Copa del Món de Futbol de 1978

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Copa del Món de futbol de 1978)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de competició esportivaCopa del Món de Futbol de 1978
1978 Football World Cup poster.jpg
Altres noms Argentina '78
Tipus Copa del Món de Futbol
Esport futbol
Organització FIFA
Conté Copa del Món de Futbol de 1978 - Grup 1, Copa del Món de Futbol de 1978 - Grup 2, Copa del Món de Futbol de 1978 - Grup 3, Copa del Món de Futbol de 1978 - Grup 4, Copa del Món de Futbol de 1978 - Grup A, Copa del Món de Futbol de 1978 - Grup B i Copa del Món de Futbol de 1978 - Fase final
Nombre de participants 16
Participants
Argentina, França, Hongria, Itàlia, Mèxic, Polònia, Tunísia, Alemanya, Brasil, Àustria, Espanya, Suècia, Iran, Països Baixos, Perú i Escòcia
Lloc i data
Coordenades 32° 57′ S, 60° 39′ O / 32.95°S,60.65°O / -32.95; -60.65Coord.: 32° 57′ S, 60° 39′ O / 32.95°S,60.65°O / -32.95; -60.65
Estadis(en 5 ciutats organitzadores)
Lloc Estadio José María Minella Tradueix, Estadio Malvinas Argentinas Tradueix, Estadi Monumental Antonio Vespucio Liberti, Estadi Mario Alberto Kempes, Estadi José Amalfitani i Estadio Gigante de Arroyito Tradueix
Estat  Argentina
Data 1 - 25 de juny
Classificació
Guanyador  Argentina (1r títol)
Subcampió  Països Baixos
Tercer lloc  Brasil
Quart lloc  Itàlia
Estadístiques
Partits jugats 38
Gols marcats 102  (2,68 per partit)
Millor jugador Argentina Mario Kempes[1]
Premi al fair-play  Argentina
Líder estadístic Argentina Mario Kempes (6 gols)
Espectadors 1.546.151 (40.688,18 per partit)
Alemanya 1974
Espanya 1982
Modifica les dades a Wikidata

La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en 6 estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza.

La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota es va convertir en un disseny clàssic que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors.

El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes.

La gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6 a 0 la selecció peruana, en el que es considera un dels partits més polèmics de totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.

Antecedents[modifica]

Argentina, que feia molts anys que buscava organitzar la Copa del Món, ho va aconseguir finalment amb l'edició de 1978. Va ser el juliol de 1966, al Congrés que la FIFA va organitzar a Londres, on també es van decidir les seus de les edicions de 1970 (Mèxic), 1974 (Alemanya Federal) i 1982 (Espanya).

Aquesta designació va generar molt rebuig en diferents països europeus, on es van organitzar protestes i accions de boicot al torneig, a causa dels milers de casos de violacions dels drets humans, comesos pel règim Militar que governava la nació argentina des de 1976, en l'anomenat Procés de Reorganització Nacional. Tot i això, el govern de Jorge Rafael Videla va obtenir el suport de la FIFA i va organitzar l'esdeveniment, on no hi van participar ni Johan Cruyff ni Paul Breitner.

Al país es vivia l'apogeu de la Guerra bruta i es vivia un fort clima de terror, amb una violència que no cessava. El Comitè Organitzador va afrontar diversos problemes: Omar Actis (designat per la Junta Militar per a dirigir l'Ente Autárquico Mundial 78, EAM, al costat de l'almirall Carlos Alberto Lacoste) va ser assassinat el 19 d'agost de 1976. Aquest acte primer es va atribuir a moviments guerrillers, però després es va descobrir que hi havia divergències amb Lacoste per l'ús dels fons destinats a la Copa del Món. Mentre Actis volia una Copa del Món austera, Lacoste volia que fos impressionant. Després de la defunció d'Actis, la plaça va quedar en mans del general Antonio Merlo, qui es va deixar influir pel Lacoste.

Les xifres del torneig van superar els 520 milions de dòlars, que es van invertir en remodelar els estadis de River Plate, Vélez Sarsfield i Rosario Central, la construcció de tres estadis nous i la millora d'aeroports, sistemes de comunicacions i infraestructura hotelera.[2] D'altra banda, es va millorar la infraestructura del Canal 7 Argentina perquè pogués retransmetre en color per primer cop el torneig.

El 14 de gener de 1978 es va fer el sorteig del campionat al Centro Municipal General San Martín. Argentina havia de jugar contra França, Itàlia i Hongria, mentre que la defensora del títol, Alemanya havia d'enfrontar-se en un grup format per Polònia, Tunísia i Mèxic.

Equips participants[modifica]

Es van classificar aquestes 16 seleccions. En cursiva, les debutants a la Copa del Món de Futbol.

