videojocs, les videoconsoles han estat classificades en diferents generacions. Aquesta classificació la determina el seu temps de llançament i la tecnologia existent. Les empreses fabricadores llancen una nova consola en determinat temps (que pot variar entre 5 o 6 anys). D'altra banda, algunes generacions estan assenyalades per un nombre determinat de bits, (de la segona generació fins a la sisena generació). Les primeres videoconsoles que van aparèixer en el mercat eren tots els models amb processador de 8 bits. A partir de la tercera generació alguns fabricants ja presentaven equipaments de 16 bits. A partir d'aquesta quantitat, van anar eixint les generacions següents de consoles. Una consola de generació superior no ha de posseir necessàriament un processador de bus de dades de més bits, al contrari de la creença popular que pensa que cada generació dobla el nombre de l'anterior, ja que la potència d'un processador és determinat no solament pel seu ample de bus sinó per la seva estructura i velocitat. En les videoconsoles de generació recent ja no solament importa la potència de la unitat CPU sinó també el processador digital GPU que és el processador encarregat del maneig de gràfics en la consola. Cada peça té una certa quantitat bits i velocitats. La primera videoconsola portàtil va ser la Game Boy l'any 1987.

Mercat[modifica | modifica el codi]

A mitjan 2008, tres empreses es disputaven el mercat de videoconsoles de sobretaula (Microsoft amb la seva Xbox 360, Nintendo amb la Wii i Sony amb la seva PlayStation 3). D'altra banda, en el mercat portàtil es disputaven majoritàriament dues empreses (Nintendo amb Nintendo DS i Sony amb la seva PlayStation Portable).

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Llista de videoconsoles[modifica | modifica el codi]

Llista de consoles comercialitzades
A. Marca i model Procés Res. màx. Suport Tipus Vendes [1] [2]
9a 2017 Nintendo Switch 1.020 GHz targeta híbrida 4,7 mil.
8a 2013
2016
Sony PlayStation 4
PS4 Pro
1,6 GHz
2,13 GHz
Blu-ray 1080
4K
60 mil.
3a 1985
1986
SG-1000 Mark III
Sega Master System
3,5 MHz 32/64 cart. (256 kB) 13 mil. 20
7a 2004
2006
2009
2010
Nintendo DS
Nintendo DS Lite
Nintendo DSi
Nintendo DSi XL
67 MHz 256×192 targ. (512 MiB)
cartutx de GBA
portàtil 154,02 mil.
8a 2013
2016
2017
Microsoft Xbox One
Xbox One S
Xbox One X
2,3 GHz (X)
1,75 GHz
UHD Blu-ray 4K 18 mil.
8a 2012 Nintendo Wii U 1,24 GHz 1024p disc òptic
(25 Gb)
domèstica 13,56 mil.
6a 2001
2003
2005
Nintendo Game Boy Advance
Game Boy Advance SP
Game Boy Micro
16,8 MHz 240×160 cart. portàtil 81,51 mil.
7a 2007 VTech V.Smile Pro CD-ROM educativa
7a 2006
2007
Sony PlayStation 3
PS3 Slim
3,2 GHz 1080p Blu-ray 2x domèstica 80 mil. 15
7a 2005 Microsoft Xbox 360 3,2 GHz 1080p DVD domèstica 84 mil. #6 #3
6a 2004 VTech V.Smile SunPlus cart. educativa
4a 1989 Nintendo Game Boy
Game Boy Color Edition
Game Boy Pocket
Game Boy Light Japó
Game Boy Color
4,19 MHz 160×144 cart. portàtil 118169 #8
6a 2000
2004
Sony PlayStation 2
PS2 Slim
300 MHz DVD-ROM 640×480 (i/p) 155 mil. #3
7a 2006 Nintendo Wii 729 MHz disc òptic Wii
(8,54 Gb)
576i (PAL) 101,63 mil. 10
6a 2001
2002
Nintendo GameCube
Panasonic Q
486 MHz MiniDVD
(1,5 Gb)
768×576i 21,74 mil. 16
6a 2001
2002
Microsoft Xbox 733 MHz DVD-ROM 24 mil.
6a 1998 Sega Dreamcast 200 MHz 16,77 mil. GD-ROM 640×480 9,13 mil. #8 #1
3a 1983
1985
1987
Nintendo Family Computer
Nintendo Entertainment System

