Eloy Bullón Fernández
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1879 Salamanca (Espanya) |
| Mort | 4 març 1957 (77 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 d'abril de 1907 – 15 de setembre de 1923 | |
| - → | |
| Circumscripció | Sequeros |
| Governador civil de la província de Madrid | |
| 16 de març de 1922 – 10 de novembre de 1922 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Jurista i advocat |
| Ocupador | Universitat Central (1907–) Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antonio Domínguez Ortiz |
Premis | |
Eloy Bullón Fernández (Salamanca, 11 de maig de 1879 Madrid, 4 de març de 1957) va ser un historiador de la filosofia i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia[modifica]
Era fill de l'advocat i polític Agustín Bullón de la Torre (1845-1928, diputat a Corts i governador civil. Es va casar amb Beatriz Mendoza Esteban, sisena Marquesa de Selva Alegre i tercera comtessa de Montalbán.
Va estudiar al Seminari Conciliar Central de Salamanca i tenia només 17 anys quan en 1897 publica el seu primer llibre: El alma de los brutos ante los filósofos españoles, que signa com «Eloy Bullón... del Seminari Conciliar Central de Salamanca».
Va fer estudis de Dret i Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. El 1901 guanya l'oposició al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El 1906 és Catedràtic d'Història d'Espanya de la Universitat de Santiago de Compostel·la, passant d'allí a la de Valladolid i el 1907 catedràtic de Geografia política i descriptiva de la Universitat Central, a Madrid.
En l'àmbit polític, des de les eleccions generals espanyoles de 1907 és diputat en Corts pel districte de Sequeros (Salamanca), com a liberal conservador.[1] En la Dictadura de Primo de Rivera va ser Director General de Primer Ensenyament; després, Subsecretari d'Instrucció Pública i governador civil de Madrid. Des de 1928 fou membre de l'Acadèmia de la Història; des de 1935 de la de Ciències Morals i Polítiques i des de 1945 de la de Jurisprudència i Legislació. De 1930 a 1931 fou president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i estudià les edicions de Miquel Servet sobre la Geografia de Ptolemeu.[2]
Obres[modifica]
- De los orígenes de la filosofía moderna. Los precursores españoles de Bacon y Descartes. Imprenta de Calatrava, Salamanca 1905
- Un colaborador de los Reyes Católicos: El Doctor Palacios Rubios y sus obras, Ramona Velasco, Madrid 1927
- Sobre critica histórica: la oscuridad en lo presente. Tipografía de Archivos, Madrid 1932,
- Reformas urgentes en la enseñanza de la Geografía, Madrid 1941.
- Florecimiento de los estudios geográficos en Andalucía en la época de Carlos V, Madrid 1942.
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Eloy Bullón a mcnbiografias
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fra Guillermo Antolín y Pajares |
 Medalla 14 1928 - 1957 |
Succeït per: Miquel Batllori i Munné |
| Precedit per: Joaquín Ruiz Jiménez |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 30 1934-1957 |
Succeït per: Ángel González Álvarez |
- Diputats castellanolleonesos al Congrés dels Diputats
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Governadors civils de Madrid
- Historiadors de la filosofia
- Membres del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos
- Alumnes de la Universitat de Salamanca
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Morts a Madrid
- Historiadors castellanolleonesos
- Polítics salamanquins