Cos franc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cos franc (de l'alemany Freikorps) és el nom que prengueren els diversos grups paramilitars alemanys (exèrcits voluntaris) que lluitaren contra organitzacions obreres i moviments independentistes en els anys inicials de la primera postguerra mundial, durant la República de Weimar. En alemany el terme cos franc (Freikorps) s'havia usat prèviament per a designar certes unitats compostes per voluntaris d'origen civil.


Primers Freikorps[modifica | modifica el codi]

Les primeres unitats autodessignades cos franc (Freikorps) foren reclutades per Frederic el Gran durant la Guerra dels Set Anys. Altres cossos francs van aparèixer durant les Guerres Napoleòniques i foren conduïts per militars com Ludwig Adolf Wilhelm von Lützow. Els cossos francs foren vists amb bastant desconfiança per l'exèrcit regular, de manera que foren utilitzats principalment com a sentinelles i en missions de poca importància.

Paramilitars feixistes[modifica | modifica el codi]

Cartell de reclutament dels Freikorps (1919)
Bandera del cos franc Roßbach (1919)

A partir de la revolució de novembre de 1918, el terme Freikorps fou emprat per les organitzacions paramilitars feixistes o feixistitzants que es formaren per tot Alemanya entorn de comandants prestigiosos, generalment oficials en actiu o en reserva forçada. Amb l'establiment de la República de Weimar van ser dels molts grups paramilitars actius. Nombrosos veterans alemanys se sentien profundament desconnectats de la vida civil i ingressaven en els cossos francs en cerca de l'estabilitat pròpia d'una estructura militar. D'altres, frustrats per la derrota de 1918, per a ells inexplicable, unida a l'Aixecament Espartaquista, reberen el suport de Gustav Noske, ministre alemany de Defensa, el qual els utilitzà per a reprimir la Lliga Espartaquista amb enorme violència, incloent-hi els assassinats de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg el 15 de gener de 1919. Aquest mateix any contribuïren a esclafar la nounada República Soviètica de Baviera, governada pel partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya.

Unitats de cossos francs lluitaren al Bàltic, Silèsia i Prússia tot just acabada la Primera Guerra Mundial, contra independentistes d'aqueixos països, contra l'Exèrcit Roig i contra revolucionaris alemanys; de vegades amb significatiu èxit contra tropes regulars, però amb derrotes no menys significatives. Es van dissoldre oficialment el 1920, però els seus antics membres participaren en el Putsch de Munic, fracassat intent de cop d'Estat de 1923.

Membres destacats dels cossos francs[modifica | modifica el codi]

Alguns membres dels cossos francs esdevingueren destacats militants del Partit Nazi amb un paper rellevant durant el Tercer Reich: Ernst Röhm, futur cap de les SA; Martin Bormann, secretari personal d'Adolf Hitler; Rudolf Höss, futur comandant d'Auschwitz; etc., etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos franc Modifica l'enllaç a Wikidata