Douglas Rushkoff
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1961 (63 anys) Nova York |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Distributisme |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Princeton Universitat d'Utrecht Institut de les Arts de Califòrnia Scarsdale High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis dels mitjans de comunicació de massa |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Nova York Queens College, CUNY |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Lloc web | rushkoff.com |
       | |
Douglas Rushkoff (Nova York, 18 de febrer de 1961) és un teòric dels mitjans de comunicació, novel·lista gràfic i documentalista estatunidenc.[1][2] És conegut per la seva associació amb la cultura ciberpunk primerenca i la seva defensa de solucions de codi obert als problemes socials. És conegut també per haver encunyat termes i conceptes com ara màrqueting viral (o media virus),[3] nadius digitals i moneda social. Va escriure la primera columna sindicada sobre cibercultura a The New York Times.
El 2012 va ser considerat el sisè pensador més influent del món per la MIT Technology Review,[4] després de Steven Pinker, David Graeber, Daniel Kahneman, Thilo Sarrazin i Richard Florida.[5][6]
Biografia[modifica]
Douglas Rushkoff va néixer a la ciutat de Nova York i és fill de Sheila, una psiquiatra i treballadora social, i de Marvin Rushkoff, un administratiu de l'hospital.[7] Es va graduar a la Universitat de Princeton el 1983.[8] Es va traslladar a Los Angeles i va completar un Màster en Belles Arts en Direcció a l'Institut de les Arts de Califòrnia. Després va obtenir una beca de postgrau de l'American Film Institute.[9] El 2012 va fer un doctorat a la Universitat d'Utrecht amb una tesi sobre l'alfabetització dels nous mitjans.[10][11]
Rushkoff va donar-se a conèixer a principis de la dècada del 1990 com a membre actiu del moviment ciberpunk, desenvolupant amistats i col·laboracions amb persones com Timothy Leary, RU Sirius, Paul Krassner, Robert Anton Wilson, Ralph Abraham, Terence McKenna, Genesis P-Orridge, Ralph Metzner, Grant . Morrison, Mark Pesce, Erik Davis i altres escriptors, artistes i filòsofs interessats en la intersecció de la tecnologia, la societat i la cultura.[12][13][14] Cyberia, el seu primer llibre sobre cibercultura, es va inspirar en l'escena rave de San Francisco de principis dels anys 1990 i es va publicar el 1994.[15]
El 2002, Rushkoff va rebre el premi Marshall McLuhan de la Media Ecology Association pel seu llibre Coercion, i es va convertir en membre d'aquesta organització.[16] Això el va aliar amb els media ecologists, una continuació del que es coneix com l'Escola de Toronto de teòrics dels mitjans com Marshall McLuhan, Walter Ong i Neil Postman.
Rushkoff va treballar amb Robert Anton Wilson[17] i Timothy Leary en el desenvolupament de sistemes filosòfics per a explicar la consciència, la seva interacció amb la tecnologia, i l'evolució sociocultural de l'espècie humana i els efectes dels mitjans en la cultura popular.[18] Leary, juntament amb John Barlow i Terence McKenna, van caracteritzar la primera meitat dels anys 1990 com a tecno-utòpics i van considerar la ràpida acceleració de la cultura, els mitjans emergents i l'avenç sense control de la tecnologia com a completament positius.[19] L'entusiasme inicial de Rushkoff per la cibercultura es va moderar per la bombolla puntcom, quan el caràcter sense ànim de lucre d'internet va ser ràpidament absorbit per les corporacions i el capital de risc. Rushkoff sovint cita dos esdeveniments en particular: el dia que Netscape va entrar a la borsa el 1995,[20] i el dia que AOL va comprar Time Warner l'any 2000,[21] com a moments clau en la seva comprensió de les forces que actuen en l'evolució de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació.