Nintendo NES
1,8 MHz 25/48 cart. (1 MB) 61,91 mil. #1 #2
4a 1990
1991
1992
Nintendo Super Famicom
Super Comboy
Super Nintendo
3,58 MHz 32.768 cart. (64 MB) 49 mil. #4
4a 1988
1989
1992
Sega Mega Drive
Sega Genesis
Mega-CD
7,6 MHz
12,5 MHz
(Mega-CD)
61/512 cart. (64 MB)
CD-ROM
CD+G
320×480 30,75 mil. #5 #4
4a 1987
1989
1990
Nec PC Engine Japó
TurboGrafx-16 Flags of Canada and the United States.svg
TurboGrafx (PAL)
7,16 MHz 482/512 targ. (20 MB) 512×224 5,8 mil. 13 #5
5a 1994 Sega Saturn 28,6 MHz 16,7 mil. CD-ROM 704×224 9,26 mil. 18
5a 1994
2000
Sony PlayStation
PS one
33,86 MHz 16,7 mil. CD-ROM 640×480 102,49 mil. #7 #6
5a 1995 Nintendo Virtual Boy 20 MHz 2 cart. (128 MB) 384×224 770.000
5a 1996
1999
Nintendo 64
Nintendo 64DD Japó
93,75 MHz 640×480 cart. (64 MB)
disc magnètic
domèstica 32,93 mil. #9
5a 1996 Apple Pippin 60 MHz CD-ROM 640×480 42.000
5a 1993 Atari Jaguar
Atari Jaguar CD
13,29 MHz cart. (6 Mb)
disc (790 MB)
domèstica 250.000 24
4a 1989
1991
Atari Lynx
Atari Lynx II
4 MHz 160×102 cart. (2 MB) portàtil 3 mil.
3a 1987 Atari XEGS 1,7 MHz 384×240 cart.
3a 1986 Atari 7800 1,79 MHz 25/256 cart. (48 kB) domèstica 1 mil. 17
2a 1982 Vectrex 1,5 MHz 1 cart. (32k)
2a 1979 Mattel Intellivision 1,78 MHz 16 cart. (16k) 159×96 3,5 mil. 14
2a 1977 Atari 2600 1,19 MHz 4/128 cart./cas. #2
2a 1982 ColecoVision 3,58 MHz 16 cart. 2 mil.
2a 1982 Atari 5200 1,79 MHz 16/256 cart. 1 mil. 23
2a 1982
1983
1986
Emerson Arcadia 2001
Bandai Arcadia Japó
Hanimex HMG 2650 Alemanya
Home Arcade França
3,58 MHz 8 cartutx 128×208
2a 1982 VTech CreatiVision 2 MHz 16 cartutx 256×192
2a 1980 Nintendo Game & Watch portàtil 43,4 mil.
2a 1979 Microvision 100 KHz 16×16 cart. (2k) portàtil
2a 1978
1979
1982
1983
Philips Videopac G7000
Magnavox Odyssey²
Odyssey2 Japó
Philips Oddissey Brasil
1,79 MHz 8/16 cart. (8 kb) 160×200 2 mil. 21
2a 1978 APF-M1000
APF-MP1000
0,8 MHz 8 cartutx 256×192
2a 1977 Bally Astrocade 1,789 MHz 4/256 cart. (8k) 320×204
1a 1977 Nintendo Color TV-Game dedicada 3 mil.
2a 1976
1977
Video Entertainment System
Fairchild Channel F
1,79 MHz 128×64 cart. (?) domèstica 250.000
1a 1976 APF TV Fun 2 MHz dedicada
1a 1976 Coleco Telstar cart. (Arcade) domèstica 1 milió
1a 1975 Atari Pong
Sears Tele-Games
discret dedicada
1a 1975 Binatone TV Master discret dedicada
1a 1972 Magnavox Odyssey discret circuit imprés domèstica 350.000 25
A. Marca i model Procés Res. màx. Suport Tipus Vendes

Aquesta llista de videoconsoles, organitzats per etapes de l'evolució de les consoles. També s'inclou en aquesta llista les consoles portàtils. No s'hi inclouen les consoles que tenen jocs fixes incorporats.

Primeres consoles domèstiques (1958-1982)
Etapa dels 8-bit (1983-1990)
Etapa dels 16-bit (1989-1997)
Etapa dels 32/64-bit (1993-2004)
Sisena generació (1998-2005)
Setena generació (2005-2012)
Vuitena generació (2012-present)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consola de joc Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Top 25 Video Game Consoles». IGN. [Consulta: 30 agost 2017].
  2. «The 10 Greatest Video Game Consoles of All Time». PC Magazine. [Consulta: 30 agost 2017].