Real Club Deportivo de La Coruña

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Deportivo de la Corunya)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula club esportiuDeportivo de La Coruña
DeportivoLC.PNG
Nom complet Real Club Deportivo de La Coruña
Àlies Dépor, Blanquiblaus, Herculins,
Turcs, Superdépor
Fundació

2 març 1906

8 de desembre de 1906 (1906-12-08) (111 anys)
Colors           blau, blanc
País Espanya
Àrea social
Estadi Riazor
(34.600 espectadors)
Localització La Corunya, Galícia
Presidència Tino Fernández
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador Clarence Seedorf
Lliga Segona Divisió
(18è (descendit de 1a divisió) la temporada 2017-18)
Equipament
Primer
Segon
Tercer

Web
http://www.rcdeportivo.es/
Modifica dades a Wikidata

El Real Club Deportivo de La Coruña, popularment conegut com a Deportivo o Dépor, és un club de futbol de la ciutat de la Corunya, a Galícia. Es va fundar el 1906 i juga a Segona Divisió.

És un dels nou equips que s'ha proclamat campió de Lliga, la temporada 1999-00. També ha sigut subcampió en cinc ocasions i, després de 46 temporades a Primera, 20 d'elles consecutives (1991-2011), el club ocupa l'11è lloc a la classificació històrica de la categoria. També ha sigut campió de la Copa del Rei en dues ocasions, els anys 1995 i 2002, i campió de la Supercopa en les tres ocasions que l'ha disputat (1995, 2000 i 2002). A nivell europeu, l'equip ha disputat cinc edicions de la Copa de la UEFA, una de la Recopa i cinc de la Lliga de Campions de manera consecutiva entre els anys 2000 i 2005, assolint les semifinals el 2004 i essent el sisè equip espanyol amb més participacions a la competició.

Històricament, el club va tenir dues èpoques de gran èxit: una entre 1992 i 1996, l'etapa en la qual es va conéixer com Superdépor, i una altra entre 1999 i 2004, conegut com a Eurodépor. A nivell social, és el vuitè equip amb més percentatge d'aficionats a Espanya, segons una enquesta del CIS de 2014.[1] El seu màxim rival és el Celta de Vigo, amb el qual disputa el derbi gallec, conegut com O Noso Derbi.

Història[modifica]

Primers anys[modifica]

El Dépor l'any 1927

El Club Deportivo de la Sala Calvet es va fundar el 2 de març de 1906 per un grup d'alumnes d'aquest prestigiós gimnàs corunyès propietat de Federico Fernández-Amor Calvet, i el seu primer president va ser Luis Cornide Quiroga.[2] Des de la seva fundació, el Deportivo va mantenir una gran rivalitat amb el Real Club Coruña.[3] El 1909, el club va obtenir el títol de Reial, passant a anomenar-se Real Club Deportivo de la Sala Calvet.[4] El 1910 va jugar la final de la Copa del Rei, disputada a Madrid en format triangular entre el Deportivo, el Barça i l'Español de Madrid.[5] El 1911, el club canvia el seu nom pel de Real Club Deportivo de La Coruña.[4] La rivalitat entre el Deportivo i el Coruña no para d'augmentar i la directiva deportivista decideix no jugar més partits contra el Coruña.[3]

No obstant, el juliol de 1914, els jugadors del Deportivo decideixen unilateralment jugar dos partits contra el Coruña. La directiva no recolza la decisió, provocant que els jugadors abandonin el club i fundin el Deportivo Fútbol Club Auténtico.[3] El 1918, es produeix un acord i els jugadors dissolen el club escindit i tornen a l'estructura del Real Club Deportivo. Durant les següents temporades, el Deportivo participa al Campionat de Galícia, torneig en el qual es va proclamar campió en sis ocasions fins que va ser suprimit el 1940.[6]

Inicis a la Lliga i ascens a Primera[modifica]

El 1929 es va crear el campionat de Lliga i el Deportivo va quedar enquadrat al grup 1 de la Segona divisió, formada per deu equips. En la primera temporada que es va disputar el Dépor va acabar en vuitena posició.[7] Va romandre a la categoria durant deu temporades fins que va aconseguir l'ascens a Primera divisió a la temporada 1940/41.[8] L'any anterior ja havia sigut campió del seu grup a Segona però no havia superat el partit de promoció d'ascens contra el Celta de Vigo (1-0).[9] En el seu debut a Primera l'equip va acabar quart, destacant les victòries contra el Real Madrid (1-0), el Celta de Vigo (4-0) i el FC Barcelona (1-0).[10] El seu porter, Juan Acuña, va ser el menys golejat de la competició, fet que es va produir també la temporada següent.[11]

