Enologia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'enologia (del grec οἶνος "vi" i λόγος "coneixement") és la ciència, tècnica i art de produir vi. L'enòleg és, tradicionalment, l'assessor tècnic responsable de dirigir el procés d'elaboració del vi. Dirigeix al celler tant l'elaboració, l'emmagatzematge, anàlisi, conservació, embotellament i comercialització del vi. Qui realitza la degustació d'un vi és el sommelier per ressaltar-ne les característiques i qualitat.

Aroma[modifica | modifica el codi]

Vinyes en producció
  • Afruitat: amb aroma de fruites. Fruits vermells (grosella negra, cirera o gerdó) per als vins negres i altres (préssec, albercoc o cítrics) per als vins blancs.
  • Animal: vi negre que presenta un bouquet de cuir, molsa, caça.
  • Balsàmic: encens, càmfora, resina, pi, vainilla.
  • Empireumàtic: pa torrat, cafè fumat, tabac, cacau.
  • Especiat: amb olors d'espècies (regalèssia, canyella, pebre, clau d'olor, nou moscada).
  • Floral: amb perfum de flors (rosa, violeta).
  • Fusteritzat: posseïx una olor particular producte de la seva criança en bótes de roure.
  • Vegetal: herba, fulla, mala herba, humus, fenc tallat, pebrot morró.

Sensacions[modifica | modifica el codi]

Interior d'un celler
  • Aspre: vi rude, que grata, com és el cas dels vins negres molt joves.
  • Càlid: amb un grau alcohòlic elevat.
  • Cos: consistència, amb una sensació gustativa de plenitud.
  • Equilibrat: harmònic.
  • Estructurat: sòlid, ric en tanins.
  • Flexible: ben equilibrat, d'astringència i acidesa febles.
  • Generós: ric en alcohol.
  • Llaminer: flexible i lleuger, fàcil de beure.
  • Licorós: dolç, ric en sucre, confitat en almívar.
  • Lleuger: pobre en alcohol, no és corpulent.
  • Melós: untuós, amb sensació de vellut en la boca, també s'usa per a vins dolços que contenen sucres residuals.
  • Nerviós: amb sabor àcid ben marcat, però no agressiu.
  • Rodó: harmoniós i lleugerament vellutat.
  • Sec: no té cap rastre de sucre.
  • Vellutat: vi harmoniós, lleuger, fos.
  • Vigorós: carnós, estructurat i ric en alcohol.
  • Viu: amb acidesa molt notable.

Ceps[modifica | modifica el codi]

Entre altres podem anomenar els següents:

Negres:

Blancs

Rosats:

  • Pinot grigio

Aspecte del vi[modifica | modifica el codi]

  • Brillant: correspon al color. Pot notar-se que els tanins en els vins negres s'oxiden i van prenent un color més de teula o apagat típic de les substàncies oxidades.
  • Escumós: es caracteritza pel despreniment de bombolles de gas carbònic format durant la fermentació.
  • Nítid: sense matèria en suspensió. No necessàriament transparent.
  • Cames: es relacionen amb la presència d'alcohol en els vins, la untuositat, i estan lligades a la seva riquesa substancial. La presència de llàgrimes depèn bàsicament de la quantitat de glicerina present en el vi i, en gran mesura, de la seva dissolució en l'alcohol, per la qual cosa les llàgrimes depenen també del grau alcohòlic.
  • Tranquil: No presenta bombolles de gas.
  • Frisant o frizee: vi amb gas carbònic afegit.

Temperatura de servei del vi[modifica | modifica el codi]

Tipus de vi Temperatura
Vins negres reserva 17-18°C.
Vins negres varietals 15-16°C.
Vins blancs reserva 10-12°C.
Vins rosats 9-12°C.
Vins blancs licorosos i dolços 6-8°C.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enologia Modifica l'enllaç a Wikidata