Edicions Catalanes de París

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEdicions Catalanes de París
Dades
Tipus editorial
Història
Creació 1969
Fundador Josep Benet i Morell, Albert Manent i Segimon i Jordi Pujol i Soley
Dissolució 1977
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Edicions Catalanes de París fou una editorial creada a París l'any 1969 i que va mantenir la seva activitat fins al 1977, que tenia per objecte la publicació de llibres en català d'història i de política que pel seu contingut eren d'impossible publicació sota el règim franquista.[1]

Gènesi i desenvolupament[modifica]

La idea inicial de la seva fundació es remunta al pla d'ofensiva cultural contra la dictadura franquista formulat per Josep Benet l'octubre de 1965 i que va exposar els dies 8 i 9 de gener de 1966 en una reunió clandestina que es va celebrar a la finca de l’Ametlla del Vallès del financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany, que va reunir inteŀectuals i burgesos catalanistes.[1]

La implantació de la idea inicial va iniciar-se l'any 1968, amb implicació de Jordi Pujol que en seria mecenes i impulsor.[2][3][4] La direcció des de Barcelona la portaria Josep Benet i en teoria Albert Manent en seria subdirector i en duria els comptes.[2] Benet, Pujol i Manent en foren, per tant, els promotors i principals responsables.[5] La producció editorial i la distribució es duria des de Paris, constituint-se legalment la societat a França.[2][3] Aquestes funcions es confiaren, com a responsables de l'editorial a París, a dos exiliats catalans de segona generació, Romà Planas i Àngel Castanyer.[3] [6][2] La gerència formal la va assumir Paul Kipfer, company d'estudis de Castanyer, ja que havia de correspondre legalment a un ciutadà francès.[6][7] L'any 1970 es va afegir al projecte un nou mecenes, Josep Maria Vilaseca i Marcet.[8]

La logística per a editar i distribuir els llibre era complexa: Els originals els facilitava l'equip de Barcelona i els corregia Bartomeu Bardagí, i a continuació s'enviaven a París on se'n feia la maquetació; les galerades tornaven a Barcelona per a ser revisades per Bardagí i, altra cop, s'enviaven a París, on s'imprimien.[7] La venda es feia en llibreries franceses (com la Maspero, a París, i d'altres a Grenoble, Caen, o Nancy), o d'Andorra. La introducció dels llibres a Catalunya, de forma clandestina,[5] es feia mitjançant un agrupament d'escoltes d'Olot, que els passaven per indrets de la frontera no controlats per la Guàrdia Civil, i fins i tot, posteriorment, per algun comando de l'organització nacionalista paramilitar EPOCA.[7]

Obres publicades[modifica]

  • 1969 - Stephen Cartwright (pseudònim de Joaquim Molas) - Poesia catalana de la guerra d'Espanya (1936-39) i de la resistència.[9]
  • 1970 - Andreu Nin - Els Moviments d'emancipació nacional: l'aspecte teòric o la solució pràctica de la qüestió.; pròleg d'Oriol Puigvert (pseudònim de Josep Benet); assaig biogràfic de Wilebaldo Solano.[10]
  • 1971 - Maria Aurèlia Capmany - Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.[11]
  • 1971 - [ Rafael Carreras de Nadal ] / [ Albert Manent ] - Le Vatican et la Catalogne : le problème de la nomination des évêques dans l'église d'aujourd'hui : une affaire de l'après-concile.[11][12]
  • 1971 - Josep Marimon i Cairol - Les Classes socials a Catalunya en el decurs de l'era industrial; pròleg d'Ambrosi Carrion.[11]
  • 1971 - Gaziel - Història de La Vanguardia (1884-1936).[13]
  • 1972 - Josep Carner-Ribalta - De Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Molló : memòries.[14]
  • 1972 - Vázquez de Sola - La franquíssima gràcia.[14]
  • 1972 - Joan Font (pseudònim de Joaquim Ferrer) - La vaga de la Harry Walker.[15]
  • 1973 - [ Josep Benet i Morell ] - Catalunya sota el règim franquista : informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco. Vol. I.[16]
  • 1974 - Roger Arnau (ed.) (pseudònim de Josep Benet) - Marxisme català i questio nacional catalana : (1930-1936).[17]
  • 1974 - Gaziel - Meditacions en el desert (1946-1953).[18]
  • 1975 - Anselm Llull (pseudònim de Gregori Mir) -El Mallorquinisme polític, 1840-1936 : del regionalisme al nacionalisme.[18]
  • 1975 - Fèlix Cucurull - Panoràmica del nacionalisme català.[18]
  • 1976 - Emili Sagués (pseudònim de Joaquim Molas) - Antologia de la poesia patriòtica.[19]
  • 1976 - Joan Manent i Presas - Records d'un sindicalista llibertari català : 1916-1943.[19]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Amat 2014, p. 65
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Amat 2014, p. 66
  3. 3,0 3,1 3,2 Amat 2017, pàg. 410
  4. Pujol 2007, pàg. 80
  5. 5,0 5,1 Benet 1978
  6. 6,0 6,1 Castanyer
  7. 7,0 7,1 7,2 Amat 2014, p. 68
  8. Amat 2017, pàg. 416
  9. Amat 2017, pàg. 409
  10. Amat 2017, pàg. 415
  11. 11,0 11,1 11,2 Amat 2017, pàg. 424
  12. Amat 2014, p. 71
  13. Amat 2017, pàg. 422-424
  14. 14,0 14,1 Amat 2014, p. 73
  15. Amat 2014, p. 73-74
  16. Amat 2017, pàg. 425
  17. Amat 2014, p. 77
  18. 18,0 18,1 18,2 Amat 2014, p. 78
  19. 19,0 19,1 Amat 2014, p. 79

Bibliografia[modifica]