Simó Cordomí i Carrera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cordomí)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSimó Cordomí i Carrera
Dades biogràfiques
Naixement Olot
Mort 23 de gener de 1937
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació arquitecte
Moviment modernisme català
Modifica dades a Wikidata
Ajuntament de Granollers

Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX - (?), 23 de gener de 1937)[1] fou un arquitecte català del moviment modernista, conegut especialment per algunes obres singulars a Camprodon i Granollers, d'on va ser arquitecte municipal.

Es va titular el 1895,[2][3] i va començar a exercir a la seva ciutat natal, on va actuar en funcions d'arquitecte municipal mentre el càrrec va estar vacant, entre 1900 i 1902.[4] A Olot va reformar la seu de la fàbrica d'imatges religioses L'Art Cristià (1899),[5] el Museu dels Sants (1899), la reforma del Teatre Principal d'Olot (1902), i algunes cases del conjunt modernista del passeig de Barcelona d'Olot.[6]

Actuació a Granollers[modifica | modifica el codi]

El 6 de setembre de 1902 fou nomenat arquitecte municipal de Granollers,[7] i aquell mateix any va dissenyar la seu de l'Ajuntament de Granollers, que culminaria dos anys més tard, el 1904.[8] L'obra va ser la reforma d'una estructura preexistent amb un caràcter neogòtic florejat, amb torre de rellotge i un solemne balconada. Els elements formals i de decoració, amb escultures de Josep Maria Barnadas, reforcen el caràcter neogòtic del conjunt de l'edifici. L'associació de l'arquitectura de Cordomí i l'escultura de Barnadas representa la rehabilitació de preceptes arquitectònics i estètics medievals i la integració d'un tipus d'escultura dinàmica i decorativa que desborda el marc arquitectònic però no deslligada de significació respecte a la funcionalitat dels edificis.

Can Roig[modifica | modifica el codi]

Cordomí va començar a mostrar el seu talent amb la construcció de Can Roig de Camprodon (1900-1901), un habitatge d'estètica modernista declarada Bé Cultural d'Interès Local, i que avui es troba deshabitada i en estat ruïnós. És una obra de grans dimensions on combina un modernisme en la seva variant neogòtica amb una torre quadrada principal que recorda a l'estil de la primera època de Puig i Cadafalch. La porta principal de l'edifici era d'un estil gòtic ornamentat i estava coberta per una mena de lògia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es conserva algun element de la rica decoració exterior, amb peces escultòriques en pedra.[6]

A partir d'aquestes dues grans obres, només se li coneixen alguns panteons modernistes a Barcelona, com el del Dr. Robert (1904) aixecat al cementiri de Montjuïc,[9] o d'altres del cementiri de Sant Andreu.

Villa Lina, observatori metereològic d'Arnau de Mercader

Cordomí també va treballar per a la Constructora Ribas i Pradell, on va dissenyar una sèrie de cases i xalets desmuntables fetes en fusta i ferro, que anaven destinades a la colònia espanyola de Fernando Poo, actual Guinea Equatorial. A Catalunya també es va instal·lar alguna d'aquestes construccions. Hi consta una edificació coneguda com a Villa Lina que va ser instal·lada al veïnat d'El far de Dosrius,[10] per Arnau de Mercader, darrer comte de Bell-lloc, qui la feia servir com a observatori meteorològic.[11][12][13]

Mort[modifica | modifica el codi]

Consta la notícia d'una malaltia greu que va afectar a Simó Cordomí el 1905 que va provocar la seva substitució com a arquitecte municipal de Granollers, amb caràcter temporal, per part de Jeroni Martorell.[14] Tot i que a la biografia de Jeroni Martorell feta per la historiadora Raquel Lacuesta s'esmenta la seva mort en aquell any i el seu relleu definitiu en el càrrec per part de Joaquim Raspall, el 1907,[15] el cert és que la seva defunció es va produir el 23 de gener de 1937, segons apareix publicada al diari La Vanguardia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Redacció «Esquela Simon Cordomi Carrera» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-1937 [Consulta: 3 setembre 2013].
  2. Cirici, Alexandre. El arte modernista catalán: concepto de lo modernista, los movimientos predecesores, la lucha contra el espíritu de la civilización industrial (en castellà). Aymà, 1951. 
  3. Redacció «Notas Locales» (en castellà). La Vanguardia, 29-11-1895, pàg.2 [Consulta: 3 setembre 2013].
  4. Sala, Joan «Alfred Paluzie, un arquitecte poc conegut». Revista de Girona [Girona], Núm.: 238, 2006 [Consulta: 1 setembre 2013].
  5. Redacció Diari de Girona «ApG defensa no enderrocar l'annex del Museu dels Sants». Diari de Girona, 27-03-2007 [Consulta: 3 setembre 2013].
  6. 6,0 6,1 Camp, 2011.
  7. «Guia temàtica complementària sobre el Vallès Oriental. 1880 - 2003». Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers [Granollers], 2003, pàg. 194 [Consulta: 3 setembre 2013]. «Acord de Plenari de 6/9/1902»
  8. Bassegoda Nonell, Joan; Infiesta Monterde, José Manuel. Modernismo en Cataluña (en castellà). Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1976. ISBN 8473270045. 
  9. Cementiris de Barcelona. «Ressenya del mausoleu del Dr. Robert». Dossier cementiri Montjuïc. [Consulta: 3 setembre 2013].
  10. En aquell moment la zona era coneguda com «Alfar, prop de Llinars del Vallès», tal com es va publicar a Redacció «Villa Lina de Ribas y Pradell» (en castellà). Diari ABC [Madrid], 1907, pàg.6 [Consulta: 7 setembre 2013].
  11. Cordomí Montoya, Eloi. «Exposició parlem del temps a Cornellà de Llobregat», 2013. [Consulta: 7 setembre 2013].
  12. Butlletí del Centre excursionista de Catalunya. 1938
  13. Postal amb la imatge de Villa Lina. Arxiu de l'Hospitalet de Llobregat
  14. «Guia temàtica complementària sobre el Vallès Oriental. 1880 - 2003». Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers [Granollers], 2003, pàg. 194 [Consulta: 3 setembre 2013]. «La Gracolaria núm.63, 5/8/1905, esmenta una malaltia greu de Cordomí i la seva substitució interina per Jeroni Martorell»
  15. Lacuesta, Raquel. «Jeroni Martorell, primer director del SCCM». Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Raquel Lacuesta. Diputació de Barcelona. p. Pàg.98. Diputació de Barcelona, 2000. [Consulta: 3 setembre 2013]. «Confirma la mort de Cordomí, la seva substitució temporal per Jeroni Martorell fins al relleu definitiu fet per Joaquim Raspall el 1907»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]