La inauguració del nou Estadi de Riazor, el 1944 contra el València CF,[12] va ser el preludi del descens del club a Segona. Després de diversos ascensos i descensos, el Deportivo va assolir el seu primer subcampionat de lliga a Primera divisió la temporada 1949-50, en la qual l'Atlético de Madrid es va proclamar campió amb només un punt més que l'equip corunyès.[13] En els anys següents, el Deportivo va mantenir la categoria amb tranquil·litat. El 1951 l'equip va fitxar els argentins Corcuera i Oswaldo, que juntament amb Franco, Moll i Tino, van formar la davantera coneguda com "Orquestra Canaro", que marcaria 64 gols en 30 partits a la temporada 1950-51.[14] El club va romandre a Primera fins a la temporada 1956-57. A la temporada 1961-62 va recuperar la categoria i tot i el bon inici de campanya, guanyant el Trofeu Teresa Herrera a un Benfica que era el vigent campió d'Europa, l'equip va baixar de categoria. Des d'aquell moment, l'equip va agafar la fama d'equip "ascensor" pels seus continus ascensos i descensos. Només a la temporada 1968-69 va aconseguir mantenir-se durant dos anys consecutius a la màxima categoria.

Els pitjors anys[modifica]

Escultura d'Arsenio Iglesias al costat de l'estadi de Riazor.

El 30 de desembre de 1970, amb l'equip a Segona, va arribar a la banqueta Arsenio Iglesias.[15] Sota la seva direcció l'equip va pujar de nou a Primera, després d'acabar en tercera posició. Arsenio va aconseguir mantenir l'equip a Primera dues temporades.[16] Després del descens, Arsenio va marxar a l'Hèrcules CF[16] i el Deportivo no va tornar a jugar a Primera fins 18 anys més tard.

La temporada següent l'equip va tocar fons baixant a Tercera divisió després de perdre 2-0 al camp del Barakaldo CF el 26 de maig de 1974. El descens va provocar la dimissió del president, Manuel Sánchez Candamio, que havia sigut molt criticat per la seva gestió.[17] El pas per Tercera només va durar una temporada i amb José Antonio Irulegui l'equip es va proclamar campió i va tornar a Segona.[15] A la temporada de retorn a la categoria de plata, el Deportivo va acabar cinquè. Des de llavors va començar una davallada que el va portar a la temporada 1979-80, després de cinc campanyes a Segona, a baixar a la Segona B, categoria creada recentment. Només hi va jugar una temporada i després d'acabar en segona posició va pujar de nou a Segona juntament amb el Celta de Vigo.[4] Després de l'ascens van venir deu temporades consecutives a la divisió de plata.

No obstant, la situació econòmica del club, amb un deute que no parava de créixer des de feia anys i que assolia els 600 milions de pesetes, era complicada. D'altra banda, els resultats esportius no acompanyaven i la temporada 1987-88 l'equip va estar a punt de baixar de nou a Segona B, aconseguint la permanència a l'última jornada.[18] En aquell moment es va produir un punt d'inflexió a la història del Deportivo, amb l'elecció d'Augusto César Lendoiro com a president en una assemblea celebrada el 13 de juny de 1988 al Col·legi dels Salesians.[4][18] Lendoiro va donar els primers passos per portar l'equip a l'èxit, modernitzant la institució i fitxant jugadors de pes que van fer augmentar el nivell de l'equip.[4] La tornada d'Arsenio Iglesias i la recuperació econòmica van portar l'equip a la segona posició l'any 1991, tornant a Primera divisió després de gairebé dues dècades.[18] L'equip passaria llavors de ser un equip ascensor i proper a la desaparició, a un equip que anys més tard estaria al nivell dels millors d'Europa.

El Superdépor[modifica]

El brasiler Bebeto va ser un símbol del Superdépor.

Després d'una temporada de transició dirigida per Marco Antonio Boronat, que va ser substituït per Arsenio Iglesias per salvar l'equip del descens, a la temporada 1992-92 el club es va veure obligat a convertir-se en societat anònima esportiva. El club va dissenyar un model d'accions econòmicament assolibles i va primar els petits accionistes respecte els grans. Amb l'objectiu de no patir per salvar la categoria el club va fitxar els brasilers Bebeto i Mauro Silva i la seva tercera posició a la Lliga aquella temporada amb un bon joc va suposar el naixement de l'anomenat "Superdépor". Aquell tercer lloc va permetre a l'equip corunyès la seva primera classificació per a la Copa de la UEFA.[19][20] Aquella temporada Bebeto va ser el màxim golejador amb 29 gols, convertint-se en el primer deportivista en conquerir el Trofeu Pichichi.[21]

