Discussió:Llet

—el comentari anterior sense signar és fet per Leptictidium (disc. • contr.) 18:57, 7 març 2009 (CET)

—el comentari anterior sense signar és fet per Leptictidium (disc. • contr.) 12:28, 1 nov 2008 (CET)

Proposta de fusió

Hola companys. Proposo la fusió de l'article Contraindicació de la llet per al consum humà adult a aquest. --Castell (disc.) 02:31, 9 maig 2020 (CEST)

Per mi es pot redirigir directament sense fusionar contingut. El 90% de l'altre article repeteix coses que ja es diuen millor aquí i el 10% restant és, en el millor dels casos, dubtós.—Leptictidium (digui) 09:39, 9 maig 2020 (CEST)

Monotremes

«de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes).»

Si els monotremes són mamífers, no cal mencionar-los, no? Només caldria en cas contrari, si no secretessin llet. --81.38.183.196 (discussió) 22:23, 20 març 2009 (CET)

Trobo adequat remarcar que els monotremes també, per subratllar que encara que ponguin ous i siguin "reptilians" en alguns aspectes, sí que produeixen llet. – Leptictidium (discussió) 11:13, 21 març 2009 (CET)

Per tal que s'acabi d'entendre el perquè hi he afegit "malgrat no tinguin mamelles definides". --81.38.183.196 (discussió) 01:23, 27 març 2009 (CET)

D'acord. – Leptictidium (discussió) 09:46, 27 març 2009 (CET)

Història

L'apartat titulat "història" no parla de la història de la llet, sinó del consum humà de llet d'altres animals. Trobo que caldria canviar-ne el títol i moure'l entre els apartats "característiques generals" i "processos industrials". --81.38.183.196 (discussió) 22:26, 20 març 2009 (CET)

Estic d'acord. – Leptictidium (discussió) 11:14, 21 març 2009 (CET)

Referències

L'única referència que se m'ha acudit comprovar, la darrera, no es correspon al text. Espero que no passi amb les altres.

Era un enllaç a http://www.giftpflanzen.com/ornithogalum_umbellatum.html per parlar del fet que a aquesta planta se li diu "llet de gallina", però a l'enllaç es parla del nom alemany, no del català, i en diu estrella de llet, res de llet de gallina!

L'he canviat per un enllaç a l'entrada "llet" del GDLC. Això sí, això de «el blanc de la llet fou comparat amb el color de les gallines per donar nom a la planta Ornithogalum umbellatum» sona més a mala literatura que a ciència. Alguna font? El blanc de la flor està clar que es relaciona amb el nom "llet", però això de comparar-lo amb el color de les gallines què vol dir? --81.38.183.196 (discussió) 22:43, 20 març 2009 (CET)

No es refereix al nom en català, sinó al nom genèric en llatí. Una de les teories és que Linné li va posar "llet d'ocell" perquè el color li recordava al blanc d'unes gallines. Tanmateix, hi ha teories alternatives, així que millor treuré la frase. – Leptictidium (discussió) 10:34, 21 març 2009 (CET)

Altres "llets"

Caldria crear una desambiguació amb altre significats, tipus llet de soia i similars.

A part, hi ha un paràgrat a la introducció que se'm fa difícil d'entendre:

També es denomina "llet" el suc de certes plantes o fruits: llet de coco, llet de soia, llet d'arròs o llet d'ametlla.[7] Tanmateix, segons la definició científica, el terme "llet" no s'aplica al suc de nous.[8] Tampoc no s'admet legalment que es denomini "llet" els productes diferents de la secreció làctia dels animals lleters, si aquests productes es comercialitzen pel consum humà.[9]

Primer, que trobo que dir-ne suc no és correcte. No s'esprem l'arròs per fer beguda d'arròs, ni la soia per fer beguda de soia. El procés és més aviat com el de fer orxata. És que si no, acabaríem dient que un te és un suc...

Una de les accepcions de "suc" al DIEC és Líquid que es desprèn d'un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes.. L'única de les accepcions que introdueix la idea d'exprèmer un fruit és la 1ª. Les llets d'arròs, d'ametlla, etc. són líquids que es desprenen d'aquests vegetals. – Leptictidium (discussió) 09:34, 27 març 2009 (CET)

Segon, que no tinc accés a la referència 8, però la frase em fa tota la pinta de mala traducció d'una mala traducció. En català nou fa referència al fruit de la noguera. En aquest sentit mai he vist enlloc parlar de llet de nous, com sí de llet d'ametlles. I no entendria que científicament es pogués dir llet a la d'ametlles i no a la de nous. Però si pensem que "nut", en anglès, que se sol mal traduir per "nou" pot tenir un significat molt més ampli, potser el que es volia expressar en aquesta frase és que, científicament, totes les llets mencionades anteriorment no ho són pas.

