Cube
 | ||
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Vincenzo Natali  | |
| Protagonistes | ||
| Director artístic | Jasna Stefanovic | |
| Producció | Colin Brunton i Mehra Meh (en)  | |
| Guió | Vincenzo Natali, Graeme Manson i André Bijelic | |
| Música | Mark Korven | |
| Fotografia | Derek Rogers (en) | |
| Muntatge | John Sanders | |
| Productora | Cineplex Odeon Films (en) , Viacom i Telefilm Canada | |
| Distribuïdor | Trimark Pictures i Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Canadà | |
| Estrena | 1997 | |
| Durada | 90 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Rodatge | Toronto | |
| Color | en color | |
| Pressupost | 365.000 $ | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema de terror, cinema de ciència-ficció i terror psicològic | |
| Tema | Desxiframent, escapada i resolució de problemes | |
| Lloc de la narració | valor desconegut | |
| Època d'ambientació | valor desconegut | |
| Premis i nominacions | ||
| Premis | ||
| Lloc web | cubethemovie.com | |
           | ||
← cap valor | ||
Cube és una pel·lícula de ciència-ficció canadenca dirigida per Vincenzo Natali, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Un grup de persones, sense saber per què, es troba tancat en una presó surrealista, un laberint sense fi constituït de peces cúbiques comunicades i equipades amb trampes mortals. El policia, l'arquitecte, l'estudiant de matemàtiques, la psiquiatra, l'expert en evasió i l'autista captius no saben més que una sola cosa: cadascun posseeix un do particular que, combinat als altres, els pot ajudar a evadir-se. A mesura que la por creix, els conflictes personals i les lluites de poder s'amplien. Els caldria tanmateix aconseguir associar-se per escapar d'una mort segura.[2]
A còpia de provar descobreixen que les trampes s'activen segons sensors (so, moviment), que els cubs roten i que estan numerats. La seqüència per sortir del laberint es basa en la combinació de diverses potències de nombres primers que indiquen quines habitacions són segures i quin recorregut cal seguir per trobar el pont o peça final. Però en aquest procés se succeeixen les morts. Primer mor l'antic convicte i la seva desgràcia revela que la mort pot ser per àcids químics. El policia, que resulta ser una persona molt violenta, assassina la psiquiatra quan ella el qüestiona i posteriorment intenta agredir sexualment la jove després que ella rebutgi abandonar el grup amb ell. L'arquitecte intenta llavors matar el policia i corren els tres que queden. Però just abans de l'habitació final, el policia reapareix, ataca l'arquitecte i apunyala la noia. En el moment que es dirigeix cap al darrer integrant, l'arquitecte moribund l'agafa i fa que quedi esquarterat quan les habitacions giren. De manera que només el noi autista se salva, sortint cap a la llum exterior.
Repartiment[modifica]
- David Hewlett: David Worth, enginyer d'estructures
- Julian Richings: Alderson, la primera victima
- Maurice Dean Wint: Quentin, policia
- Nicole de Boer: Joan Leaven, estudiant de matemàtiques
- Nicky Guadagni: Dr. Helen Holloway, metge
- Andrew Miller: Kazan, autista i ordinador humà
- Wayne Robson: Rennes, expert en evasions
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Els personatges porten el nom de centres penitenciaris:
- Quentin (policia): la Presó d'Estat de San Quentin al Comtat de Marin, Califòrnia
- Holloway (metge): la presó Holloway a Londres
- Kazan (autista): la presó de Kazan a Rússia
- Rennes (atracador): la presó de Rennes a França
- Alderson: el Alderson Federal Prison Camp a Alderson, West Virginia
- Leaven (estudiant de matemàtiques) i Worth (arquitecte): el centre penitenciari de Leavenworth a Leavenworth, Kansas
- La pel·lícula ha estat objecte de dues continuacions: Cube²: Hiyercube, dirigida per Andrzej Sekula, i Cube Zero, de Ernie Barbarash
Metàfores[modifica]
Es pot considerar la pel·lícula Cube com un gènere de metàfora del condicionament dels éssers humans a la societat. Cadascun dels personatges té una funció definida considerada ajuda per resoldre l'enigma, però els presoners del cub no s'adonen i es divideixen en lloc d'unir-se amb l'objectiu de trobar la sortida. De les sis víctimes, només dues són mortes pel Cub, les altres es maten o es deixen morir. Alguns diàlegs de la pel·lícula giren igualment en aquest sentit:
- Si se separen bé els sectors d'activitat, la mà esquerra ignora el que fa la mà dreta, i ningú no troba mai el cervell.
- És una mica difícil d'admetre, però no hi ha conspiració, tampoc cervell demoníac. Es tracta d'un error.
- Ha de tenir present el que té davant seu. El verdader desafiament és aconseguir salvar-vos de vosaltres mateixos.
- Penso que ens hem de formular les verdaderes preguntes: Què vol i què pensa ?
- -No hi ha res pel que em deleixi d'anar fora. \ - Que hi ha fora ? \ - Una bestiesa humana il·limitada.
Premis i nominacions[modifica]
- Festival Internacional de Cinema de Toronto 1997: Premi al millor Primer Film Canadenc
- Festival de Gérardmer Fantastic'Arts 1999: Premi de la Crítica i Premi del Públic
Possibilitats didàctiques[modifica]
La part matemàtica d'aquesta pel·lícula va ser desenvolupada pel professor David Pravica Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine.. Tots els raonaments són consistents pel que poden ser usats amb finalitats didàctiques.
Un bon exemple d'ús d'aquesta pel·lícula en l'ensenyament com a objecte d'aprenentatge es pot consultar en els articles (Proyecto cube: una introducción a la geometría tridimensional Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine. y La estructura de cube para 2º de la ESO) de la professora Elena Thibaut.
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Proyecto cube: una introducción a la geometría tridimensional Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine.
- La estructura de cube para 2º de la ESO