La temporada 1993-94 es va iniciar amb el debut del Dépor a la Copa de la UEFA a Dinamarca contra l'Aalborg BK, al que va superar per un 5-1 global. A la segona ronda va eliminar a l'Aston Villa, subcampió de la Premier League, per un global de 2-1. Finalment va caure a vuitens de final contra l'Eintracht Frankfurt alemany després de perdre els dos partits per 1-0.[22][23] A la Lliga, el Deportivo va estar a punt de proclamar-se campió, després de mantenir-se al capdavant de la classificació durant la major part de la temporada. No obstant, l'última jornada el serbi Djukic va fallar un penal a l'últim minut del partit contra el València CF, que li va donar el títol al FC Barcelona, empatat a punts amb els herculins.[24] A més, aquella temporada el Dépor va aconseguir el Trofeu Zamora amb Francisco Liaño, i és encara el millor equip defensiu de la història de la Lliga encaixant només 18 gols en 38 jornades, amb una mitjana de 0,474 gols per partit.[25][26]

La temporada 1994-95 l'equip va acabar novament en segona posició a la Lliga i va arribar als vuitens de final de la Copa de la UEFA, on va caure eliminat pel Borussia Dortmund alemany. No obstant, el major èxit de la temporada va ser la consecució del primer títol de la història del Deportivo a nivell estatal, la Copa del Rei. L'equip va superar a Madrid al València CF per 2-1, en un partit que es va haver de suspendre a causa de la intensa pluja que va inundar l'estadi Santiago Bernabéu en els últims minuts i que es va reprendre uns dies després.[24] Els autors dels gols de la final van ser Manjarín i Alfredo, en un equip on també jugaven Donato, Fran, Bebeto, Julio Salinas, Mauro Silva o Paco Jémez.[27]

Abans de començar la temporada 1995-96 Arsenio va decidir retirar-se i va ser substituït pel gal·lès John Benjamin Toshack. La temporada va començar amb un nou títol, la Supercopa d'Espanya després de superar el Real Madrid a doble partit. A més, el Dépor va arribar a les semifinals de la Recopa d'Europa, on va ser eliminat pel Paris Saint Germain,[24] que aconseguiria el títol, per un doble 0-1.[28] A la Lliga l'equip va acabar novè i Bebeto va decidir fitxar pel Flamengo brasiler. La temporada 1996-97 van arribar nous fitxatges estrangers com Rivaldo, Naybet o Songo'o amb els quals el Deportivo va acabar en tercera posició a la Lliga. A l'inici del campionat va batre tots els seus rècords, amb 17 jornades imbatut. No obstant, una mala ratxa de resultats va provocar la sortida de Toshack, que va ser substituït pel brasiler Carlos Alberto Silva.[24]

La 1997-98, malgrat l'arribada de reforços com Djalminha o Luizão, va ser una mala temporada per l'equip, que va veure com el Barça comprava Rivaldo a pocs dies de l'inici de la Lliga, després de pagar la clàusula de 4.000 milions. L'equip va acabar 12è a la lliga i va ser eliminat de la Copa de la UEFA a la primera ronda per l'AJ Auxerre francès (2-1 i 0-0).[24][29]

L'Eurodépor[modifica]

La temporada 1998-99 va arribar a la banqueta l'entrenador irundarra Javier Irureta, procedent del Celta de Vigo. També arriben en aquell moment jugadors com Manuel Pablo, Scaloni, Pauleta o Turu Flores entre d'altres. L'equip va acabar la temporada en sisena posició, classificant-se per la Copa de la UEFA i assolint les semifinals de la Copa del Rei, on va ser eliminat per l'Atlético de Madrid (0-0, 1-0).

La temporada 1999-00 arribaria el primer i únic títol de Lliga del Deportivo. Després d'un bon començament de campionat entre els primers classificats, a la jornada 12 l'equip herculí va assolir la primera posició i ja no la va abandonar fins al final de la temporada. Gràcies a una bona ratxa d'imbatibilitat, els d'Irureta van arribar a tenir vuit punts d'avantatge respecte dels seus perseguidors. No obstant, l'equip no acabava de funcionar fora de casa i això va fer reaparèixer els fantasmes de 1994. Aquella temporada el Dépor va guanyar 5-2 a Riazor el Real Madrid, que mesos més tard seria campió d'Europa, i també el Barça de Louis van Gaal (2-1). Amb Songo'o, Djalminha, Pauleta, Fran, Mauro Silva, Donato, Naybet, Turu Flores i Roy Makaay com a protagonistes, el Dépor es va proclamar campió de lliga el 19 de maig de 2000, en un estadi de Riazor ple contra l'Espanyol, després de guanyar 2-0 amb gols de Donato i Makaay. Va tancar la lliga amb cinc punts d'avantatge respecte al segon i tercer classificats, Barça i València. La Corunya es va convertir en la segona ciutat més petita, després de Sant Sebastià, que aconseguia un títol de lliga.