--81.38.183.196 (discussió) 01:30, 27 març 2009 (CET)

"Nou" no és sempre una mala traducció de nut. Tanmateix, canviaré el terme "nous" per "núcules" per una major precisió. – Leptictidium (discussió) 09:34, 27 març 2009 (CET)

Diria que no has llegit el "sovint" que havia escrit. Per cert, a veure, continua parlant de "sucs", quan diria que la cosa va més d'emulsions que de res mes. Per exemple, l'aigua de coco és el suc del coco. La llet del coco no ho és.

A part, dient que el suc de les núcules no és científicament una llet, just després de parlar de les llets de llavors variades, sembla com si volgués dir que aquestes sí que són llets, i jo diria que no ho són. Per cert, què diu el llibre aquest referenciat? --81.38.183.196 (discussió) 20:22, 28 març 2009 (CET)

Alletament

L'article diu "l'animal sintetitza la llet pròpiament dita durant tot el període de lactància, que varia de 180 a 300 dies (depenent de molts factors)". A veure, en humans els alletaments poden arribar a anys, o sigui, molt més que els 300 dies aquests. Alguna font que hi doni suport? --81.38.183.196 (discussió) 20:34, 28 març 2009 (CET)

Referències

Una curiositat. Com és que la data d'accés d'algunes de les referències (bé, diria que totes) que es troben en web són molt anteriors al dia que es van afegir aquí? el normal no seria comprovar-les el mateix moment en què s'afegeixen? --81.38.183.196 (discussió) 20:35, 28 març 2009 (CET)

De fet n'he consultat i eliminat algunws, ja que no es corresponien amb allò a que suposadament referenciaven. Trobo que no és gaire honest intel·lectualment posar referències d'aquesta manera. Uns exemples:

Així, el formatge rocafort és típic de França, la mozzarella i el formatge blau gorgonzola d'Itàlia, o el zamorano de la regió de Castella i Lleó, a Espanya.< re f>Alimentación-sana.com.ar. «Chef: Quesos». [Consulta: 18 abril 2008].</ref>

El zamorano aquest no hi apareix, ni cap menció a Itàlia, només diu que el rocafort només és el fet en aquesta regió francesa.

FAO [1]

L'enllaç no porta a la taula en concret, i si es fa la feina de buscar les dades, no es corresponen amb les presentades.

Hi ha autors que consideren la llet de vaca com un aliment perjudicial per l'ésser humà perquè, segons ells, les seves proteïnes i calci són difícilment assimilables pels humans, car està dissenyada per l'estómac de la vedella.< ref >Animanaturalis.org. «La leche, ese producto pernicioso para los seres humanos». [Consulta: 18 abril 2008].</ref>

L'enllaç era erroni. No diu això, sinó que «la llet que produeix cada mamífer és específica per a la seva espècie i que la natura l'ha feta idònia per a les necessitats de la seva cria i no per a les d'una altra».

consideren la llet com beneficiosa per la nutrició humana.< ref >Consumaseguridad.com. «Expertos destacan la importancia de la leche en la dieta». [Consulta: 18 abril 2008].</ref>

Aquest és petit. No parla de nutrició sinó de salut.

Malgrat tot això, l'ésser humà és l'únic animal que pot consumir llet durant tota la vida. Aquest fet fou demostrat al segle XVII per Francis Glisson, professor de medicina a Anglaterra.< ref name=Glisson>Encolombia.com. «RAQUITISMO i VITAMINA D». [Consulta: 18 abril 2008].</ref> Glisson descobrí a Àfrica una malaltia molt habitual en els nens, que els donava un aspecte geperut, cames corbades i una alçada reduïda; denominà aquesta malaltia rachitis, del grec "espina" (i que actualment es coneix amb el nom de raquitisme).< ref name=Glisson/> Després d'estudiar els casos, arribà a la conclusió que el fet que aquells nens no consumissin llet els estovava la columna vertebral i els seus ossos no es mineralitzaven adequadament. Els únics nens que estaven en condicions més o menys acceptables eren els que obtenien calci del consum excessiu de carn.< ref name=Glisson/>

Actualment se sap que es pot evitar el raquitisme, d'entre altres maneres, pel consum de llet al llarg de tota la vida, car la llet porta vitamina D i calci, i la tiroxina (hormona segregada per la glàndula tiroide) utilitza ambdós recursos per fixar tant el calci com el fòsfor als ossos.< ref name=Glisson/>

No hi surt cap cap "tiroxina", per exemple, ni la paraula "rachitis", excepte en el títol d'una referència, i no relaciona per a res la llet amb el tal Glisson.

