Decepció
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
_1998_%C2%B7_DD-SP-99-04111.JPEG)
La decepció és un sentiment negatiu que es produeix quan no s'acompleixen les expectatives sobre un afer o persona. Segons Robert Plutchik es forma en unir dues emocions primàries: la sorpresa i la pena. La decepció, si perdura en el temps, pot esdevenir una frustració o ser un detonant de la depressió,[1] ja que dificulta la projecció d'expectatives positives (l'esperança) que és un al·licient per a l'acció i l'equilibri psíquic.
La decepció és subjectiva perquè depèn del resultat esperat d'un esdeveniment, per tant un mateix fet pot resultar decebedor per a una persona i no per a una altra (per exemple un aprovat a un examen pot ser considerat un èxit per un alumne i una decepció per un altre que esperava millor nota).
Quan la decepció afecta les persones, es canvia la imatge mental que es tenia d'elles, sobretot si afecta a trets fonamentals de la personalitat i pot produir la ruptura de la relació.
Referències
[modifica]
- ↑ Ma, Lybi. (March 29, 2004). Down But Not Out. Originally published in Psychology Today. Hosted with permission by medicinenet.com. Retrieved 22/02/08.