Enric Godàs i Vilà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnric Godàs i Vilà
Biografia
Naixement16 gener 1905 Modifica el valor a Wikidata
Corbins (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge, pediatre i mestre d'escola Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrederic Godàs i Legido Modifica el valor a Wikidata i Victorina Vila Badia Modifica el valor a Wikidata
GermansElvira Godàs i Vila i Frederic Godàs i Vila Modifica el valor a Wikidata

Enric Godàs i Vilà (Corbins, 16 de gener de 1905 Caracas, 24 de setembre de 1987) va ser un metge pediatre i professor d'educació primària català.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Fill de Frederic Godàs i Legido, pedagog i dirigent històric d'Esquerra Republicana, i de Victorina Vila Badia, filla de metge, i mestra. Tots dos van posar en marxa el Liceu Escolar de Lleida l’any 1910, col·legi basat en els principis de la pedagogia moderna. Els seus germans, Frederic Godàs i Vila i Elvira Godàs i Vila han estat tots dos destacats mestres i pedagogs. Frederic estudià i es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1929, i com a mestre nacional el 1930. S'especialitzà en Pediatria i comença a exercir com a pediatre a l'Ajuntament de Lleida fins al 1936. Dirigí el Dispensari i la Casa de Socors “Gota de llet”, i com a metge municipal, li correspongué la inspecció mèdica escolar de la ciutat. El 1937, treballa a l’Hospital Intercomarcal com a cap de Pediatria.[1][4]

Molt implicat en la vida política del seu temps, al llarg de la seva vida, Enric Godàs fou detingut en diverses ocasions per raons polítiques. El 1929, ho és per un article publicat al setmanari L'Espurna i, el desembre de 1930, a conseqüència dels Fets de Jaca. També, és empresonat a Lleida durant vint-i-cinc dies, pels Fets del sis d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Durant la Guerra Civil Espanyola, Godàs fou gerent del Col·legi de Metges de Catalunya i president de la Secció de Lleida. També presidí Joventut Republicana de Lleida. S'incorporà a l'Exèrcit de la República al cos de Sanitat Militar i exercí com a tinent metge.[1] A la fi de la Guerra Civil, s'exilia a França, instal·lant-se primer a Salses i, després, a Montalban on exercí com a metge a l'Hospital de Refugiats Espanyols fins que embarcà a Seta a bord del "Sinaia".[5] Arriba a Veracruz i s'estableix a Mèxic DF, on exercí la seva professió fins el 1948, quan es trasllada a Xile com a gerent d’una empresa suïssa de productes farmacèutics i, poc després amb el mateix càrrec a Veneçuela, quan es va traslladar a la capital veneçolana on fou un actiu soci del Centre Català de Caracas i membre de la seva Junta Directiva.[1][3][2]

Estigué casat amb Assumpció Beyà Pons, farmacèutica, que fou nomenada directora de la farmàcia espanyola de Mèxic DF, i que havia format part del Servei Sanitari creat per la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) entre 1940 i 1942, constituïda per professionals espanyols arribats a l’exili mexicà.[1][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Enric Godàs i Vilà (Corbins, 1905 - Caracas, 1987)». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 23 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Enric Godás Vila». Metges catalans a l'Exili. Museu d'Història de la Medicina de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 Miret i Monsó, Jose «L’exili dels metges catalans després de la Guerra Civil». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, Vol. 20, 1993, pàg. 213-260. ISSN: 2385-4200 [Consulta: 23 novembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Vall i Segura, Josep. «Enric Godàs i Vilà». memoriaesquerra.cat - La Hiperenciclopèdia Històrica d'Esquerra Republicana. Fundació Josep Irla. [Consulta: 23 novembre 2020].
  5. Hervás i Puyal, Carles; Cahisa i Mur, Manuel «Sanitat i exili republicà: L’assistència sanitària a bord del vaixell Sinaia». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, Vol. 50, 2008, pàg. 355-363. ISSN: 0213-0718 [Consulta: 23 novembre 2020].