Diabologum
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | 1990, Tolosa |
| Data de dissolució o abolició | 1998 |
| Activitat | |
| Activitat | 1993 – |
| Membres anteriors | Anne Tournerie Arnaud Tadz Michniak Michel Peter Cloup Pierre Capot Richard Roman Den's Degiovanni |
| Segell discogràfic | Lithium |
| Artistes relacionats | Daniel Darc, Dominique A, Expérience, Manta Ray, Programme, Noir Desir[1] |
| Gènere | Indie rock |
| Influències | |
| Format per | |
| Lloc web | diabologum.com |
     | |
Diabologum era un reconeixit grup de música tolosà de rock alternatiu francòfon fundat a principis de la dècada del 1990 per Michel Cloup Peter i Arnaud Michniak Tadz:[2] el llur darrer concert va ser l'any 1998 en la Knitting Factory de Nova York. Després de la separació «per qüestions artístiques i humanes»,[3] els dos caps visibles continuen carrera per separat com a Programme (Tadz) i Expérience (Cloup), per bé que l'any 2011 es tornen a ajuntar per dos concerts sols.
Trajectòria[modifica]
El conjunt, originàriament anomenat Infra, alternava entre el pop avantguardista, el noise i el collage sonor i va redefinir llur so amb son tercer disc, #3,[4] en el qual van substituir la part cantada per recitats a l'estil del rap, tot acompanyat per guitarrades i fragments sonors com, verbigràcia, un extracte de la pel·lícula La mamain et la putain de Jean Eustache.
En plena gira de presentació del #3, l'any 1996 actua en el festival Barcelona Acció Musical[5] i, a l'any següent, al Festival Internacional de Benicàssim[6] -l'un de llurs millors concerts, segons el grup-[7] i, amb els asturians Manta Ray, de bell nou al BAM.[8]
Reunió[modifica]
L'any 2011, després d'un breu concert sorpresa a Poitiers,[9] el grup es torna a reunir per una sola data a l'ocasió del 20é aniversari del festival Rockomotives,[10] on Diabologum ja va tocar l'any 1997.[11] Michel Cloup havia reprengut qualque títols com De la neige en été dins la seua gira en solitari el 2010, mes va diure[Cal aclariment] pas res sobre la reformació en una entrevista al començament del 2011.[12] El repertori llestat, basat principalment en el #3, compta amb la participació de l'actriu Françoise Lebrun en recitar el seu conegut monòleg de La maman et la putain.[13]
El 2020, arrel de la reedició en vinil de llurs dos primers discs en la caixa La jeunesse est un art, Cloup confessà que proposara a tots els membres històrics del grup de fer una sessió "Diabologum & Friends" per a tocar peces dels tres discs amb convidats, però no pas una reformació.[14]
Discografia[modifica]
| Any | Nom del disc | Segell | Detalls |
|---|---|---|---|
| 1993 | C'était un lundi après-midi semblable aux autres | Lithium | «això era un dilluns vespre com qualsevol altre», amb Dominique A |
| 1994 | Le goût du jour | Lithium | «el gust del dia» |
| 1994 | Les garçons ont toujours raison | Lithium | «els minyons sempre han raó» (EP) |
| 1994 | L'art est dans la rue | Lithium | «l'art és en el carrer» (EP) |
| 1996 | À decouvrir absolument | Lithium | «nou de trinca», senzill extret del tercer disc |
| 1996 | #3 | Lithium | subtitulat Il n'est pas perdu pour tout le monde («està pas perdut per tot lo món») |
| 1996 | 365 jours ouvrables | Lithium | «365 dies feiners», EP extret del disc anterior |
| 1997 | La última historia de seducción | Astro | «la darrera història de seducció», EP pòstum compartit amb Manta Ray[15] |
Referències[modifica]
- ↑ xsilence.net Bordeaux [Un Jour À Bordeaux - Gare D'Orléans] - samedi 14 juin 1997 (francès)
- ↑ xsilence.net Diabologum (francès)
- ↑ Les inRocks[Enllaç no actiu] Reformation de Diabologum et album solo: interview de Michel Cloup (francès)
- ↑ MediaFire[Enllaç no actiu] Diabologum #3
- ↑ Barcelona Acció Musical 18 anys de BAM: 1996
- ↑ Moments oblics per Celestí Oliver (català)
- ↑ Green Ufos Arxivat 2011-12-28 a Wayback Machine. Diabologum (castellà)
- ↑ Barcelona Acció Musical 18 anys de BAM: 1996
- ↑ Indie Rock Mag Diabologum enflamme les 20 ans des Rockomotives (francès)
- ↑ Rockomotives Arxivat 2011-12-31 a Wayback Machine. Diabologum (francès)
- ↑ xsilence.net Vendôme [31/10/1997] (francès)
- ↑ Indie Rock Mag Michel Cloup : la question ne se pose pas (francès)
- ↑ FranceTV Diabologum renait le temps de Rockomotives (francès)
- ↑ Will Dum. «Interview de Diabologum, peu avant la réédition de ses tout débuts discographiques» (en francés). Muzzart, 15-06-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ La Fonoteca crítica de La última historia de seducción (castellà)
Enllaços externs[modifica]
- Diabologum.com web oficial que mena cap al seu MySpace (francès)
- facebook oficial dels Diabologum (francès)
- Radio 3 directe del 8 de juliol del 1996 (castellà)