Les participacions dels deportivistes a Europa i la Copa del Rei aquella temporada van ser discretes. A la Copa de la UEFA van superar tres eliminatòries i van caure a vuitens de final contra l'Arsenal, que era segon a la Premier League anglesa. A la Copa, també va arribar a vuitens, on va ser eliminat per l'Osasuna. No obstant, després d'aconseguir el títol de Lliga i de la mà de futbolistes com Molina, Valerón, Diego Tristán, Sergio i molts dels campions de lliga, i també de la mà d'Irureta i Lendoiro, es van viure cinc anys de grans èxits a la Lliga de Campions, amb una eliminació a la semifinal i tres més als quarts de final. A més, es van aconseguir dos subcampionats de Lliga i una altra Copa del Rei l'any 2002.

El títol de Lliga aconseguit la temporada 1999-00 va suposar la classificació directa per primer cop a la història del club per a disputar la Lliga de Campions de la UEFA. La temporada 2000-01 va començar amb un altre títol, la segona Supercopa d'Espanya, guanyada a l'Espanyol, amb 0-0 al partit d'anada i 2-0 a la tornada a Riazor. A l'estrena dels blanc-i-blaus a la Champions, l'equip va quedar enquadrat a la primera fase al grup E, amb l'Hamburger, el Panathinaikos i la Juventus, on va acabar primer i sense conèixer la derrota. La segona fase de grups també la va superar com a primer de grup, superant a Milan, Paris Saint-Germain i Galatasaray. Tot i així, els corunyesos van caure a quarts de final contra el Leeds United. A la Lliga, l'equip va acabar segon a set punts del Real Madrid, mentre que a la Copa del Rei va caure a setzens de final contra el Tenerife.

L’andalús Diego Tristán va guanyar un trofeu Pitxitxi amb el Deportivo.

La temporada 2001-02 va acabar de manera semblant a l'anterior. A la segona participació a la Lliga de Campions, l'equip va arribar a quarts de final, on va ser eliminat pel Manchester United. A la Lliga, l'equip va lluitar pel títol fins a les últimes jornades i va acabar en segona posició, a set punts del València, i amb un Diego Tristán que va ser el Pitxitxi amb 21 gols. No obstant, el major èxit de la temporada va arribar el 6 de març, quan el Deportivo va conquerir la seva segona Copa del Rei contra el Real Madrid a l'estadi Santiago Bernabéu. Aquell dia l'equip madrileny celebrava el seu centenari i és per això que aquell partit es coneix com el "Centenariazo", per la seva semblança amb el Maracanaço de la final del Mundial de 1950.

Després de conquerir la tercera Supercopa d'Espanya, el Deportivo va acabar la temporada en tercera posició a la Lliga i va arribar a les semifinals de la Copa del Rei. No obstant, a la Lliga de Campions va caure a la segona ronda. Tot i així, aquell any Roy Makaay va guanyar novament el Trofeu Pitxitxi i també la Bota d'Or. La temporada 2003-04, l'equip va acabar també a la tercera posició a la Lliga. Aquell any però, va fer història arribant a les semifinals de la Lliga de Campions. Després d'acabar segon a la fase de grups per darrere de l’AS Monaco, el Dépor va superar la Juventus a vuitens de final. A quarts de final, contra el Milan, els corunyesos van perdre el partit d'anada per 4-1 però van aconseguir la remuntada a Riazor (4-0). A les semifinals, el Dépor va caure eliminat contra el FC Porto de José Mourinho, que acabaria sent campió d'aquella edició, amb un empat a zero a l'anada a Portugal i un 0-1 a la tornada.

Final de cicle[modifica]

Després de l'etapa daurada del Deportivo, la temporada 2005-06, en la qual celebrava el seu centenari, comença una etapa de transició marcada per la greu crisi econòmica i els deutes. L'arribada de Joaquín Caparrós a la banqueta suposa una autèntica renovació al planter. Molts dels pesos pesats del vestuari, com Molina, Scaloni, Víctor o Diego Tristán abandonen l'equip, que inverteix 9,3 milions d'euros en el fitxatge de 17 jugadors, la majoria joves i amb projecció, com Riki, Filipe Luís, Lopo o Juan Rodríguez. Es produeix també una reformulació dels objectius esportius, centrats ara en la permanència a la categoria. Malgrat obtenir la salvació sense patiments i participar a la Copa Intertoto, el mal joc de l'equip i les diferències amb l'afició, provoquen la destitució del tècnic després de dues temporades.

