Emili Bayo i Juan

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emili Bayo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmili Bayo i Juan
Biografia
Naixement 1962 (56/57 anys)
Lleida (Segrià)
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Emili Bayo i Juan (Lleida, Segrià, 1961), és un escriptor català.[1]

Després de passar per les aules d’un col·legi de jesuïtes, va acabar el batxillerat a l’Institut “Màrius Torres” de Lleida, on va tenir com a professor de literatura el poeta Jordi Pàmias. Va cursar estudis de filologia en companyia d’una colla d’amics temptats per aficions literàries (Pere Pena, Xavier Macià, Juanjo Manau…) i amb el mestratge amistós del poeta Pere Rovira. Durant els anys de carrera va col·laborar en la formació de grups literaris i la confecció de revistes. Va treballar de cambrer a Londres, d’ajudant a la biblioteca de l’Estudi General de Lleida, de locutor radiofònic i d’operari de decoració, entre moltes altres ocupacions. Després de viure un any a Barcelona complint amb les obligacions militars i redactant una tesi de llicenciatura, va fruir d’una beca d’investigació en l’aleshores recent fundada UdL i es va doctorar l’any 1990 amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el període franquista. Des de llavors ha treballat a l’ensenyament secundari a diferents poblacions de Catalunya. També va codirigir durant dos anys les pàgines d’informació literària del diari Segre i ha publicat una gran quantitat d’articles d’opinió, crítica literària i comentari esportiu en diaris i revistes. Escriu novel·les i contes.[2][3]

Obra[modifica]

  • Traïdors i covards
  • Ampolles mig buides
  • La resta del món
  • Projecte de felicitat
  • L'edat de les paraules
  • Premonicions
  • Tot el que et vull dir
  • Puta pasta
  • Tan tuyo como tu muerte
  • Contes de terror: relats inspiratsdins el I Festival de Literatura de Terror
  • Més que ràbia

Referències[modifica]

  1. «Emili Bayo i Juan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r agost 2019].
  2. Vélez-Pelligrini, Laurentino ««Tiana Negra»». El dietario cultural, 25-01-2016.
  3. Ramis, Àlex ««Tiana acull les novetats literàries més negres de l’any»». Radio Tiana, 24-01-2016.

Enllaços externs[modifica]

  • Associació d'escriptors en llengua catalana: [1]
  • Pàgina web: [2]