Elionor d'Aragó (reina consort de Portugal)
.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1402 Medina del Campo (província de Valladolid) |
| Mort | 19 febrer 1445 (43 anys) Toledo (Espanya) |
| Sepultura | Monestir de Batalha |
| Reina consort de Portugal | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | reina consort |
| Altres | |
| Títol | Infanta d'Aragó Reina consort de Portugal |
| Família | Dinastia Trastàmara |
| Cònjuge | Eduard I de Portugal (1428 (Gregorià)–) |
| Fills | Alfons V de Portugal, Ferran de Portugal i d'Aragó, Elionor de Portugal, Caterina de Portugal, Joana de Portugal i d'Aragó |
| Pares | Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque |
| Germans | Sanç d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó i d'Alburquerque Pere d'Aragó i d'Alburquerque Alfons el Magnànim Joan el Sense Fe Enric I d'Empúries |
 | |
Elionor d'Aragó (Medina del Campo, 1 de febrer de 1402 - Toledo, 19 de febrer de 1445)[1] va ser una infanta aragonesa que va ser reina consort de Portugal (1433-1338) pel seu matrimoni amb Eduard I. Després va ser d'aquest regne durant la minoria del seu fill Alfons V (1438-1439).
Orígens familiars
[modifica]Nascuda a Castella vers el 1405,[2] va ser la la menor dels, de Ferran de Trastàmara, futur Ferran I d'Aragó, i de la seva muller, Elionor d'Alburquerque.[1][3] En el moment del naixement, el seu pare era només infant de Castella.[2] Per via materna era neta de Beatriu de Portugal i per tant besneta de Pere I de Portugal.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 22 de setembre de 1428,[3] i després va signar el contracte matrimonial a Coïmbra el 4 de novembre, amb el rei Eduard I de Portugal.[4] D'aquest matrimoni tingueren nou fills:
- Joan (1429-1433)
- Felipa (1430-1439)
- Maria (1432)
- Alfons V de Portugal (1432-1481)
- Ferran, duc de Viseu (1433-1470)
- Elionor, emperadriu (1434-1467)
- Eduard (1435)
- Caterina, religiosa (1436-1463)
- Joana, reina consort de Castella (1439-1475)
Regent del regne
[modifica]A la mort del seu marit el 1438 fou designada regent per les Corts Portugueses de 1438 del seu fill Alfons V de Portugal. Aquesta regència fou mal vista entre els nobles i aristòcrates del país que volgueren l'infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra. Per les Corts Portugueses de 1439, Elionor es veié obligada a renunciar a la regència i forçada a marxar a l'exili el desembre del 1440.
Va morir el 18 de febrer de 1445 a Santo Domingo el Real de Toledo. Va ser enterrada al monestir de Batalha.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Elionor d'Aragó». Gran enciclopèdia catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Ayala Martínez, Carlos de. «Leonor de Aragón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 295.
- ↑ Sousa, Antonio Caetano de. Historia genealogica da Casa Real Portugueza (en portuguès). vol. 2. Lisboa: Officina de Joseph Antonio da Sylva, 1736, p. 481-497.
