Daphne Caruana Galizia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaphne Caruana Galizia
Porträt of Daphne Caruana Galizia (cropped).jpg
Biografia
Naixement 26 agost 1964
Sliema (República de Malta)
Mort 16 octubre 2017 (53 anys)
Bidnija (República de Malta) Tradueix
Causa de mort Cotxe bomba
Formació Universitat de Malta
Activitat
Ocupació Periodista d'investigació, bloguera, activista i cronista
Activitat 1987 –
Ocupador Times of Malta Tradueix (1987–)
The Malta Independent Tradueix
Obra
Obres destacables

Lloc web Lloc web
Twitter: dcgblog Pinterest: dcgalizia
Modifica les dades a Wikidata

Daphne Caruana Galizia (Sliema, 26 d'agost de 1964Bidnija, 16 d'octubre de 2017) va ser una periodista, columnista i formadora d'opinió d'un diari anglòfon, i blogger maltesa.

Va guanyar notorietat per les seves investigacions i divulgacions d'informació sensible, sobretot en matèria de corrupció, relacionades amb els Papers de Panamà.

Va ser assassinada el 16 d'octubre de 2017 per l'explosió d'un cotxe bomba.[1]

Vida privada[modifica]

Daphne Caruana Galizia estava casada i tenia tres fills. Va estudiar arqueologia a la Universitat de Malta. Es descrivia com aficionada a la jardineria i sobre tot a la lectura.

Biografia[modifica]

Daphne Caruana Galizia, nascuda com a Daphne Anne Vella, va començar a treballar en els mitjans de comunicació el 1988, i ràpidament es va establir com una de les més controvertides periodistes de Malta amb la seva columna en l'edició dominical del The Times of Malta, el Sunday Times.

El 1996, Caruana Galizia es va retirar del Times després que el diari es va negar a publicar un article que va escriure sobre el president emèrit Guido de Marco i la seva filla, Gianella Demarco (advocada). Aquest article va aparèixer llavors al The Malta Independent. Immediatament, Caruana Galizia va ser coneguda pels seus punts de vista liberals i la seva duresa en qüestions polítiques i socials.

Els seus escrits oscil·len entre rumors sobre les figures públiques de Malta i l'anàlisi crítica de la realitat sociopolítica maltesa. Al febrer de 2010, Caruana Galizia es va enfrontar a càrrecs de difamació que va fer través d'una sèrie d'acusacions sobre la magistrada Consuelo Scerri Herrera al seu blog.[2]

Juntament amb Andrew Borg-Cardona, és una de les escriptores que han criticat amb més duresa l'extrema dreta de Malta, especialment l'associada amb els punts de vista de Norman Lowell sobre els immigrants il·legals.[3]

La perspectiva feminista de Caruana Galizia és una mica agressiva, instant a les dones a que no es victimitzin a si mateixes. Quan una treballadora maltesa va guanyar el primer cas d'abús verbal i assetjament sexual a la feina [4] i la victòria va ser vista com un èxit per a les dones de Malta, Daphne va dir que en aquests casos la dona havia de reaccionar i no comportar-se així, com una nena, que era «infantil».[5]

El 8 de març de 2013, Caruana Galizia va ser detinguda a la nit per haver violat la jornada de reflexió de les eleccions generals de Malta,[6] després d'haver escrit articles considerats de naturalesa política al seu blog.[7]

Els papers de Panamà[modifica]

Caruana Galizia era conscient de la relació del ministre Konrad Mizz i del cap de personal Keith Schembri amb empreses de Panamà abans de la filtració dels Papers de Panamà a l'abril de 2016.[8] El 22 de febrer va publicar els comentaris que Mizzi tenia connexions amb Panamà i Nova Zelanda. Això va obligar al ministre a revelar l'existència de Rotorua Trust, una fundació familiar registrada a Nova Zelanda, dos dies més tard. El 25 de febrer, Caruana Galizia va revelar que Schembri també posseïa una fundació a Nova Zelanda que al seu torn tenia una empresa de Panamà.[9]

La filtració d'abril de 2016 va confirmar que Mizzi era propietari de la companyia panamenya Hearnville Inc, i que Mizzi i Schembri també havien obert una altra companyia, la Tillgate Inc. Les empreses també eren propietat d'Orion Trust New Zealand Limited, que pertanyen a les fundacions de Mizzi i Schembri que tenien a Nova Zelanda; Rotorua i Haast respectivament.[8]

Com Caruana va ser la primera persona en publicar notícies de la participació de Mizzi i Schembri a Panamà,[10] va ser nomenada posteriorment per Politico com «una de les 28 persones que estan perfilant, sacsejant i revoltant Europa».[11] Politico la va descriure com «una WikiLeaks d'una sola dona que fa una croada contra la manca de transparència i la corrupció a Malta».[12]

El 2017, va al·legar que Egrant, una altra empresa de Panamà, era propietat de Michelle Muscat, la dona del primer ministre Joseph Muscat. Aquestes al·legacions van donar lloc a que Muscat convoqués eleccions generals al juny de 2017 que, malgrat això, van fer que el Partit Laborista de Muscat continués al govern. Després de les eleccions, Caruana Galizia també va criticar durament al nou líder nacionalista de l'oposició Adrian Delia.[10]

La seva mort[modifica]

Caruana Galizia va ser assassinada el 16 d'octubre de 2017 amb un cotxe bomba, un Peugeot 108 llogat, prop de casa seva a Bidnija. La gran explosió va deixar el vehicle dispers en diverses peces als camps propers. Va ser trobada pel seu fill Matthew, després de sentir l'explosió des de casa seva.[13] Segons els informes, Caruana Galizia va presentar un informe policial que deia que estava sent amenaçada dues setmanes abans de la seva mort.[14] Actualment no es coneix l'autor de l'assassinat.[15]

Reaccions[modifica]

Durant la nit del 16 d'octubre, milers de persones van assistir a una vigília a la ciutat natal de Caruana Galiza, a Sliema.[16] Es va celebrar una altra vigília a la Malta High Commission, a Londres.[17] L'endemà, un grup de desenes de persones es van concentrar davant del Tribunal de La Valletta per exigir justícia.