Àsia Amèrica del Nord, Central i Carib Europa
 Iran  Mèxic  Alemanya Occidental
 Àustria
 Escòcia
 Espanya
 França
 Hongria
 Itàlia
 Països Baixos
 Polònia
 Suècia
Àfrica Amèrica del Sud
 Tunísia  Argentina
 Brasil
 Perú
Oceania

Seus[modifica]

Buenos Aires Buenos Aires
Estadi Monumental Estadi José Amalfitani
Capacitat: 74.624 Capacitat: 49.318
Estadio Monumental Mundial 78.jpg Estadio José Amalfitani.JPG
Córdoba Mar del Plata
Estadi Chateau Carreras Estadi Mundialista
Capacitat: 46.986 Capacitat: 43.542
Estadio Córdoba (Arg vs Ghana) 1.jpg PT ESTADIO2.jpg
Mendoza Rosario
Estadi Ciudad de Mendoza Estadi Gigante de Arroyito
Capacitat: 34.954 Capacitat: 41.654
Estadio Malvinas Argentinas en 1978.jpg Postal 1978-2.JPG

Àrbitres[modifica]

Àfrica
Àsia
Europa
Amèrica del Nord i Central
Amèrica del Sud
Sense confederació continental
  1. Entre 1956 i 1974 l'Associació de Futbol d'Israel estava inscrita a l'AFC, però en va ser expulsada per les pressions polítiques dels països musulmans i àrabs, que van rebutjar jugar contra Israel. Durant 20 anys, l'AFI no va estar afiliada a cap confederació, fins que la UEFA va admetre-la el 1994 com un membre més.

Plantilles[modifica]

Resultats[modifica]

Primera Fase[modifica]

Grup 1[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Itàlia 3 3 0 0 6 2 +4 6 Avança a la segona fase
2  Argentina 3 2 0 1 4 3 +1 4
3  França 3 1 0 2 5 5 0 2
4  Hongria 3 0 0 3 3 8 −5 0
Font: FIFA


Itàlia  2–1  França
Rossi Gol 29'
Zaccarelli Gol 54'
Informe Lacombe Gol 1'


Argentina  2–1  Hongria
Luque Gol 14'
Bertoni Gol 83'
Informe Csapó Gol 9'

Itàlia  3–1  Hongria
Rossi Gol 34'
Bettega Gol 35'
Benetti Gol 61'
Informe A. Tóth Gol 81' (p.)


Argentina  2–1  França
Passarella Gol 45' (p.)
Luque Gol 73'
Informe Platini Gol 60'

França  3–1  Hongria
Lopez Gol 23'
Berdoll Gol 38'
Rocheteau Gol 42'
Informe Zombori Gol 41'


Argentina  0–1  Itàlia
Informe Bettega Gol 67'

Grup 2[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Polònia 3 2 1 0 4 1 +3 5 Avança a la segona fase
2  Alemanya Occidental 3 1 2 0 6 0 +6 4
3  Tunísia 3 1 1 1 3 2 +1 3
4  Mèxic 3 0 0 3 2 12 −10 0
Font: FIFA
Alemanya Occidental  0–0  Polònia
Informe
Tunísia  3–1  Mèxic
Kaabi Gol 55'
Ghommidh Gol 79'
Dhouieb Gol 87'
Informe Vázquez Ayala Gol 45' (p.)

Alemanya Occidental  6–0  Mèxic
D. Müller Gol 15'
H. Müller Gol 30'
Rummenigge Gol 38'73'
Flohe Gol 44'89'
Informe
Polònia  1–0  Tunísia
Lato Gol 43' Informe

Alemanya Occidental  0–0  Tunísia
Informe
Polònia  3–1  Mèxic
Boniek Gol 43'84'
Deyna Gol 56'
Informe Rangel Gol 52'

Grup 3[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Àustria 3 2 0 1 3 2 +1 4 Avança a la segona fase
2  Brasil 3 1 2 0 2 1 +1 4
3  Espanya 3 1 1 1 2 2 0 3
4  Suècia 3 0 1 2 1 3 −2 1
Font: FIFA


Àustria  2–1  Espanya
Schachner Gol 10'
Krankl Gol 76'
Informe Dani Gol 21'
Brasil  1–1  Suècia
Reinaldo Gol 45' Informe Sjöberg Gol 37'

Àustria  1–0  Suècia
Krankl Gol 42' (p.) Informe
Brasil  0–0  Espanya
Informe

Espanya  1–0  Suècia
Asensi Gol 75' Informe
Brasil  1–0  Àustria
Roberto Dinamite Gol 40' Informe

Grup 4[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Perú 3 2 1 0 7 2 +5 5 Avança a la segona fase
2  Països Baixos 3 1 1 1 5 3 +2 3
3  Escòcia 3 1 1 1 5 6 −1 3
4  Iran 3 0 1 2 2 8 −6 1
Font: FIFA
Perú  3–1  Escòcia
Cueto Gol 43'
Cubillas Gol 71'77'
Informe Jordan Gol 14'
Països Baixos  3–0  Iran
Rensenbrink Gol 40' (p.)62'78' (p.) Informe