El Deportivo l’any 2008.

La temporada 2007-08 començà l'era de Miguel Ángel Lotina. El mexicà Andrés Guardado va firmar per 7 milions d'euros i Jorge Andrade va marxar a la Juventus per 10. Aquella temporada, després d'una primera volta en posicions de descens, l'equip firma una segona volta immillorable, acabant novè i classificant-se per la Copa Intertoto tres anys després de l'última participació europea. En aquesta competició, l'equip va superar el Bnei Sakhnin israelià (1-2 a Israel, 1-0 a la Corunya) i es va classificar per la Copa de la UEFA quatre anys després de l'última participació a la Champions.

La següent temporada, la 2008-09, marcada pels fitxatges de Aranzubia, Zé Castro i Omar Bravo, l'equip acabà en setena posició i a la Copa de la UEFA va caure a setzens de final contra l'Aalborg BK danès. No obstant, aquell any va aconseguir superar el seu etern rival, el Celta de Vigo, a la classificació històrica de la Lliga.

La temporada 2009-10, l'equip ocupa posicions europees durant més de 20 jornades gràcies a una bona primera volta. No obstant, les lesions i una mala ratxa d'11 partits consecutius sense guanyar, porten l'equip a acabar en desena posició. En aquesta temporada destaca el debut de diversos jugadors del Fabril a la Lliga i la Copa. La temporada següent, la 2010-11, l'equip baixa a Segona Divisió després de 20 anys seguits a la màxima categoria. El descens es va produir després de perdre contra el València (0-2) l'última jornada. Amb 43 punts, es va convertir en el primer equip en perdre la categoria amb més de 42 punts.

Darrers anys[modifica]

Després d'un inici irregular a Segona amb José Luis Oltra a la banqueta, la temporada 2011-12 l'equip es proclama campió de la categoria, aconseguint l'ascens a la penúltima jornada, el 27 de maig. A l'última jornada, el Deportivo assoleix els 91 punts, nou rècord de la categoria, superant el Real Valladolid que havia aconseguit 88 l'any 2007. No obstant, Oltra va ser destituït la temporada següent, després de sumar 12 punts en els primers 17 partits de Lliga a Primera. Va ser substituït per Domingos Paciência, que no va millorar els resultats de l'equip, que era últim i només va sumar 4 punts en 6 partits. Després d'un mes i mig, va ser destituït també i va ocupar el seu lloc Fernando Vázquez. Tot i que va començar amb un empat i tres derrotes, l'equip va enllaçar quatre victòries consecutives i va tornar a la lluita per la permanència. No obstant, l'equip torna a descendir a Segona Divisió l'última jornada.

Malgrat el descens, Vázquez continua com a entrenador la temporada 2013-14 i el Dépor es proclama campió d'hivern a Segona. El 10 de gener de 2014 va ser un dia clau per al futur del club, que va presentar davant el jutge concursal una proposta de conveni a l'Audiència Provincial de la Corunya, amb el recolzament del 59,44% dels acreditors però no de l'Agència Tributària, principal acreditor. El 21 de gener, Tino Fernández va ser elegit president amb el 72,09% dels vots de la junta d'accionistes. El 31 de maig d'aquell any, l'equip aconsegueix de nou l'ascens a Primera divisió, en una temporada que acaba en segona posició, per darrere de l'Eibar.

Tot i que Fernando Vázquez tenia un any més de contracte, el Deportivo va prescindir dels seus serveis per unes declaracions polèmiques. Aquell estiu l'equip fitxa a Víctor Fernández, a qui no acompanyen els resultats. Després de diverses oportunitats, el tècnic és destituït a l'abril amb el Dépor a l'última posició. L'arribada de Víctor Sánchez del Amo suposa una metamorfosi completa de l'equip, que tot i no obtenir resultats molt bons, aconsegueix la salvació a l'última jornada després d'empatar 2-2 al Camp Nou contra el FC Barcelona, amb gols de Lucas Pérez i Diogo Salomão, i diverses intervencions clau del porter Fabricio Agosto.

La salvació de l'equip va propiciar la continuïtat del tècnic madrileny la temporada 2015-16, en la qual van arribar jugadors com Fernando Navarro, Alejandro Arribas, Pedro Mosquera, Cani, Fayçal Fajr, Luis Alberto o Fede Cartabia i va marxar Lucas Pérez. Després d'una bona primera volta en la qual va ocupar posicions europees durant nou jornades, a la segona volta només va ser capaç d'aconseguir dues victòries, l'última a la 37a jornada contra el Vila-real (0-2), que va suposar la salvació matemàtica.[30] Tot i així, el tècnic va ser acomiadat i va arribar el basc Gaizka Garitano.[31][32]

La temporada 2016-2017 comença amb alts i baixos. Ja al 2017 i després de dues derrotes contra Alavés (0-1) i Leganés (4-0), l'equip decideix rescindir el contracte de Garitano, que va ser substituït per Pepe Mel el 28 de febrer. L'entrenador madrileny va aconseguir l'objectiu de la permanència, destacant la victòria per 2-1 a Riazor contra un Barça que portava una raatxa de 19 partits sense perdre a la lliga.