Desil·lusionat pel fracàs del model de codi obert per a desafiar les jerarquies institucionals, juntament amb Mark Crispin Miller i Naomi Klein, va aparèixer a l'Smith College[22] així com en nombrosos documentals que denunciaven la privatització de l'espai públic i de la consciència.[23] També s'ha dedicat a qüestions relacionades amb l'alfabetització mediàtica,[24] la governança participativa i el desenvolupament de monedes complementàries.[25] Va escriure un llibre i anomenat Life Inc.[26] que rastreja el desenvolupament del corporativisme i la moneda centralitzada des del Renaixement fins a l'actualitat, i va organitzar un programa de ràdio anomenat The Media Squat a WFMU del 2008 al 2009, preocupat pel domini empresarial de la cultura.[27]
A finals del 2020, Rushkoff va comentar l'estrena del documental The Social Dilemma i va considerar la seva influència i la d'escriptors com Nicholas Carr, Sherry Turkle, Andrew Keen, Howard Rheingold, Richard Barbrook, Tim Wu en la pel·lícula. Una de les persones entrevistades al documental és Jaron Lanier, que va ser un tema a Cyberia anys abans.
Rushkoff s'ha mostrat escèptic amb les xarxes socials digitals.[28] El 25 de febrer de 2013, va anunciar en un article d'opinió a la CNN que abandonava Facebook, citant preocupacions sobre l'ús de les seves dades personals per part de la companyia.[29]
En el seu llibre Survival of the Richest: Escape Fantasies of the Tech Billionaires (2022), Rushkoff examina com els multimilionaris,[30] en pro de la seva recerca de majors beneficis i millor tecnologia, estan creant un món cada cop més inestable i argumenta que tractar millor la gent en el present pot ser la manera més segura d'evitar una catàstrofe generalitzada en el futur.[31]
Obra publicada[modifica]
Assaigs[modifica]
- 2022. Survival of the Richest ISBN 978-0-393-88106-6
- 2019. Team Human ISBN 978-0-393-65169-0
- 2016. Throwing Rocks at the Google Bus ISBN 978-1617230172
- 2013. Present Shock: When Everything Happens Now ISBN 978-1591844761
- 2010. Program or be Programmed: Ten Commands for a Digital Age Paperback ISBN 978-1-935928-15-7 Ebook ISBN 978-1-935928-16-4
- 2009. Life, Inc.: How the World Became A Corporation and How To Take It Back ISBN 978-1-4000-6689-6
- 2009. Foreword: The Opportunity for Renaissance, pp. 273–281, in Be The Media, David Mathison, editor
- 2005. Get Back in the Box: Innovation from the Inside Out ISBN 978-0-06-075869-1
- 2003. Open Source Democracy A Demos Essay
- 2003. Nothing Sacred: The Truth About Judaism ISBN 978-1-4000-5139-7
- 1999. Coercion: Why We Listen to What "They" Say ISBN 978-1-57322-829-9
- 1996. Playing the Future: What We Can Learn From Digital Kids ISBN 978-1-57322-764-3 (Published in the UK in 1997 as "Children of Chaos: Surviving the End of the World as We Know it" ISBN 0-00-654879-2)
- 1995. Media Virus: Hidden Agendas in Popular Culture ISBN 978-0-345-39774-4
- 1994. The GenX Reader (Editor, contributor) ISBN 978-0345390462
- 1994. Cyberia: Life in the Trenches of Cyberspace ISBN 978-1-903083-24-6
Obres de ficció[modifica]
- 2002. Exit Strategy (aka Bull) ISBN 978-1-887128-90-2
- 1997. Ecstasy Club ISBN 978-1-57322-702-5
Novel·les gràfiques[modifica]
- 2016. Aleister and Adolf with Michael Avon Oeming ISBN 978-1-50670-104-2
- 2012. A.D.D. – Adolescent Demo Division ISBN 978-1-78116-019-0
- 2005–2008. Testament ISBN 978-1-4012-1063-2
- 2004. Club Zero-G ISBN 978-0-9729529-3-4
Referències[modifica]
- ↑ «Media Studies :: Academics :: All Courses». Newschool.edu. Arxivat de l'original el 2011-05-30. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «ITP Research 2005 » Narrative Lab». Interactive Telecommunications Program. Arxivat de l'original el 2012-07-12. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Mediamatic Review: J. Marshall – Media Virus – D. Rushkoff». Mediamatic.nl, 01-10-1996. Arxivat de l'original el 29 setembre 2008. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ Palomeque, Azahara. «Los trabajadores están siendo explotados, el planeta está siendo destruido y el capital sigue creciendo» (en castellà). La Marea, 01-12-2020. [Consulta: 22 setembre 2023].
