Cos franc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cos franc (de l'alemany Freikorps) és el nom que prengueren els diversos grups paramilitars alemanys (exèrcits voluntaris) que lluitaren contra organitzacions obreres i moviments independentistes en els anys inicials de la primera postguerra mundial, durant la República de Weimar. En alemany el terme cos franc (Freikorps) s'havia usat prèviament per a designar certes unitats compostes per voluntaris d'origen civil.


Primers Freikorps[modifica | modifica el codi]

Els primers Freikorps van ser reclutats per Frederic el Gran durant la Guerra dels Set Anys. Altres Freikorps van aparèixer durant les Guerres Napoleòniques i van ser conduïts per militars com Ludwig Adolf Wilhelm von Lützow. Els Freikorps van ser vists amb bastant desconfiança per l'exèrcit regular, de manera que van ser utilitzats principalment com sentinelles i amb missions de poca importància.

Paramiliatars feixistes[modifica | modifica el codi]

Cartell de reclutament dels Freikorps (1919)
Bandera dels Freikorp Roßbach (1919)

A partir de la revolució de novembre de 1918, el terme va ser emprat per les organitzacions paramilitars feixistes que es van formar per tota Alemanya. Amb l'establiment de la República de Weimar van ser dels molts grups paramilitars actius. Nombrosos veterans alemanys se sentien profundament desconnectats en la vida civil i ingressaven en els Freikorps, buscant l'estabilitat pròpia d'una estructura militar. Uns altres, frustrats per la derrota de 1918, per a ells inexplicable, unida a l'Aixecament Espartaquista, van rebre el suport de Gustav Noske, ministre alemany de defensa, que els va utilitzar per a reprimir a la Lliga Espartaquista amb enorme violència, incloent els assassinats de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg el 15 de gener de 1919. Aquest mateix any, van ajudar a esclafar la recent creada República Soviètica de Baviera, governada pel partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya.

Unitats Freikorps van lluitar al Bàltic, Silèsia i Prússia després del final de la Primera Guerra Mundial, de vegades amb significatiu èxit contra tropes regulars. Es van dissoldre oficialment el 1920, però els seus antics membres van participar en el Putsch de Munic, fracassat intent de cop d'Estat de 1923.

Membres destacats dels Freikrops[modifica | modifica el codi]

Alguns membres dels Freikorps van esdevenir destacats militants del Partit Nazi amb un papaer rellevant durant el Tercer Reich:Ernst Röhm, futur cap de les SA, Martin Bormann, secretari personal d'Adolf Hitler, o Rudolf Höss, futur comandant d'Auschwitz.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos franc