La temporada 2017-2018, l'equip només aconsegueix dues victòries en els primers nou partits, sent un dels equips més golejats del campionat. El 24 d'octubre de 2017, el Deportivo destitueix Pepe Mel i el seu càrrec l'ocupa Cristóbal Parralo, fins llavors entrenador del filial, el Fabril.[33] No obstant, el canvi d'entrenador no fa millorar els resultats de l'equip i el tècnic andalús és destituït el 4 de febrer de 2018, amb l'equip a la 17a posició i després de 3 victòries, 3 empats i 9 derrotes entre Lliga i Copa.[34] L'endemà es va anunciar l'arribada del neerlandès Clarence Seedorf per a dirigir l'equip.[35] A falta de 3 jornades per finalitzar el campionat, el 29 d'abril de 2018, l'equip certifica el seu descens a Segona Divisió.[36]

Escut[modifica]

L'escut oficial del club consisteix en un cinturó d'home que rodeja el penó morat de la Sala Calvet i la bandera de Galícia. La corona Reial apareix al centre del penó i sobre l'escut. La tipografia oficial de l'escut és Futura Condensed Extrabold.[37]

Actualment el patrocinador oficial és Estrella Galicia i l'equipació pertany a la marca italiana Macron, havent passat per l'equip equipacions de grans empreses com Umbro, Adidas, Joma i Lotto.

Himne[modifica]

Encara que el Deportivo tenia un himne tradicional més antic que l'actual, del 1924 de Maximiliano Smarvanoff, l'aparició del Superdépor i la imatge de renovació del club van portar a la directiva a substituir l'himne històric per un de més modern, compost pel grup corunyès Cacahué. Aquest himne, en estil rock, seria versionat posteriorment per l'Orquestra Simfònica de Galícia. L'any 2006, la banda del camió va compondre l'himne del centenari, que incloïa els noms de grans figures que han passat pel club.

La lletra de l'himne és:

"Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido Y digo de Primera el Deportivo es directivo Vivo- Vivo- Vivo

Vamos a ganar, la afición os va a apoyar Y vamos a gritar y acompañar Pero no hagáis el canel Que no nos tomen el pelo, pelo... Y digo Deportivo vamos a ganar este partido Y digo de Europa, el Deportivo es directivo Vivo - Vivo- Vivo

Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido Y digo Deportivo, vamos a ganar este partido De el mundo el Deportivo es directivo Vivo - Vivo - Vivo"

Uniforme[modifica]

  • Uniforme titular: Samarreta a franges verticals blaves i blanques, pantalons blaus amb ratlla blanca, i mitges blaves.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta negra amb detalls vermells, pantalons negres amb ratlla vermella, i mitges negres.
  • Tercer uniforme: Samarreta blanca amb detalls blaus, pantalons blancs amb ratlla blava, i mitges blanques.

Estadi[modifica]

Interior de l'estadi
Article principal: Estadi Municipal de Riazor

El Deportivo disputa els seus partits com a local a l'estadi de Riazor, situat a la vora de la platja del mateix nom, a la ciutat de la Corunya. Té una capacitat per 34.600 espectadors i es va inaugurar l'any 1944. L'estadi ha patit dues remodelacions importants, el 1982 amb motiu de la Copa Mundial de futbol, i l'última el 1996.

El Deportivo ha tingut dues etapes de gran afluència de seguidors a Riazor. La primera d'elles entre els anys 1992 i 1997 on l'entrada mitjana era de 25.000 espectadors per una capacitat de 29.000. L'altra etapa correspon a la franja entre els anys 2000 i 2004, en la qual la mitjana se situava vora els 30.000 respecte als 35.000 espectadors totals. Actualment, l'assistència supera lleugerament la meitat de la capacitat, rondant els 18.000 a 20.000 espectadors.

Altres instal·lacions importants són O Mundo do Fútbol, nom amb què es coneix la ciutat esportiva del Deportivo situada a Abegondo, la DeporTienda, la DeporClínica, el Playa Club i el gimnàs Zonafit.