- ↑ Emerging Technology from the arXiv. «World's Most Influential Thinkers Revealed». MIT Technology Review. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Coolhunting for the World's Thought Leaders.
- ↑ «Rushkoff, Douglas 1961– - Dictionary definition of Rushkoff, Douglas 1961–». Encyclopedia.com.
- ↑ «Princeton Alumni Weekly: Search & Archives». Paw.princeton.edu, 15-07-2009. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ Salamon, Julie. The Devil's Candy. Hachette Books, 1992, p. 138. ISBN 9780786741830.
- ↑ «NewMediaStudies.nl». Let.uu.nl, 22-02-1999. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Dissertation approved.». Twitter, 25-06-2012. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Open Source Reality: Douglas Rushkoff Examines the Effects of Open Source | EDUCAUSE». Educause.edu, 01-07-2008. Arxivat de l'original el 2016-05-16. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ Foord, Michael. «Douglas Rushkoff – Cyberia». Voidspace.org.uk, 14-10-1905. Arxivat de l'original el 2008-10-03. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «An Open Letter from the friend's of Dr. Timothy Leary». Seric.com. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Digital Nation|Frontline: digital nation: interviews: douglas rushkoff». PBS, 24-03-2009. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Past MEA Award Recipients». Media-ecology.org, 26-02-2001. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Robert Anton Wilson – Maybe Logic: Robert Anton Wilson, Valerie Corral, Paul Krassner, Tom Robbins, Douglas Rushkoff, R.U. Sirius, Douglass Smith, Lance Bauscher, Cody McClintock, Robert Dofflemyer, Katherine Covell: Movies & TV». Amazon. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Digital Minds Blog: Media Resistance – An Interview with Douglas Rushkoff». Digitalmindsblog.blogspot.com, 26-03-2008. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «The Thing That I Call Doug». EDGE. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Mindjack Magazine: Coercion by Douglas Rushkoff». Mindjack.com, 01-10-1999. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Signs of the times | Technology». , 25-07-2002 [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Smith College: The Community Responds to Tragedy». Smith.edu. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «frontline: the persuaders». PBS, 09-11-2004. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «National Advisory Council – NAMLE – National Association for Media Literacy Education – Advancing Media Literacy Education in America». NAMLE. Arxivat de l'original el 2009-11-08. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ Newitz, Annalee. «DIY Currencies – Dual Perspectives». Portfolio.com, 11-09-2008. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ rushkoff. «Life Inc: The Movie». Boing Boing, 11-05-2009. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «WFMU's Beware of the Blog: New Podcast: The Media Squat with Douglas Rushkoff». Blog.wfmu.org, 25-03-2009. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «You are Facebook's product, not its customer // Wired». wired.com, 11-09-2011. [Consulta: 11 setembre 2011].
- ↑ «Why I'm quitting Facebook // CNN». CNN.com, 25-02-2013. [Consulta: 25 febrer 2013].
- ↑ del Castillo, Carlos. «Los milmillonarios tecnológicos saben que están llevando el mundo al colapso y quieren escapar» (en castellà), 17-09-2023. [Consulta: 22 setembre 2023].
- ↑ «Seriously Entertaining: Douglas Rushkoff on "Life, Liberty & Other Pursuits"». [Consulta: 15 febrer 2023].
- Persones vives
- Professors de la Universitat de Nova York
- Alumnes de la Universitat d'Utrecht
- Alumnes de l'Institut de les Arts de Califòrnia
- Alumnes de la Universitat de Princeton
- Socialistes estatunidencs
- Bloguers estatunidencs
- Naixements del 1961
- Filòsofs socials
- Periodistes novaiorquesos
- Filòsofs de l'estat de Nova York
- Estudis culturals
- Novel·listes estatunidencs en anglès
- Assagistes de l'estat de Nova York
- Cultura d'Internet