Cronòmetre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
cronòmetre senzill.
imatge d'un mecanisme d'un cronòmetre per dins.

El cronòmetre és un rellotge o una funció de rellotge que serveix per mesurar fraccions de temps, normalment petites i amb gran precisió. La paraula "cronòmetre" prové de Cronos, el tità del temps en la mitologia grega.

Normalment, un cronòmetre comença a comptar des de 0, prement un botó, i se sol parar amb el mateix botó. A més és molt habitual que es puguin mesurar dos temps amb el mateix començament i diferent final. A més és molt habitual que es mesurin dos temps iguals al començament i diferents al final. Per fer això es comença normalment i el primer temps es congela amb un altre botó, normalment amb el que es posa a "0". Mentrestant, en segon pla, el cronòmetre segueix contant fins que es polsa el botó de començament.

Per mostrar el segon temps, o mostrar el temps actual que encara segueix contant, es polsa el botó reset o el que es posa a 0.

Els cronòmetres es poden aturar i començar amb altres mètodes que no necessiten la pulsació de botons, poden tenir més marge d'errors i necessiten algú que l'accioni. Alguns d'aquest sistemes automàtics són: el tall d'un raig lluminós o la detecció d'un transreceptor. També en els ciclocomputadors s'utilitza un cronòmetre que no necessita l'acció humana, sinó que s'activa amb el moviment d'una roda.

Són habituals les mesures en centèsimes de segon, com el rellotges de polsera, o fins i tot mil·lèsimes de segon.

És àmpliament conegut el seu treball en competicions esportives així com en ciència i tecnologia.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronòmetre