Diego Pablo Simeone

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDiego Simeone
Diego Pablo Simeone
Dades biogràfiques
Naixement Diego Pablo Simeone
28 d'abril de 1970 (1970-04-28) (47 anys)
Buenos Aires, Argentina
Altres noms El Cholo
Alçada 1,77 m.
Pes 77 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Centrecampista (retirat)
Equip actual Atlético de Madrid (entrenador)
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1987–1990 Vélez Sársfield 76 (14)
1990–1992 Pisa 55 (6)
1992–1994 Sevilla 64 (12)
1994–1997 Atlético de Madrid 98 (21)
1997–1999 Internazionale 57 (11)
1999–2003 Lazio 90 (15)
2003–2005 Atlético de Madrid 36 (2)
2005–2006 Racing Club 37 (3)
Total 513 (84)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1988–2002 Argentina Argentina 106 (11)
Equips entrenats
2006 Racing Club
2006–2007 Estudiantes
2008 River Plate
2009-2010 San Lorenzo de Almagro
2011 Catania
2011 Racing Club
2011- Atlético de Madrid
Principals competicions
Anys Competició
Jocs Olímpics d'estiu de 1996
Copa del Món de Futbol de 1994
Copa del Món de Futbol de 2002
Copa del Món de Futbol de 1998
Dades familiars
Fills Giovanni Simeone

Twitter: Simeone
Modifica dades a Wikidata

Diego Pablo Simeone (Buenos Aires, Argentina, 28 d'abril de 1970), també conegut com a Cholo Simeone, és un futbolista retirat i entrenador de futbol argentí, que des del 2011 entrena l'Atlètic de Madrid.[1]

Trajectòria com a jugador[modifica | modifica el codi]

Club Lliga Any
Vélez Sársfield Argentina 1987-1989
Pisa Calcio Italiana 1989-1992
Sevilla Espanyola 1992-1994
Atlético de Madrid Espanyola 1994-1997
Inter de Milà Italiana 1997-1999
Lazio Italiana 1999-2003
Atlético de Madrid Espanyola 2003-2005
Racing Club de Avellaneda Argentina 2005-2006

La seva carrera futbolística va començar en les categories inferiors del Club Atlético Vélez Sársfield, on va jugar fins a 1987, any en el qual va passar a formar part de l'equip professional. El seu debut en la Primera divisió es va produir el 13 de setembre de 1987 en el partit Gimnásia LP 2 - 1 Club Atlético Vélez Sársfield. El seu primer gol el va aconseguir el 12 d'octubre de 1987 en el partit Vélez 1 - 2 Deportivo Español (1-2 als 4 minuts del segon temps).

El 1989 va marxar a Europa per a jugar en el modest Pisa Calcio. En aquest equip va romandre tres temporades. El 1992 va fitxar pel Sevilla Futbol Club. El seu debut en la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol es va produir el 6 de setembre de 1992 en el partit Albacete 3 - 4 Sevilla. Amb aquest equip va jugar dues temporades sota les ordres de Carlos Bilardo i va coincidir amb el breu pas de Diego Maradona per l'entitat andalusa.

Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Plata Atlanta 1996 futbol masculí

El 1994 va fitxar per l'Atlético de Madrid per tres anys i va esdevenir un dels capitans de l'equip i ídol de l'afició. La seva millor temporada va ser la 95-96, ja que va aconseguir la (Lliga i la Copa del Rei). El 1995 va néixer el seu primer fill, Giovani.

El 1997 va tornar a Itàlia, per a jugar en l'Inter de Milà. Allí va aconseguir proclamar-se campió de la Copa de la UEFA. Més tard va fitxar pel SS Lazio, equip en el qual va aconseguir quatre títols: una Lliga Italiana, una Copa d'Itàlia, una Supercopa d'Itàlia i una Supercopa d'Europa. En 2003 va tornar a l'Atlético de Madrid, on va romandre dues temporades més jugant com líber. Simeone va disputar un total de 197 partits en la Primera divisió de la lliga espanyola.

En l'any 2005 va tornar a l'Argentina per a jugar en Racing Club de Avellaneda -el club del qual es va declarar fanàtic- on es va retirar del futbol professional en el 2006.

Trajectòria com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Club Any
Atlético de Madrid 2011
Racing Club de Avellaneda 2006
Estudiantes de La Plata 2006-2007
River Plate 2008
San Lorenzo 2008

El seu debut com a entrenador va ser en Racing Club de Avellaneda en 2006, immediatament després de retirar-se com futbolista. En aquest club va haver de fer-se càrrec d'un equip que va remuntar una crítica situació amb successives victòries. No obstant això, els dirigents del club no li van donar continuïtat i va marxar.

En la seva segona experiència com a entrenador, al capdavant d'Estudiantes de La Plata, va assolir el Torneig Apertura 2006. A dues jornades de finalitzar el campionat, Boca Juniors en duia quatre punts d'avantatge, i al final. van quedar empatats en el primer lloc de la taula de posicions i van jugar un desempat, el dimecres 13 de desembre de 2006 en l'estadi de Vélez Sársfield. Allí, el conjunt platense va guanyar 2-1 i així va acabar amb una sequera de 23 anys sense títols nacionals.

El 7 de desembre de 2007, Simeone va decidir abandonar la direcció tècnica del club sense donar explicacions i sense que el seu contracte amb el club hagués acabat (vigent fins a mitjans de 2008). El 15 de desembre va assumir com a director tècnic de River Plate i surt campió amb aquest del Torneig Clausura 2008. Finalment va anunciar el seu acomiadament de River el 7 de novembre, quan l'equip va ser eliminat de la Copa Sud-americana a les mans del mexicà Club Deportivo Guadalajara i quan marxava últim en el torneig Obertura 2008. Simeone va anunciar que en la jornada següent (la 14a del campionat argentí) deixaria de ser el tècnic de l'equip.

El 23 de desembre de 2011 fitxa per l'Atlético de Madrid substituint Gregorio Manzano. La mateixa temporada del seu fitxatge, guanya la UEFA Europa League derrotant a la final l'Athletic Club de Bilbao per 3 a 0 amb gols de Radamel Falcao (2) i Diego. Després de guanyar la UEFA Europa League Simeone va entrar a la història del futbol en ser el primer entrenador argentí en guanyar la UEFA Europa League. El 31 d'agost de 2012 dirigí el seu equip en el partit que decidia la Supercopa d'Europa 2012, contra el Chelsea FC a Mònaco, i que l'Atlético de Madrid guanyà per 4 a 1, amb tres gols de Falcao.[2]

El 2013, en vista dels seus èxits, va renovar amb l'Atlético de Madrid fins al 2017.[1]

Selecció nacional[modifica | modifica el codi]

Ha estat internacional amb la selecció de futbol de l'Argentina entre els anys 1988 i 2002, amb 106 presències i 11 gols. El seu debut com internacional va ser el 14 de juliol de 1988 en un partit contra Austràlia, que va derrotar per 4-1 al seleccionat argentí. Amb la seva selecció ha guanyat 2 Copes Amèrica, una Copa Confederacions i una Medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Atlanta 96. Simeone ha participat en tres ocasions de la Copa Mundial de Futbol, (1994, 1998 i 2002), jugant en total 11 partits sense marcar gols.

Club Any
Atlético de Madrid 2011
Racing Club de Avellaneda 2006
Estudiantes de La Plata 2006-2007
River Plate 2008
San Lorenzo 2008

Títols[modifica | modifica el codi]

Com a jugador 
Títol Club Any
Lliga espanyola Atlético de Madrid 1996
Copa del Rei Atlético de Madrid 1996
Lliga Italiana Lazio 2000
Copa d'Itàlia Lazio 2000
Supercopa d'Itàlia Lazio 2000
Copa Amèrica Selecció Argentina 1991
Copa Confederacions Selecció Argentina 1992
Copa Amèrica Selecció Argentina 1993
Copa Artemio Franchi Selecció Argentina 1993
Medalla d'argent en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 Selecció Argentina 1996
Copa de la UEFA Inter de Milà 1998
Supercopa d'Europa Lazio 1999
Com a entrenador 
Títol Club Any
Torneig Apertura Estudiantes de La Plata 2006
Torneig Clausura River Plate 2008
UEFA Europa League Atlético de Madrid 2012
Supercopa d'Europa Atlético de Madrid 2012[2]
Copa del Rei Atlético de Madrid 2013
Lliga BBVA Atlético de Madrid 2014
Supercopa d'Espanya Atlético de Madrid 2014

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 García, Jorge. «Simeone renueva hasta 2017» (en castellà). AS, 05-03-2013. [Consulta: 5 març 2013].
  2. 2,0 2,1 «Falcao fires Atlético to Super Cup glory» (en anglès). UEFA, 31-08-2012. [Consulta: 7 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diego Pablo Simeone Modifica l'enllaç a Wikidata