Estadístiques[modifica]

Equip l'any 2008

A Primera Divisió[modifica]

  • Partits jugats: 1340.
  • Victòries: 522.
  • Empats: 324.
  • Derrotes a 1a : 494.
  • Millor posició: 1r (temporada 1999-00)
  • Pitjor posició: 17è (temporades 1972-73 i 1991-92)
  • Posició més repetida: 2n en 5 ocasions, 14è en 5 ocasions
  • Millor ratxa sense perdre: 22 partits (jornada 27a 1993-94 a jornada 10a 1994-95)
  • Millor ratxa sense perdre en una mateixa temporada: 17 partits (jornades 1a-17a 1996-97)
  • Major victòria com a local a la Lliga
Deportivo 11–1 UE Lleida
  • Major victòria com a visitant a la Lliga
Albacete Balompié 2–8 Deportivo
  • Major derrota com a local a la Lliga
Deportivo 0–8 FC Barcelona
  • Major derrota com a visitant a la Lliga
RCD Espanyol 7–0 Deportivo

Palmarès[modifica]

Partit de Copa de la UEFA entre el Deportivo i el Lech Poznań, el 2008.

Torneigs gallecs[modifica]

Torneigs espanyols[modifica]

Altres torneigs[modifica]

Torneigs internacionals[modifica]

Plantilla[modifica]

Plantilla actual[modifica]

A data 31 agost 2017[38]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Polònia Przemysław Tytoń
2 DEF Espanya Juanfran
3 DEF Espanya Fernando Navarro
4 DEF Espanya Saúl
5 MIG Espanya Pedro Mosquera (capità)
6 DEF Espanya Raúl Albentosa
7 DAV Espanya Lucas Pérez (cedit per l'Arsenal FC)
8 MIG Turquia Emre Çolak
9 MIG Argentina Fede Cartabia
10 DAV Romania Florin Andone
11 MIG Catalunya Carles Gil (cedit per l'Aston Villa FC)
12 DEF Brasil Sidnei
13 POR Espanya Rubén
Núm. Posició Jugador
14 DEF Espanya Alejandro Arribas
15 DAV Espanya Adrián López (cedit pel FC Porto)
16 DEF Portugal Luisinho
17 MIG Uruguai Federico Valverde (cedit pel Real Madrid CF)
18 MIG Bèlgica Zakaria Bakkali (cedit pel València CF)
19 MIG Espanya Borja Valle
20 MIG Brasil Guilherme
21 MIG Portugal Bruno Gama
22 MIG Costa Rica Celso Borges
23 DEF Catalunya Gerard Valentín
24 DEF Suïssa Fabian Schär
25 POR Romania Costel Pantilimon (cedit pel Watford FC)
26 POR Nigèria Francis Uzoho

Jugadors destacats[modifica]

Distincions individuals a futbolistes[modifica]

Pitxitxis[modifica]

Temporada Jugador Gols Notes
1992-93 Flag of Brazil.svg Bebeto 29
2001-02 Flag of Spain.svg Diego Tristán 21
2002-03 Flag of the Netherlands.svg Roy Makaay 29 Bota d'Or


Zamores[modifica]

Temporada Jugador Partits Gols Coeficient Notes
1941-42 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 26 37 1.42
1942-43 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 25 31 1.24
1949-50 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 22 29 1.31
1950-51 Flag of Galicia.svg Juan Acuña 26 36 1.38
1953-54 Flag of Galicia.svg Juan Ignacio Otero 25 35 1.40
1992-93 Flag of Spain.svg Francisco Liaño 37 31 0.83 Igualat amb Santiago Cañizares
1993-94 Flag of Spain.svg Francisco Liaño 38 18 0.47 Coeficient històric més baix
1996-97 Flag of Cameroon.svg Jacques Songo'o 37 28 0.76


Bota d'Or[modifica]

Premis Don Balón[modifica]

Golejadors històrics per temporades[modifica]

Entrenadors[modifica]

Els últims entrenadors del Deportivo han estat:

Presidents[modifica]

El Deportivo ha tingut un total de 42 presidents al llarg de la seva història. El primer d'ells va ser Luis Cornide Quiroga i l'actual és Tino Fernández, que va accedir a aquesta posició el 21 de gener de 2014 substituint a Augusto César Lendoiro, que va ocupar el càrrec durant 25 anys.

Equip filial[modifica]

Article principal: Real Club Deportivo Fabril

L'equip filial del Deportivo és el Fabril, fundat el 1914. Actualment juga a la Segona Divisió B i ha jugat en tres ocasions la promoció d'ascens a Segona sense èxit. Molts dels jugadors que han passat en les últimes temporades pel primer equip han sortit del Fabril.