La llet, segons l'aplicació comercial que se li vulgui donar, pot passar per una gran quantitat de processos, coneguts com a processos de depuració. Aquests processos asseguren la qualitat sanitària de la llet, i són els següents:< ref>Ciberhabitat.gob.mx. «La informática en la producción de leche en polvo.». [Consulta: 18 abril 2008].</ref>

Primer, la referència no parla de processos diguem-ne estàndards, sinó els que usen a la nestlé per a fer llet en pols. I a més no es corresponen amb els que surten a l'article.

--81.38.183.196 (discussió) 23:27, 28 març 2009 (CET)

Uperització

A l'apartat de tractaments tèrmics hi surt l'esterilització, però amb una definició que sembla la de la uperització o ultrapasteurització. És possible que hi estigui de més? Perquè és que tots els altres (termització, pasteurització...) també són esterilitzacions. --81.38.183.196 (discussió) 21:25, 28 març 2009 (CET)

No és el mateix. La pasteurització i la ultrapasteurització no eliminen tots els microbis, sinó que simplement redueixen la quantitat de microorganismes patògens per tal que no causin malaltia. Una esterilització adequada ho elimina tot (excepte, en alguns casos, els prions).

• Pasteurització: 72º durant 15-30 segons
• Ultrapasteurització: 135º durant 1-2 segons
• Esterilització: 140º durant 45 segons. – Leptictidium (discussió) 12:19, 29 març 2009 (CEST)

Curiosament, la imatge que il·lustra l'apartat diu "Lait esterilisé UHT".

Segons el cercaterm, en bromatologia:

• Termització: 5 segons [...] entre 57º i 68ºC com a pas intermedi abans de la pasteurització i/o esterilització (curiosament no el considera un pas previ a la uperització (ultrapasteurització))
• Pasteurització: A diferència de l'esterilització, la pasteurització normalment només elimina entre un 95 i un 99% dels gèrmens. (curiosament no compara amb la uperització (ultrapasteurització))
• Uperització o ultrapasteurització: Esterilització de la llet [...] arribi a 150ºC en menys d'un segon. (hi diu esterilització!)

La definició d'esterilització és prou neutra per poder ser qualsevol cosa.

Tanmateix diria que acabo de veure l'error. A l'article equipara ultrapasteurització (uperització) amb UHT. En canvi al cercaterm hi tenim:

• Esterilització UHT: Esterilització de la llet [...] entre 135º i 150ºC durant 2-10 segons.

Podria ser que el problema radiqués en que vas confondre ultrapasteurització (uperització) amb UHT, i que siguin coses diferents, de manera que la UHT es correspongui amb el que tu en dius esterilització a seques?

A més, diria que són les llets UHT les que necessiten els brics, quan a l'article diu que són les esterilitzades. Un altre senyal que són el mateix?

A la primera de les referències sempre parla de "UHT sterilized milk". I ja posats, la segona referència està mal posada. No és un llibre, és un article a una revista.

--81.38.183.196 (discussió) 14:22, 29 març 2009 (CEST)

Ja t'he dit, l'esterilització i l'UHT no són la mateixa cosa. L'esterilització dura 45 segons mínim, la ultrapasteurització dura com a molt 4 segons. L'UHT és una esterilització parcial, l'esterilització completa és un procés molt més intens. La durada estandard és d'uns 3 minuts a 135º. – Leptictidium (discussió) 14:56, 29 març 2009 (CEST)

PS: L'entrada "ultrapasteurització" del Cercaterm defineix la ultrapasteurització com a Tractament d'esterilització de la llet, segons la tècnica UHT (Ultra Hight Temperature), que consisteix a injectar-li vapor sobreescalfat, de manera que pugi a 150 °C, i a eliminar-ne immediatament el vapor mentre es refreda al buit. D'això es desprèn que la ultrapasteurització segueix els protocols UHT, i no són dues coses diferents. – Leptictidium (discussió) 15:00, 29 març 2009 (CEST)

Ara fa bastanta més bona pinta. He eliminat això de SHT que diria que és un invent de la vp:es (només hi surt allí, i en llocs copiats d'allí) i hi he posat HTST, que és el que toca. Per cert, no has dit res a allò de dir-ne suc i de si cienfíficament la llet de soia és llet. --81.38.183.196 (discussió) 16:28, 29 març 2009 (CEST)

Tipus de llet

Veig que l'article és de qualitat però hi trobo a faltar un article per la llet sencera, la llet desnatada i la llet semidesnatada. --Catalaalatac (Parlem-ne) 00:07, 8 feb 2011 (CET)

Això és perquè els articles que menciones són articles diferents. – Leptictidium; what else? 08:22, 8 feb 2011 (CET)

Citacions

He marcat alguns aspectes de l'article que caldria precisar a publicacions més concretes, especialment la taula referida a la FAO. --Bestiasonica (disc.) 09:10, 17 gen 2012 (CET)