Durmitor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaDurmitor
Durmitor national park montenegro.jpg
Tipus Serralada
Localitzat en l'àrea protegida Parc Nacional de Durmitor
Ubicació
 43° 08′ 00″ N, 19° 01′ 00″ E / 43.133333°N,19.016667°E / 43.133333; 19.016667
Serralada Alps Dinàrics
Característiques
Altitud 2,523 m
Punt més alt Bobotov Kuk Tradueix  (2.522 m)
Material roca sedimentària
Superfície 350 km²

Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Durmitor és una muntanya que dóna nom al Parc Nacional homònim a Montenegro. Aconsegueix una altitud de 2.522 msnm a Bobotov Kuk. El nom Durmitor probablement deriva de romanç balcànic (algun dialecte romanès o valac), i significa "dorment". Hi ha muntanyes de nom semblant, com ara Visitor (< visător, "somiador") i Cipitor (< aţipitor, "dormint"), a l'antiga Iugoslàvia.[1]

Flora i fauna[modifica]

El parc comprèn una fauna excepcional procedent de l'època glacial. Així, es poden trobar el gall fer (Tetrao urogallus), l'ós bru (Ursus arctos), el llop (Canis lupus) i l'isard (Rupicapra rupicapra). Els rapinyaires inclouen l'àguila daurada o àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), l'àguila calçada (Aquila pennata), el voltor comú (Gyps fulvus), l'aufrany o arpellot (Neophron percnopterus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el duc (Bubo bubo), etc.[2]

Protecció mediambiental[modifica]

Vista des de la muntanya del llac Negre, Crno jezero.

Durmitor es troba al centre del Parc Nacional de Durmitor, creat en 1982 i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en particular per la seva flora i els seus insectes endèmics. El parc s'estén per una extensió d'unes 30.000 hectàrees que comprenen cims alpins i un congost d'una profunditat d'1.900 metres, el més profund d'Europa, el Congost del riu Tara, que també està protegit.

El parc comprèn igualment diversos llacs de muntanya com el Črno jezero (llac Negre) i el Zminje jezero (llac de Serps). El poble de Žabljak està situat al costat del parc. En 2002, prop de 7.000 hectàrees van ser desclassificades per permetre l'extensió de les activitats humanes. També es realitzen tales forestals que envien la fusta a les serradores de Zminica, sota la forma de podes sanitàries.

A l'interior del parc hi ha diversos llogarets disseminats, com ara Dolenta Crna Gora (La Petita Muntanya Negra), a 1.800 m d'altitud, el poble més alt dels Balcans, on els vilatans viuen de la ramaderia i on van néixer dues dels herois iugoslaus, Radoje Dakic i Vladimir Sipcic.

Durant la guerra de Bòsnia es va produir un descens de la població d'isards important. En 1994 s'havien censat 4.000 animals, però furtius armats amb armes automàtiques van matar ramats sencers només per apoderar-se de les banyes.[3] El 2005 només en quedaven 600 animals.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Durmitor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Room Adrian (2004) "Placenames of the World: Origins and Meanings of the Names for Over 5000 Natural Features" ISBN 0-7864-1814-1 p. 112 (anglès)
  2. Pels noms dels ocells en català, s'ha usat una de les grans obres de referència dels ornitòlegs: Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995.
  3. Font: parc nacional du Durmitor 2001 / President Mile Ctijepovic