Cube

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCube
Cube The Movie Poster Art.jpg
Fitxa
DireccióVincenzo Natali
Protagonistes
Director artísticJasna Stefanovic
ProduccióMehra Meh
GuióAndré Bijelic,
Graeme Manson,
Vincenzo Natali
MúsicaMark Korven
FotografiaDerek Rogers
MuntatgeJohn Sanders
ProductoraCineplex Odeon Films (en) Tradueix, Viacom i Canadian Film Development Corporation (en) Tradueix modifica
DistribuïdorCineplex-Odeon Films
First Independent Films
Dades i xifres
País d'origenCanadà
Estrena1997
Durada90 min
Idioma originalanglès, francès
RodatgeToronto modifica
Coloren color modifica
Pressupost365.000 dòlars canadencs
Descripció
GènereCiència-ficció

Sèrie Cube (en) Tradueix
← sense valor

modifica

Lloc webcubethemovie.com modifica
IMDB: tt0123755 Filmaffinity: 741341 Allocine: 9348 Rottentomatoes: m/cube Mojo: cube Allmovie: v158816 TCM: 442946 Metacritic: movie/cube TV.com: movies/cube Modifica els identificadors a Wikidata

Cube és una pel·lícula de ciència-ficció canadenca dirigida per Vincenzo Natali, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Un grup de persones, sense saber per què, es troba tancat en una presó surrealista, un laberint sense fi constituït de peces cúbiques comunicades i equipades amb trampes mortals. El policia, l'arquitecte, l'estudiant de matemàtiques, la psiquiatra, l'expert en evasió i l'autista captius no saben més que una sola cosa: cadascun posseeix un do particular que, combinat als altres, els pot ajudar a evadir-se. A mesura que la por creix, els conflictes personals i les lluites de poder s'amplien. Els caldria tanmateix aconseguir associar-se per escapar d'una mort segura.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Metàfores[modifica]

Es pot considerar la pel·lícula Cube com un gènere de metàfora del condicionament dels éssers humans a la societat. Cadascun dels personatges té una funció definida considerada ajuda per resoldre l'enigma, però els presoners del cub no s'adonen i es divideixen en lloc d'unir-se amb l'objectiu de trobar la sortida. De les sis víctimes, només dues són mortes pel Cub, les altres es maten o es deixen morir. Alguns diàlegs de la pel·lícula giren igualment en aquest sentit:

  • Si se separen bé els sectors d'activitat, la mà esquerra ignora el que fa la mà dreta, i ningú no troba mai el cervell.
  • És una mica difícil d'admetre, però no hi ha conspiració, tampoc cervell demoníac. Es tracta d'un error.
  • Ha de tenir present el que té davant seu. El verdader desafiament és aconseguir salvar-vos de vosaltres mateixos.
  • Penso que ens hem de formular les verdaderes preguntes: Què vol i què pensa ?
  • -No hi ha res pel que em deleixi d'anar fora. \ - Que hi ha fora ? \ - Una bestiesa humana il·limitada.

Premis i nominacions[modifica]

Possibilitats didàctiques[modifica]

La part matemàtica d'aquesta pel·lícula va ser desenvolupada pel professor David Pravica. Tots els raonaments són consistents pel que poden ser usats amb finalitats didàctiques.

Un bon exemple d'ús d'aquesta pel·lícula en l'ensenyament com a objecte d'aprenentatge es pot consultar en els articles (Proyecto cube: una introducción a la geometría tridimensional y La estructura de cube para 2º de la ESO ) de la professora Elena Thibaut.

Referències[modifica]

  1. «El cub» (en català). esadir.cat.
  2. «Cube» (en anglès). The New York Times.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]