Vés al contingut

Ensenhamen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'ensenhamen és un gènere líriconarratiu de la poesia trobadoresca que tracta l'amor cortès d'una manera didàctica. Sol anar destinat a un grup de persones (cavallers, dames, etc.) i sovint s'inicien amb una introducció narrativa on una persona del grup de destinataris (un cavaller, una dama) demana consell al poeta. Pel que fa als aspectes formals, sol tractar-se de versos apariats de sis síl·labes, sense divisó en estrofes.[1]

Els tractats de poètica medieval no parlen de l'ensenhamen com a gènere, però el mot apareix en les rúbriques d'algun cançoner per referir-se a aquestes composicions.

Cal notar que els ensenhamens representen el gènere didàctic profà i en llengua vulgar més antic d'Europa.

Ensenhamens en la poesia trobadoresca

[modifica]

Els nou textos classificats per Monson[2] com a ensenhamens són els següents:

Autor Títol / Primer vers Notes
Garin lo Brun Ensenhamen de la donsela / El termini d'estiu ca. 1155
Arnaut Guilhem de Marsan Qui comte vol apendre ca. 1170
Arnaut de Maruelh Razos es e mesura final del XII
Ramon Vidal de Besalú Abril issi' e mays entrava ca. 1200; en octosíl·labs
Sordel Ensenhamen d'onor / Aissi co·l tesaurs es perdutz 1220-1230; en octosíl·labs
At de Mons Sitot non es enquisitz Segona meitat del s. XIII
Amanieu de Sescars Ensenhamen del scudier / El temps de nadalor finals s. XIII
Amanieu de Sescars Ensenhamen de la donsela / En aquel mes de mai finals s. XIII
Peire Lunel de Montech Ensenhamen del garso / L'autrier mentre ques ieu m'estava principi s. XIV; heteromètric

Altres estudiosos havien inclòs més textos, però Monson els descarta com a ensenhamens en el sentit estricte del terme cadascun per diversos motius que analitza en el seu estudi.

Els anomenats ensenhamens per joglars

[modifica]

Els que sovint s'han anomenat ensenhamens per joglars cal considerar-los, segons Monson, no ben bé com a ensenhamens sinó més aviat com a sirventesos i, de fet, en alguns casos es titulen així en les rúbriques dels cançoners. Pirot els va anomenar sirventès-ensenhamen. Els motius per a considerar-los sirventesos són el to sarcàstic envers els joglars i l'absència de finalitat didàctica. Es tracta de les peces següents:

Autor Primer vers / Títol Notes
Guerau IV de Cabrera Cabra joglar Adreçat al joglar Cabra; possiblement joglar al seu servei. Vers 1160
Guiraut de Calanson Fadet juglar Inicis del XIII
Bertran de Paris Guordo, ie·us fas un bo sirventes l'an Adreçat aun tal Gordó. 1197-1224

Referències

[modifica]
  1. De totes maneres, també n'hi ha algun en octosíl·labs i un heteromètric
  2. p. 167

Bibliografia

[modifica]
  • Don Alfred Monson, Les "Ensenhamens" occitans: essai de définition et de délimitation du genre. Paris: Klincksieck, 1981 (francès)
  • Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985, pàg. 253-256 (anglès)
  • François Pirot, Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIIè et XIIIè siècles. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1972 (francès)

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]