Dascilèon
| |||||
| Epònim | Dascylus (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Turquia | ||||
| Províncies | Província de Balıkesir | ||||
| Ciutat | Bandırma | ||||
| Dades històriques | |||||
| Fundador | Dascylus (en) | ||||
| Lloc web | kulturportali.gov.tr… | ||||
Dascilèon o Dascílion (en grec antic: Δασκύλιον o Δασκυλεῖον, Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia. Una tradició deia que el nom provenia de Dàscil, un fill de Giges, primer rei de Lídia.
Referències clàssiques[modifica]
Heròdot esmenta a Mitròbates, un persa, com a governador de Dascilèon, és a dir de la satrapia de Mísia o Frígia Hel·lespòntica. Però esmenta també com a governador a Èbares, fill de Megabazos. Agesilau va estar a la vora Dascilèon durant la seva campanya a Àsia. Xenofont parla de la Frígia de Farnabazos i situava Dascilèon dins el seu govern assegurant que el sàtrapa tenia el seu palau a la ciutat i que hi havia algunes ciutats grans a la rodalia. Tot i que sembla no era una ciutat important donava nom sovint a una satrapia persa de la que era la capital. Alexandre el Gran, després de la Batalla del Grànic, va enviar Parmenió a conquerir Dascilèon segons diu Flavi Arrià, que per altra banda no n'indica la situació. La ciutat no era gaire gran.
Situació[modifica]
Els autors clàssics no situaven bé la ciutat. Estrabó esmenta el llac Dascilitis, a prop dels llacs Apol·lonatis i Miletopolitis, i situava la ciutat de Dascilèon a la vora del primer, però no es coneix quin podria ser el llac d'aquest nom. Afegeix que el país dels dolions se situava entre Cízic, el riu Esep, el Ríndacos i el llac Dascilitis, per la qual cosa semblaria que Dascilèon estava a l'est del Ríndacos, tal com assegura Pomponi Mela. Estrabó informa que el Miletopolitis i l'Apol·lonatis pertanyien al seu temps a Cízic però que el Dascilitis pertanyia a aquesta ciutat només parcialment, i la resta era de Bizanci. Plini el Vell diu que la ciutat era a la costa, i Hecateu diu que el riu Odrisses corria a l'oest del Dascilitis per les planes de Migdònia fins al Ríndacos (seguint aquesta informació Dascilèon seria a l'oest del Ríndacos). Estrabó identifica en un text el llac Afnitis com el Dascilitis, i amb el primer nom se sap que era un llac pròxim a Cízic abans anomenat Artínia, i que no pot ser altre que l'actual Maniyas, a l'oest del Ríndacos, el qual estava identificat amb el llac Miletopolitis i per tant es va pensar que el llac corresponia a un estany anomenat pels turcs Diaskilli, entre l'Apol·lonatis i la costa de la Propòntida, a l'est del Ríndacos. El descobriment de la ciutat a les excavacions de mitjan segle xx van resoldre el misteri: Dascilèon era a la vora del Maniyas.[1]
L'any 1954-1959 es va excavar, i altra vegada entre 1988 i 1992, i s'han trobat nombrosos objectes aquemènides i alguns del període anterior frigi. També s'han trobat molts objectes romans i romans d'Orient. Està situada a una reserva natural a 2 km de la vila d'Ergili, a un lloc anomenat Hisartepe a 30 km de Bandirma i al sud-oest del llac Maniyas. Aquesta zona correspon exactament a les terres del sàtrapa, ja que dins la satrapia hi havia altres llocs amb el mateix nom.[2]
Història[modifica]
La regió va formar part del regne de Lídia i l'any 546 aC va ser incorporada a l'Imperi Persa. Heròdot parla del sàtrapa Mitròbates, assassinat per Oroetes, sàtrapa de Sardes vers el 520 aC. Sota Darios I el Gran (521 aC-486 aC) i Xerxes I de Pèrsia (486 aC-465 aC) la dinastia de Megabazos va dominar la satrapia. Megabazos va dirigir les forces perses a Tràcia i Macedònia després del 514 aC, sotmetent aquestes regions. A la campanya de Xerxes a Grècia, Megabazos va ser un dels que van dirigir la flota i anava acompanyat del seu fill Bubares que es va casar amb una princesa macedònia (483 aC). Un altre fill, Èbares, va ser sàtrapa de Frígia després del 490 aC; un tercer fill Megàbates, era comandant de la flota persa que va desembarcar a Naxos el 499 aC i sàtrapa de Dascilèon cap a l'any 479 aC.
