Darío Maravall Casesnoves
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 març 1923 Xàtiva (la Costera) |
Mort | 23 novembre 2016 (93 anys) Madrid |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Enginyer |
Membre de | |
Premis | |
doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València (1997) Medalla d'or de la Universitat Politècnica de Madrid (1989) |
Darío Maravall Casesnoves (Xàtiva, 23 de març de 1923 - 28 de novembre de 2016[1]) fou un enginyer valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia
[modifica]Estudià el batxillerat a Madrid i el 1956 es doctorà en ciències exactes per la Universitat Complutense de Madrid i el 1958 en enginyeria agrònoma a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Madrid. Ha estat catedràtic de física i mecànica de l'ETS d'Enginyers Agrònoms i ha impartit cursos a l'Instituto de España sobre intel·ligència artificial, visió artificial, enginyeria de control, robòtica i automàtica.
Durant els primers anys va treballar en les funcions de Bessel per encàrrec de Julio Rey Pastor. Posteriorment ha treballat sobre processos estocàstics i moviment brownià aplicats a problemes biològics, físics i econòmics, així com a l'estudi de la sedimentació i la pol·lució.[2] A més se'l considera pioner a Espanya en vectors aleatoris isòtrops, mecànica estadística relativista, nous tipus d'equacions integrals en derivades parcials, oscil·lacions hereditàries, teleològiques i fraccionàries, equacions diferencials i geometria dels espais de Finsler.[2]
El 1968 fou escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en fou president de la Secció d'Exactes de 2004 a 2012, i el 1980 de la Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya. També fou escollit acadèmic d'honor de la Real Academia de Cultura Valenciana.[3] És doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València (1997) i medalla d'or de la Universitat Politècnica de Madrid (1989).[4] En 2000 fou nomenat fill adoptiu de la ciutat de València.
Obres
[modifica]- Teoria e Aplicaçoes das Oscilaçoes Editorial Globo, Brasil, 1964
- Teoría de la investigación matemática Editorial Dossat, Madrid, 1969
- Grandes Problemas de la Filosofía Científica Editora Nacional, Madrid, 1973
- Diccionario de la Matemática Moderna Editora Nacional, Madrid, 1992
- Cosmología, Galileo, el Sistema Solar y la Materia Editat per Patronato de Cultura del Ayuntamiento de Pozuelo de Alarcón y Amigos de la Cultura Científica, Madrid, 1992 a 1996.
- Introducción a la investigación en Física y Matemáticas Aravaca, Madrid : Empeño, D.L. 1982. ISBN 84-85823-12-5
- La utilidad de la filosofía para el investigador científico: del determinismo de las mecánicas clásicas y relativista al indeterminismo de la mecánica cuántica Universidad de Cantabria, 1981. ISBN 84-600-2497-0
- Fundamentos de mecánica cuántica Universidad Politécnica de Madrid, 1979. ISBN 84-7401-060-8
Referències
[modifica]- ↑ «Muere Darío Maravall Casesnoves, académico de honor de la RACV e hijo adoptivo de Valencia» (en castellà). Las Provincias. [Consulta: 30 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Biografia Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine. al web de la RAC
- ↑ Darío Maravall Casesnoves es nombrado Académico de Honor Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine. al web de la RACV
- ↑ Biografia al web de la Reial Acadèmia de Doctors
Enllaços externs
[modifica]«Obra de Darío Maravall Casesnoves» a Dialnet.
- Biografia al web de la Universitat Politècnica de València
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Ramón Iribarren Cavanilles |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 5 1967-2016 |
Succeït per: José Francisco Duato Marín |