Vés al contingut

Emirat de Xibrana

(S'ha redirigit des de: Emirat de Xibràna)
Emirat de Xibrana
Capital Xibrana (Siurana)
Creació 1148-49? Caiguda dels emirats de Turtuixa i Làrida
Dissolució 1153-54. Annexió pel Comtat de Barcelona
Llengua oficial Àrab

L'emirat de Xibrana[1] és el nom que s'aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.

A partir del castell de Siurana, el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva, la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, Prades, Alforja, la Mussara i l'Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cérvoles, Falset, Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.[2]

Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any 1153. Per la banda de la Conca de Barberà, els Cervera van arribar fins a Albarca per Capafonts i la Febró; Albert de Castellvell (fill del baró Guillem II de Castellvell) va envair el priorat des del coll de la Teixeta; Ramon de Ganagot ho va fer pel coll d'Alforja. L'assetjament el va dirigir Bertran de Castellet. La data exacta de la conquesta del castell no és segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en què el comte de Barcelona va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situada el 23 de novembre del mateix any; i d'altres el 12 de juliol de 1154.

Llistat de sobirans de Xibrana

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Els Castells catalans. R. Dalmau, 1967, p. 452. 
  2. Pere Balanyà, L'Islam a Catalunya, p. 73-77