Referències[modifica]

  1. Enquesta CIS cis.es
  2. «Los orígenes» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 15 abril 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Rivalidades de otra época» (en castellà). riazor.org. [Consulta: 16 abril 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Historial del Real Club Deportivo de La Coruña, S.A.D.» (en castellà). lafutbolteca.com. [Consulta: 16 abril 2016].
  5. «Las 25 Copas del Rey del FC Barcelona» (en castellà), 18-05-2012. [Consulta: 16 abril 2016].
  6. «Spain - List of Champions of Galicia» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 16 abril 2016].
  7. «Nace la liga» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 16 abril 2016].
  8. «Los años cuarenta» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 16 abril 2016].
  9. «Spain, Final Tables 1939-1949» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  10. «Spain, Final Tables 1939-1949» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  11. «Acuña: Juan Acuña Naya» (en castellà). bdfutbol.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  12. «Un viaje desde el Corralón de A Gaiteira» (en anglès). riazor.org. [Consulta: 19 abril 2016].
  13. «Spain, Final Tables 1949-1959» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 19 abril 2016].
  14. «Los años cincuenta - década de oro» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 6 maig 2016].
  15. 15,0 15,1 «Años setenta - los peores años» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 21 maig 2016].
  16. 16,0 16,1 «Arsenio Iglesias: Arsenio Iglesias Pardo» (en castellà). bdfutbol.com. [Consulta: 22 maig 2016].
  17. «Un año en lo más bajo» (en castellà). riazor.org, 26-12-2013. [Consulta: 22 maig 2016].
  18. 18,0 18,1 18,2 «Los años 80» (en castellà). RC Deportivo. [Consulta: 30 maig 2016].
  19. «Los noventa: Real Club Deportivo de La Coruña SAD» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  20. «Copa del Rey 1992-93» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  21. «TODOS LOS PICHICHIS DE LA LIGA ESPAÑOLA DESDE 1928» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  22. «RC Deportivo La Coruña 1993-94» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2016].
  23. «England 1992/93» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2016].
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «En Europa» (en castellà). RCD A Coruña. [Consulta: 31 maig 2016].
  25. «TODOS LOS ZAMORAS DE LA LIGA ESPAÑOLA DESDE 1958» (en castellà). webprincipal.com. [Consulta: 31 maig 2016].
  26. «1ª División Temporada 1993 / 94» (en anglès). LaFutbolteca.com. [Consulta: 17 juny 2016].
  27. «Copa del Rey 1994-95» (en castellà). linguasport.com. [Consulta: 17 juny 2016].
  28. «Cup Winners' Cup 1995-96» (en anglès). rsssf.com. [Consulta: 17 juny 2016].
  29. «1997/98 Matches. First round» (en anglès). UEFA. [Consulta: 17 juny 2016].
  30. «Hasta luego Lucas» (en castellà). Marca, 08-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2016].
  31. «El Deportivo destituye a Víctor Sánchez del Amo» (en castellà). libertaddigital.com, 30-05-2015. [Consulta: 3 juliol 2016].
  32. «Gaizka Garitano, nuevo entrenador del Real Club Deportivo» (en castellà). RC Deportivo, 10-06-2016. [Consulta: 3 juliol 2016].
  33. «El Deportivo destitueix Pepe Mel i aposta per Cristóbal Parralo». Diari de Girona, 25-10-2017. [Consulta: 4 gener 2018].
  34. «Cristóbal Parralo, destituido como entrenador del Deportivo» (en castellà). Europa Press, 04-02-2018. [Consulta: 18 febrer 2018].
  35. «Clarence Seedorf, nuevo entrenador del Deportivo» (en castellà). La Vanguardia, 05-02-2017. [Consulta: 18 febrer 2018].
  36. «El Deportivo de la Coruña certifica su descenso a Segunda tras perder ante el Barcelona». Antena 3, 29-04-2018.
  37. http://www.canaldeportivo.com/club/entidad/identidad.html (en castellà)
  38. «Dorsales en la temporada 2016–2017» (en castellà). RC Deportivo, 31-08-2016.
  39. 39,0 39,1 [enllaç sense format] http://www.rsssf.com/miscellaneous/spanpoy.html
  40. No va arribar a començar la temporada
  41. «El Deportivo destitueix Fernando Vázquez, l'entrenador que ha retornat l'equip a la Lliga BBVA». 324.cat, 11-07-2014. [Consulta: 11 juliol 2014].
  42. «Víctor Fernández es farà càrrec del Deportivo en substitució de Fernando Vázquez». 324.cat. [Consulta: 11 juliol 2014].
  43. «Víctor Sánchez serà el nou entrenador del Deportivo després de la destitució de Víctor Fernández». ccma.cat. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Real Club Deportivo de La Coruña Modifica l'enllaç a Wikidata