L'assassinat es va informar a mitjans locals i internacionals. El nom de Caruana Galizia va començar a convertir-se en un tema del moment a tot el món a través de Twitter.[18] També va aparéixer l'etiqueta #JeSuisDaphne, fent ressò del terme Je suis Charlie.[16]

L'assassinat va ser condemnat pel primer ministre Joseph Muscat, qui va declarar que «no descansarà fins que es faci justícia» malgrat les seves crítiques contra ella. La presidenta Marie-Louise Coleiro Preca, l'arquebisbe Charles Scicluna i diversos polítics també van expressar el seu condol o van condemnar l'assassinat.[14] El líder de l'oposició, Adrian Delia, va anomenar l'assassinat «el col·lapse de la democràcia i la llibertat d'expressió»[18] i va afirmar que «les institucions [del país] ens han deixat».[19] El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va dir sobre l'assassinat que era un «exemple tràgic d'una periodista que va sacrificar la seva vida per buscar la veritat».[18] Gerard Ryle, director del International Consortium of Investigative Journalists (Consorci Internacional de Periodistes Investigadors), va declarar que l'organització està «sorpresa» per l'assassinat de Caruana Galiza i que «està profundament preocupada per la llibertat de premsa a Malta»".[20]

Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, va anunciar que pagaria una recompensa de 20.000 «per obtenir informació que condemni als assassins de Caruana Galizia».[21] S'ha iniciat una campanya de micromecenatge amb l'objectiu de recaptar un milió d'euros que es donaran com a recompensa per obtenir informació que condueixi «al descobriment de l'assassí i de la persona o persones que van ordenar l'assassinat».[22]

Investigació[modifica]

Els equips forenses i els investigadors policials van arribar a l'escena del crim poc després de l'assassinat. El cap de la investigació va ser la Magistrada Consuelo Scerri Herrera, que havia lluitat en una batalla legal contra Caruana Galizia el novembre de 2010. Scerri Herrera es va abstenir de la investigació 17 hores més tard per la manca de confiança de la família de Carauna Galizia, i va ser substituïda pel magistrat Anthony Vella.

El primer ministre Joseph Muscat va ordenar a les forces de seguretat malteses que concentressin tots els seus esforços per trobar els assassins. També va demanar l'ajuda del FBI, que va acceptar enviar agents.[19] També hi assistirà un equip d'investigació forense policial dels Països Baixos.[23]

|''Invicta: The Life and Work of Daphne Caruana Galizia''

Referències[modifica]

  1. Jean-Baptiste Chastand. «À Malte, une blogueuse renommée assassinée dans l'explosion de sa voiture», 16-10-2017.
  2. Daphne Caruana Galizia expected to face charges of defamation (anglès)
  3. Dying in the desert (anglès)
  4. Awarded €2,000 in first case of verbal sexual abuse (anglès)
  5. It's not sexual harrassment. It's bullying (anglès)
  6. Caruana Galizia questioned by police for breaching 'political silence' (anglès)
  7. Arrested at 9.30pm for posting three videos mocking Joseph Muscat at 7.30pm: THE GOLDEN YEARS OF LABOUR+POLICE HELL (anglès)
  8. 8,0 8,1 «EXPLAINER – From Panamagate to Panama Papers». Malta Today, 04-04-2016.
  9. «Konrad Mizzi has no regrets over acquisition of company in Panama; PM’s chief also has Panama company, say reports». Times of Malta, 28-02-2016.
  10. 10,0 10,1 «Daphne Caruana Galizia... Malta's most controversial journalist». Times of Malta, 16-10-2017.
  11. «Daphne Caruana Galizia named by 'Politico' as among 28 people 'shaping Europe'». The Malta Independent, 07-12-2016.
  12. «Daphne Caruana Galizia». Politico.
  13. ; Cocks, Paul «Journalist Daphne Caruana Galizia murdered in Bidnija car bomb». Malta Today, 16-10-2017.
  14. 14,0 14,1 «Daphne Caruana Galizia killed in Bidnija car blast». Times of Malta, 16-10-2017.
  15. «Malta blogger Daphne Caruana Galizia dies in car bomb attack» (en en-gb). BBC News, 16-10-2017.
  16. 16,0 16,1 «Thousands mourn Caruana Galizia at Sliema vigil». Times of Malta, 16-10-2017.
  17. «Velja f’Londra wara l-qtil ta’ Daphne Caruana Galizia» (en maltese). NET News, 16-10-2017.
  18. 18,0 18,1 18,2 «Shock, outrage and concern: reactions to Caruana Galizia's murder pour in». Times of Malta, 16-10-2017.
  19. 19,0 19,1 «FBI asked to help investigate Caruana Galizia murder – Muscat». Times of Malta, 16-10-2017.
  20. «ICIJ condemns car bomb death of Maltese investigative journalist», 16-10-2017. [Consulta: 17 octubre 2017].
  21. «Julian Assange offers €20k reward for information on Caruana Galizia murder» (en en). Malta Today, 16-10-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].
  22. «Crowd-funded Caruana Galizia murder information fund being set up». Times of Malta, 18-10-2017.
  23. «Dutch police assisting in Caruana Galizia murder investigation, FBI in Malta on Thursday» (en en). MaltaToday, 17-10-2017 [Consulta: 17 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]