Escòcia  1–1  Iran
Eskandarian Gol 43' (p.p.) Informe Danaeifard Gol 60'
Països Baixos  0–0  Perú
Informe

Perú  4–1  Iran
Velásquez Gol 2'
Cubillas Gol 36' (p.)39' (p.)79'
Informe Rowshan Gol 41'
Escòcia  3–2  Països Baixos
Dalglish Gol 44'
A. Gemmill Gol 46' (p.)68'
Informe Rensenbrink Gol 34' (p.)
Rep Gol 71'

Segona Fase[modifica]

Grup A[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Països Baixos 3 2 1 0 9 4 +5 5 Avança a la final
2  Itàlia 3 1 1 1 2 2 0 3 Avança al partit pel tercer lloc
3  Alemanya Occidental 3 0 2 1 4 5 −1 2
4  Àustria 3 1 0 2 4 8 −4 2
Font: FIFA
Àustria  1–5  Països Baixos
Obermayer Gol 80' Informe Brandts Gol 6'
Rensenbrink Gol 35' (p.)
Rep Gol 36'53'
W. van de Kerkhof Gol 82'
Itàlia  0–0  Alemanya Occidental
Informe

Països Baixos  2–2  Alemanya Occidental
Haan Gol 27'
R. van de Kerkhof Gol 82'
Informe Abramczik Gol 3'
D. Müller Gol 70'
Itàlia  1–0  Àustria
Rossi Gol 13' Informe

Àustria  3–2  Alemanya Occidental
Vogts Gol 59' (p.p.)
Krankl Gol 66'87'
Informe Rummenigge Gol 19'
Hölzenbein Gol 72'
Itàlia  1–2  Països Baixos
Brandts Gol 19' (p.p.) Informe Brandts Gol 49'
Haan Gol 76'

Grup B[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Argentina 3 2 1 0 8 0 +8 5 Avança a la final
2  Brasil 3 2 1 0 6 1 +5 5 Avança al partit pel tercer lloc
3  Polònia 3 1 0 2 2 5 −3 2
4  Perú 3 0 0 3 0 10 −10 0
Font: FIFA
Brasil  3–0  Perú
Dirceu Gol 15'27'
Zico Gol 72' (p.)
Informe
Argentina  2–0  Polònia
Kempes Gol 16'71' Informe

Perú  0–1  Polònia
Informe A. Szarmach Gol 65'
Argentina  0–0  Brasil
Informe

Brasil  3–1  Polònia
Nelinho Gol 13'
Roberto Dinamite Gol 58'63'
Informe Lato Gol 45'
Argentina  6–0  Perú
Kempes Gol 21'49'
Tarantini Gol 43'
Luque Gol 50'72'
Houseman Gol 67'
Informe

Fase final[modifica]

Partit pel tercer lloc[modifica]

Brasil  2–1  Itàlia
Nelinho Gol 64'
Dirceu Gol 71'
Informe Causio Gol 38'

Final[modifica]

Argentina  3–1 (pr.)  Països Baixos
Kempes Gol 38'105'
Bertoni Gol 115'
Informe Nanninga Gol 82'

Campió[modifica]

Guanyador de
 Copa del Món de Futbol de 1978 

Argentina
Primer títol


Classificació final[modifica]

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[3][4] El rànquing del torneig de 1978 era el següent:

P Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts.
1  Argentina 7 5 1 1 15 4 +11 11
2  Països Baixos 7 3 2 2 15 10 +5 8
3  Brasil 7 4 3 0 10 3 +7 11
4  Itàlia 7 4 1 2 9 6 +3 9
Eliminats a la segona fase
5  Polònia 6 3 1 2 6 6 0 7
6  Alemanya Occidental 6 1 4 1 10 5 +5 6
7  Àustria 6 3 0 3 7 10 −3 6
8  Perú 6 2 1 3 7 12 −5 5
Eliminats a la primera fase
9  Tunísia 3 1 1 1 3 2 +1 3
10  Espanya 3 1 1 1 2 2 0 3
11  Escòcia 3 1 1 1 5 6 −1 3
12  França 3 1 0 2 5 5 0 2
13  Suècia 3 0 1 2 1 3 −2 1
14  Iran 3 0 1 2 2 8 −6 1
15  Hongria 3 0 0 3 3 8 −5 0
16  Mèxic 3 0 0 3 2 12 −10 0
Mapa amb els resultats de 1978

Golejadors[modifica]

6 gols
5 gols
4 gols
3 gols
2 gols


1 gol
Gols en pròpia porta


Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa del Món de Futbol de 1978 Modifica l'enllaç a Wikidata