Diego Hurtado de Mendoza (poeta)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDiego Hurtado de Mendoza
Retrato de Diego Hurtado de Mendoza recortado.jpg
Biografia
Naixement 1503
Granada
Mort 14 agost 1575 (71/72 anys)
Madrid
 Ambaixador 


 Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 

Educació Universitat de Granada
Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Poeta, diplomàtic, escriptor i aristòcrata
Gènere artístic Poesia
Família
Família House of Mendoza Tradueix
Pare Íñigo López de Mendoza i Quiñones
Modifica les dades a Wikidata

Diego Hurtado de Mendoza (Granada, 1505 - Madrid, 1575) fou un poeta i diplomàtic castellà. Fill del comte de Tendilla, va estudiar a Granada i Salamanca. Va ser el primer marqués de Mondéjar i va estar a Itàlia.

Més tard va actuar com a ambaixador a Anglaterra en 1537, on se li va encomanar negociar unes bodes reials que es van frustrar. Llavors va ser nomenat ambaixador a Venècia (1539 - 1547) per a representar a més a Carles V en el Concili de Trent.

Ambaixador a Roma (1547), va ser després governador de Siena, on va sufocar una insurrecció. Se'l va acusar d'irregularitats financeres, i el procés que va sol·licitar per a demostrar la seua innocència es va dictar trenta anys després amb la seua absolució (1578). De tornada a la península Ibèrica, va ser proveïdor de l'Armada de Laredo i en 1556 va rebre l'hàbit de l'Orde d'Alcàntera. Tres anys després està a Brussel·les; durant l'agonia del príncep Carles (1568), va tindre una disputa violenta amb un cavaller que va desembocar en el seu desterrament a Medina del Campo per orde de Felip II, desterrament que mesos després se li va desplaçar a Granada, on el seu nebot el marqués de Mondéjar el va posar al front de l'exèrcit que va haver de combatre la insurrecció dels moriscos. En Granada va estar fins a 1574, any en què se li va permetre l'accés a la Cort, si bé no a Palau.

Diego Hurtado de Mendoza representa l'aristòcrata militar i humanista del segle XVI, compaginador de les armes i les lletres a la mateixa altura. Coneixia el llatí, el grec, l'hebreu i l'àrab, a més de diverses llengües europees. Va reunir una nombrosa biblioteca al llarg dels seus múltiples viatges per tot Europa que va anar a parar al Monestir de San Lorenzo del Escorial. Junt amb Garcilaso de la Vega i Joan Boscà va introduir els nous temes, metres i estrofes de la lírica italiana, si bé, al contrari que aquestos autors, es va inclinar més prompte per la sàtira maliciosa i coent (la Faula del carranc, per exemple), i va ser el primer a cultivar el burlesc tema del "sonet del sonet". De totes maneres, no va deixar d'emprar l'art menor i en els seus versos lírics trasllueix una fina melancolia. Destaca la seua Epístola a Boscán i el poema mitològic Faula d'Hipómenes i Atalanta.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diego Hurtado de Mendoza Modifica l'enllaç a Wikidata