Pocs anys després ja apareix com a sàtrapa Artabazos, fill de Farnaces que era cosí de Darios I el Gran, i va iniciar la dinastia Farnàcida. Artabazos era comandant dels parts i corasmis a la campanya del 480-479 aC i va anar a l'Hel·lespont el 470 aC. El 460 aC va dirigir les tropes perses contra els rebels egipcis i xipriotes i segurament va deixar el govern de la satrapia al seu fill Farnabazos vers el 455 aC. Circa l'any 430 aC era sàtrapa Farnaces, fill de Farnabazos. Un altre Farnabazos (II) era sàtrapa potser el 413 aC i fins al 388 o 387 aC; amb permís del rei de Pèrsia va reunir una flota que va dirigir ell mateix i va derrotar els espartans imposant així l'anomenada "pau del rei" l'any 387 aC. Poc abans de deixar la satrapia cap al 387 aC es va casar amb Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia. En aquell moment es va produir una revolta interna dirigida per un oficial secundari de nom Espitríades. Va deixar el govern al seu fill Ariobàrzanes (el 388 o 387 aC). Ariobàrzanes va estendre el territori de la satrapia i va intervenir en els afers grecs, entrant en conflicte amb Autofradates de Sardes. Revoltat contra el rei Artaxerxes, aquest va nomenar sàtrapa al seu net Artabazos, germanastre d'Ariobarzanes, el qual, traït pel seu fill Mehrdad o Mitradates, va ser enviat a Susa i executat.
Vers el 363 aC o 362 aC Artabazos, fill de Farnabazos II i Apama, va arribar al govern de la satrapia i encara governava poc abans del 351 aC; els seus germanastres Oxitras i Dibictos, vivien a la satrapia. Un oncle de Farnabazos II, de nom Susamitres, i el germà d'aquest Bageos, consten participant en alguna campanya militar. Artabazos es va casar amb una dona ròdia i els germans d'aquesta, Mèntor i Mèmnon van ser importants aliats. Vers el 353 aC Artabazos i els seus cunyats, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobàrzanes, i que la va governar fins al 334 aC.
Mentor va ser perdonat després del 350 aC i es va convertir en un alt dignatari a Dascilèon, dirigint les forces que van controlar l'Anatòlia Oriental, i les terres i càrrecs van passar després de la seva mort a son germà Mèmnon (340 aC) ja que poc abans la família d'Artabazos va ser rehabilitada i va poder retornar a Pèrsia (343 aC) incloent el mateix Artabazos que es va establir a l'orient de l'imperi i es va mantenir lleial a Darios III de Pèrsia.
El 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macedònia. Arsites va lluitar a Grànic el 334 aC i es va suïcidar després de la derrota; a aquesta batalla hi era també Mèmnon que va dirigir el contraatac persa però va morir sobtadament el 333 aC i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos i Timondes. Farnabazos va ser capturat a Cos però es va escapar i el 332 aC es va posar al servei dels grecs i era comandant de la cavalleria que dirigia el futur diàdoc Èumenes de Cardia que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333. Alexandre el Gran, després de la batalla de Grànic, va enviar al seu amic el general Parmeni a ocupar Dascilèon, feina que va fer sense problemes.
Una branca menor dels Farnàcides va governar el Pont des del 302.
Artabazos II, juntament amb els seus fills, es va haver de rendir les seves forces a Hircània davant Alexandre el Gran el 330 aC. Es va passar a Alexandre que el 329 aC el va nomenar sàtrapa de Bactriana on va exercir fins al 327 aC, quan es va retirar per l'edat.
El primer sàtrapa grec va ser Calas, que va lluitar contra els bitinis. El 323 el va succeir Demarc i un any després Leonat; ja més tard va caure en mans d'Èumenes i el 321 aC fou nomenat Arrideu al que van seguir Ptolemeu (318 aC) i Fènix (313 aC); el 309 aC va quedar en mans d'Antígon que es va proclamar rei de Sardes el 305 aC.
Derrotat i mort per Seleuc I Nicàtor, l'Àsia Menor en general va passar a l'imperi selèucida i els sàtrapes es van convertir en oficials sense major rellevància ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder del Regne de Pèrgam, amb el qual va passar a Roma el 133 aC. Dascilèon va existir almenys fins al segle v i va tenir un bisbe.[3]
La satrapia[modifica]
La satrapia comprenia Bitínia, Mísia i territoris del nord-oest d'Anatòlia sense poder-se precisar.
De les troballes s'ha reconstruït l'estructura administrativa: al capdavant hi havia el sàtrapa que era membre de la família aquemènida i residia a la terra de Dascylium; al seu costat un grup d'oficials, perses, grecs i indígenes, caps tribals i governadors de ciutats; a algunes àrees el sàtrapa tenia oficials delegats; la fusta era sota control del sàtrapa; hi havia també or però no es van emetre monedes. La terra de Dascilèon produïa el suficient per mantenir una cort luxosa. La ciutat tenia la residència del sàtrapa, fortificacions, quarters, estables i algunes construccions per hostes.
Sàtrapes[modifica]
Sàtrapes perses
|
Sàtrapes grecs
|
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). «Dascylium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Cohen, Getzel M. The Hellenistic settlements in Europe, the islands and Asia Minor. Berkeley: Univ. of California Press, 2010, p. 391. ISBN 9780520083295.
- ↑ «Dascylium». Enciclopèdia Irànica. [Consulta: 5 maig 2021].