Coure violeta
Lycaena helle  | |
|---|---|
,_Rurtal_bei_Gr%C3%BCnkloster,_Ostbelgien_(49961019386).jpg) Imago prop del riu Rur, Bütgenbach, Bèlgica | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Lycaenidae |
| Gènere | Lycaena |
| Espècie | Lycaena helle Denis & Schiffermüller, 1775 |
El coure violeta (Lycaena helle)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.
Distribució[modifica]
S'estén de forma dispersa per gran part d'Europa, des dels Pirineus fins a Noruega, així com a l'Àsia fins al centre i sud de Sibèria, Transbaikàlia, Mongòlia i l'Amur. A Europa, es troba al nord de la península Ibèrica, sud i centre-est de França, concretament des del departament de l'Arieja fins a les muntanyes del Jura i l'oest dels Vosges, oest de Suïssa, sud de Bèlgica a les Ardenes, Luxemburg, Alemanya, Polònia, Escandinàvia, Finlàndia, Lituània, Bielorússia, nord-oest de Rússia, Àustria, Romania i Ucraïna. Es considera extingida a Letònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria i Itàlia.[3][4] A la península Ibèrica es coneixen molt poques citacions de l'espècie, amb dues d'antigues de la cara sud de l'Aneto, als Pirineus, i de Peña Labra, a la Serralada Cantàbrica de la província de Santander.[5] Recentment, s'ha trobat en una localitat al nord-est província de León[6] i a Andorra, on s'ha registrat en dues localitats al nord-est del país, una a la vora del riu Arieja i l'altra a les Bordes d'Envalira, Canillo.[7]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 22 i 26 mm. Lleuger dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers i per la major mida de la femella. L'anvers de l'ala anterior del mascle té un color de fons taronja pràcticament del tot recobert per una iridescència entre blavosa i violeta. L'anvers de l'ala posterior també presenta aquesta iridescència, però el color de fons és marró i també existeix una franja taronja amb taques negres prop del marge. La femella presenta l'anvers similar al del mascle, però amb major presència de taronja a l'ala anterior i amb l'iridescència menys òbvia. Revers semblant en ambdós sexes, amb el color de fons de l'ala anterior ataronjat i el de l'ala posterior marró, amb nombrosos punts negres a ambdues ales que, a l'ala posterior són acompanyats d'una franja blanca i d'una de taronja envoltada de taques negres prop del marge.[8][4]
-
♂ / ♂ △
Hàbitat[modifica]
Prats mesòfils, humits o entollats, torberes i marges de boscos humits amb abundància de flors.[8] Rang altitudinal des dels 100 m fins als 1800 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses poligonàcies, les quals inclouen la bistorta (Bistorta officinalis) al centre d'Europa i Polygonum viviparum al centre i nord d'Escandinàvia.[4][8]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una generació entre els mesos de maig i juliol, segons la localitat i l'altitud. Hiberna com a crisàlide.[4][8]
Espècies ibèriques similars[modifica]
- Coure tornassolat (Lycaena alciphron)
- Lycaena bleusei
- Coure de mollera (Lycaena hippothoe)
- Coure comú (Lycaena phlaeas)
- Coure fosc (Lycaena tityrus)
- Coure roent (Lycaena virgaureae)
Galeria[modifica]
-
Anvers d'un mascle -
Anvers d'una femella -
Revers d'un adult -
Aparellament
_male_(51238032522).jpg)
.jpg)
,_Kr%C3%A4bach_bei_Elsenborn,_Ostbelgien_(47934316576).jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Coure violeta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ «Lycaena helle» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ Cano, José Martín; García-Barros, Enrique; Munguira, Miguel L. «Lycaena helle (Dennis y Schiffermüller, 1775)» (PDF) (en castellà). Atlas de los invertebrados amenazados de España (Especies en peligro crítico y en peligro), 2008 [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ Muñoz Sariot, Miguel Ginés «Lycaena helle (Dennis & Schiffermüller, 1775) nueva especie para Castilla y León (España) (Lepidoptera: Lycaenidae)» (en castellà). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.), 57, 31-12-2015, pàg. 433–434. ISSN: 1134-6094.
- ↑ Ubach, Andreu; Sylvestre, Eric «Primeres citacions de coure violeta, Lycaena helle (Dennis & Schiffermüller, 1775), a Andorra (Lepidoptera: Lycaenidae)». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 107, 31-01-2017, pàg. 165–168. ISSN: 1132-7669.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)