Corpus Barga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCorpus Barga
Biografia
Naixement 9 juny 1887
Madrid
Mort 8 agost 1975 (88 anys)
Lima
Educació Universitat Nacional Major de San Marcos
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor i poeta
Gènere artístic Poesia i novel·la
Modifica les dades a Wikidata

Andrés García de Barga i Gómez de la Serna, conegut pel pseudònim Corpus Barga (Madrid, 1887 - Lima, 1975), va ser un poeta, narrador, assagista i periodista espanyol.

Biografia[modifica]

Va néixer a Madrid en el si d'una família burgesa, el seu pare, Félix García de Barga, va ser vicepresident primer de les Les Corts i ell era tiet de Ramón Gómez de la Serna. Va estudiar Enginyeria de Mines però va abandonar la carrera per dedicar-se al periodisme des de l'any 1906. La seva ideologia el va portar a publicar sempre en la premsa republicana, com els diaris El País, El Radical, etcètera, i de la mateixa manera les seves idees el van portar a freqüentar la tertúlia literària del Cafè de Levante.[1] Als 17 anys va publicar el seu primer llibre de poemes: Cantares (1904).

Entre 1914 i 1948 va residir a París com a corresponsal, fent bastants viatges des de 1920, sobretot a Itàlia. Va mantenir intenses relacions amb escriptors com Pío Baroja i Ramón María del Valle-Inclán. Gràcies a Ortega y Gasset va començar a escriure per al Diari El Sol, on va col·laborar assíduament fins a l'any 1928 i fins i tot va arribar-ne a ser el director.[2] També va col·laborar en altres periòdics i revistes com Revista de Occidente i La Nación de Buenos Aires. L'any 1930, el diari La Nación on treballava el va enviar a Berlín i al maig del mateix any va viatjar en el Graf Zeppelin realitzant la ruta Berlín-Sevilla-Pernambuco-Baltimore i enviant cròniques sobre el viatge.

Carrer de Corpus Barga a Madrid (fins 2018, carrer del Governador Carlos Ruiz).

Va ser un actiu propagandista de la causa republicana durant la Guerra Civil espanyola i va participar en la compra d'avions francesos per a l'exèrcit, per la qual cosa es va veure forçat a exiliar-se l'any 1939 amb l'escriptor Antonio Machado, al que va ajudar a travessar la frontera[3] i va acompanyar fins a Cotlliure, on aquest va morir.

L'any 1948 es va instal·lar a Lima (Perú) i va dirigir allí l'Escola de Periodisme de la Universitat de Sant Marcos. Va col·laborar en nombroses revistes editades pels exiliats. 

Va escriure quatre volums de memòries amb el nom genèric de Los pasos contados. Una vida española a caballo de dos siglos (1887-1957). el llibre va més enllà de l'habitual recull de memòries, els seus records conformen una creació original i fluida, escrita en una prosa conversacional, molt caracterísitca d'aquest autor.[2] Fou guardonat amb el Premi de la Crítica modalitat narrativa en castellà en 1974 per un d'aquests volums, Los galgos verdugos (1973). Va morir l'any 1975 a Lima.

Obra[modifica]

  • Cantares, poemas (1904).
  • Clara babel (1906), relatos.
  • La vida rota (1908 y 1910), novel·la en dos volums que va ser reescrita i editada amb el títol: Los galgos verdugos (1973). Premi de la Crítica
  • Pasión y muerte. Apocalipsis (1930)
  • La baraja de los desatinos (1968)
  • Fuegos fugitivos. Antología de artículos de Corpus Barga (1949-1964), comp. M.Velázquez, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Lima, 2003.
  • Los pasos contadosmemories 1963-1973, conté:
    • Mi familia. El mundo de mi infancia (1963)
    • Puerilidades burguesas (1965) 
    • Las delicias (1967)
    • Los galgos verdugos (1973)
  • Contando sus pasos. Primer viaje a América (La vida rota, segunda parte) i altres texts inèdits, introd. Isabel del Alamo Triana, Pre-Textos, Valencia, 1997.
  • Paseos por Madrid, Alianza Editorial, Madrid, 2002

Referències[modifica]

  1. del Alamo Triana, Isabel «Corpus Barga, el cronista de su siglo». Publicaciones Universidad de Alicante, 2001 [Consulta: 21 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Corpus Barga». Biografías y vidas. [Consulta: 21 desembre 2015].
  3. «Corpus Barga, galgo aristocrático con luz propia». El País. [Consulta: 21 desembre 2015].


Premis i fites
Precedit per:
Gonzalo Torrente Ballester
La saga/fuga de J.B
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1974
Succeït per:
José Manuel Caballero Bonald
Ágata ojo de gato