Emili Bayo i Juan

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emili Bayo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmili Bayo i Juan
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata

Emili Bayo i Juan (Lleida, Segrià, 1961) és un escriptor català.[1]

Biografia[modifica]

Després d'estudiar a les aules d'un col·legi jesuïta, va acabar el batxillerat a l'Institut Màrius Torres, on va tenir com a professor de literatura el poeta Jordi Pàmias. Va cursar estudis de filologia en companyia d'una colla d'amistats temptades per aficions literàries (Pere Pena, Xavier Macià, Juanjo Manau…) i amb el mestratge amistós del poeta Pere Rovira. Durant els anys de carrera va col·laborar en la formació de grups literaris i la confecció de revistes. Va treballar de cambrer a Londres, d'ajudant a la biblioteca de l'Estudi General de Lleida, de locutor radiofònic i d'operari de decoració, entre moltes altres ocupacions. Després de viure un any a Barcelona complint amb el servei militar i redactant una tesi de llicenciatura, va fruir d'una beca d'investigació en l'aleshores recent fundada Universitat de Lleida i es va doctorar l'any 1990 amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el període franquista. Des de llavors ha treballat a l'ensenyament secundari a diferents poblacions catalanes. També va codirigir durant dos anys les pàgines d'informació literària del diari Segre i ha publicat una gran quantitat d'articles d'opinió, crítica literària i comentari esportiu en diaris i revistes. Escriu novel·les i contes.[2][3]

Obra seleccionada[modifica]

  • Traïdors i covards (1997)
  • Ampolles mig buides (2000)
  • La resta del món (2000)
  • Projecte de felicitat (2002)
  • L'edat de les paraules (2004)
  • Premonicions (2013)
  • Tot el que et vull dir (2014)
  • Puta pasta (VI Premi Crims de Tinta, 2015)[4]
  • Tan tuyo como tu muerte (2017)
  • Contes de terror (2017)
  • Més que ràbia (2018)[5]
  • El mañana sin mí (Premi València, 2019)[6]
  • Prop de les bombes (Premi de literatura juvenil Gran Angular, 2019)[7]

Referències[modifica]

  1. «Emili Bayo i Juan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r agost 2019].
  2. Vélez-Pelligrini, Laurentino ««Tiana Negra»». El dietario cultural, 25-01-2016.
  3. Ramis, Àlex ««Tiana acull les novetats literàries més negres de l’any»». Radio Tiana, 24-01-2016.
  4. «'Puta pasta', d'Emili Bayo, guanya el VI premi Crims de Tinta». Ara, 29-01-2015. [Consulta: 12 març 2020].
  5. Nerín, Gustau. «'Més que ràbia': El procés més negre arriba a la ficció». El Nacional, 29-09-2018. [Consulta: 12 març 2020].
  6. «El Magnànim guardona més obres que mai als Premis València 2019». Diari La Veu, 19-10-2019. [Consulta: 12 març 2020].
  7. «Teresa Guiluz i Emili Bayo, premis de literatura infantil i juvenil de l'editorial Cruïlla». Regió 7, 03-10-2019.

Enllaços externs[modifica]