Elizabeth Peabody
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1804 Comtat de Middlesex (Massachusetts) |
| Mort | 3 gener 1894 (89 anys) Jamaica Plain (Massachusetts) |
| Sepultura | Sleepy Hollow Cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Família | |
| Pares | Nathaniel Peabody i Elizabeth Palmer Peabody (en) |
| Germans | Mary Tyler Peabody Mann i Sophia Amelia Peabody |
   | |
Elizabeth Palmer Peabody (Billerica, 16 de maig de 1804 - Jamaica Plain, 3 de gener de 1894) va ser una educadora nord-americana que va obrir la primera llar d'infants en idioma anglès als Estats Units. Molt abans que la majoria d'educadors, va adoptar la premissa que el joc dels nens té un valor intrínsec del desenvolupament i l'educació.
També va servir com a traductora per a la primera versió en anglès d'un escrit budista que va ser publicat en 1844.
Biografia[modifica]
Va néixer en Billerica (Massachusetts), el 16 de maig de 1804.[1] Era filla del metge Nathaniel Peabody i Elizabeth («Eliza») Palmer; va passar els seus primers anys a Salem. Després de 1822 va residir principalment a Boston on es va dedicar a l'ensenyament.[2] També es va convertir en una escriptora i figura prominent en el moviment transcendental. Durant 1834-1835, va treballar com a assistenta del professor Amos Bronson Alcott en el Tremp School, la seva escola experimental a Boston. Després que va tancar l'escola, va publicar Record of a School (Registre d'una escola), on descriu el pla escolar i la filosofia educativa per a la infantesa primerenca per Alcott, qui s'havia inspirat en models alemanys.
Llibreria[modifica]
Més tard va obrir una tenda de llibres, l'Elizabeth Palmer Peabody's West Street Bookstore («llibreria del Carrer Oest d'Elizabeth Palmer Peabody», a la seva casa a Boston (c. 1840-1852).[3][4][5][6]
Va ser allà on es van celebrar les «Converses», organitzades per la Margaret Fuller. La primera d'aquestes reunions entre dones es va celebrar el 6 de novembre de 1839.[7] Els temes d'aquestes discussions i debats van ser variats, van abastar les belles arts, la història, mitologia, literatura i naturalesa.[8] Fuller va servir de «nucli de la conversa» i va intentar donar resposta a les «grans preguntes» que enfrontaven les dones: «Hem nascut per fer què? Com ho farem?, perquè poques disposen per fer-ho per si mateixes fins i tot si estan travessant els seus millors anys.» [9] Moltes figures en el moviment pels drets de la dona van participar de la reunió, incloent-hi Sophia Dana Ripley, Caroline Sturgis,[10] i Maria White Lowell.[7]
En 1840, el Catalogui of the Foreign Library va oferir diversos centenars de títols en els idiomes alemany, francès, espanyol, italià i anglès, incloent-hi:[11]
Referències[modifica]
- ↑ Diversos autors (1910-1911). «Peabody, Elizabeth Palmer». En Chisholm, Hugh. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information () (11a. edició). Encyclopædia Britannica, Inc.; «Elizabeth Palmer Elizabeth Peabody» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑
Wilson, James Grant; Fiske, John, eds. (1900) «Peabody, Elizabeth Palmer» Appletons' Cyclopædia of American Biography. Nova York: D. Appleton.
- ↑ «Foreign books & circulating library, 13 West» Street; cf. Boston Directory. 1848, 1851, 1852.
- ↑ Sampson R. Urbino (1818-1896) va comprar la llibrería de Peabody a mitjans de l'any 1850. cf. Publishers Weekly. R.R. Bowker Company, Publishers' Board of Trade, Book Trade Association of Philadelphia, Am. Book Trade Association, y American Book Trade Union. ISSN: 0000-0019. OCLC: 2489456.[Enllaç no actiu]
- ↑ University of Rhode Island; Department of English. American transcendental quarterly. (en anglès), 1969.
- ↑ «Special Collections». Arxivat de l'original el 2001-08-17. [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Slater, Abby. In search of Margaret Fuller: a biography (en anglès). Nova York: Delacorte Press, 1978, p. 43. ISBN 9780440039440.
- ↑ Gura,, Philip F. American Transcendentalism: A History (en anglès).. 2007. Nova York: Hill and Wang, 2007, p. 134. ISBN 0-8090-3477-8. OCLC 123136910.
- ↑ Marshall, Megan. The Peabody Sisters: Three Women Who Ignited American Romanticism (en anglès).. 2005. Boston: Houghton Mifflin Company, 2005, p. 387. ISBN 978-0-618-71169-7. OCLC 57373640.
- ↑ Marshall, Megan. The Peabody Sisters: Three Women Who Ignited American Romanticism (en anglès). 2005. Boston: Houghton Mifflin Company, 2005, p. 386-387. ISBN 978-0-618-71169-7. OCLC 57373640.
- ↑ Catalogui of the Foreign Library, no.13 West Street. Boston: imprès per S.N. Dickinson, 1840.
Enllaços externs[modifica]
- Peabody, Elizabeth, Ed. Æsethic Papers. The Editor, Boston, 1849, at the Internet Archive.
- Mabel Flick Altstetter, “Some Prophets of the American Kindergarten,” Peabody Journal of Education, Vol. 13, No. 5 (March 1936), pp. 221–225.
- Salem Women's Heritage Trail [1]
- Boston Women's Heritage Trail [2]
- Diversos autors (1905, actualment en domini públic). «Peabody, Elizabeth Palmer». En Gilman, D. C.; Thurston, H. T.; Colby, F. M., eds. New International Encyclopedia (en anglès) (1a edició).