Ernst Krenek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErnst Krenek

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Ernst Heinrich Křenek Modifica el valor a Wikidata
23 agost 1900 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Palm Springs (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri central de Viena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Vassar College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, escriptor, periodista musical, professor d'universitat, director d'orquestra, musicòleg, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVassar College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica del segle XX Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArnold Schönberg i Franz Schreker Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeorge Perle, Roque Cordero, Samuel Dolin, Robert Erickson, Halim El-Dabh, Lorne Betts, Milton Barnes, Will Ogdon i Dorothy James Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaThornton Winsloe Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Mahler
Berta Hermann (en) Tradueix (1928–)
Gladys Nordenstrom (1950–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkrenek.at Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0470835 Musicbrainz: d601a5f6-254f-4ad8-8929-ec01cb059182 Lieder.net: 1492 Discogs: 838650 IMSLP: Category:Krenek,_Ernst Allmusic: mn0001514931 Find a Grave: 158805215 Modifica el valor a Wikidata

Ernst Krenek (Viena, 23 d'agost de 1900 - Palm Springs, Califòrnia, 22 de desembre de 1991) fou un compositor nascut a Àustria, d'origen txec,[1] i naturalitzat estatunidenc.[2]

Estudià música a Berlín amb Franz Schreker i el 1920 es trasllada a Berlín, on donà a conèixer el Quartet, op. 6 (1921), la Simfonia núm. 2 (1922) i la cantata La fortalesa (1922), obres que el convertiren en un dels compositors més innovadors del panorama alemany del moment. El 1924 acabà algunes parts d'una simfonia inacabada de Gustav Mahler, i es casà amb la seva filla Anna. Inicià la seva activitat creadora amb obres atonals; més tard adoptà el mètode dodecatònic d'Arnold Schönberg. El seu llenguatge atonal no fou un impediment per expressar elements del jazz, i fou el primer compositor a introduir-lo en la música operística.

El 1925 fou ajudant en l'òpera de Kassel i el 1927 assolí un èxit notable a Leipzig amb Jonny spielt auf (Jonny actua), òpera amb llibret d'ell mateix que testimonia el seu interès pel jazz i pel món mecanitzat. El 1928 retornà a Viena, on va conèixer Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg i es va apropar al dodecafonisme amb obres com l'òpera Karl V (1930-1933), fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Festival Internacional de Música.[3]

En aquests anys començà a dedicar-se a la crítica musical, ensems que feia de professor, tenint entre els seus alumnes entre altres a Hans Ulrich Engelmann.[4] Quan Àustria fou incorporada al Tercer Reich (Anschluss) fou considerat com a artista degenerat i hagué de marxar als Estats Units, on es nacionalitzà el 1945. Fou professor de música a la universitat Hamline de Saint Paul (Minnesota) i al final de la seva vida es va retirar a Palm Springs, on va morir.

Durant el període estatunidenc s'inspirà en la música antiga, en particular el cant gregorià i la polifonia (Lamentatio Jeremiae prophetae, 1941). Interessat de nou per l'experimentació, el 1955 realitzà alguns treballs de música electrònica per a la Ràdio de Colònia. També escriví obres teòriques i reflexions sobre estètica.

Obres[modifica]

  • Òperes
    • Zwingburg. Szenische Kantate op. 14 (1922; estrena: 1924)
    • Der Sprung über den Schatten op. 17 (1923; estrena: 1924)
    • Orpheus und Eurydike op. 21 (1923; estrena: 1926)
    • Jonny spielt auf op. 45 (1925-26; estrena: 1927)
    • Der Diktator op. 49 (1926; estrena: 1928)
    • Das geheime Königreich op. 50 (1926-27; estrena: 1928)
    • Schwergewicht, oder Die Ehre der Nation op. 55 (1926-27; estrena: 1928)
    • Leben des Orest op. 60 (1928-29; estrena: 1930)
    • Karl V op. 73 (1930-33; estrena: 1938)
    • Cefalo e Procri op. 77 (1933-34; estrena: 1934)
    • Tarquin op. 90 (1940; estrena: 1950)
    • What Price Confidence? (Vertrauenssache) op. 111 (1945-46; estrena: 1960)
    • Dark Waters (Dunkle Wasser) op. 125 (1950; estrena: 1950)
    • Pallas Athene weint op. 144 (1952-55; estrena: 1955)
    • The Bell Tower (Der Glockenturm) op. 153 (1955-56; estrena: 1957)
    • Ausgerechnet und verspielt op. 179 (1961; estrena: 1962)
    • Der goldene Bock (Chrysomallos) op. 186 (1963; estrena: 1964)
    • Der Zauberspiegel. Fernsehoper op. 192 (1966)
    • Sardakai op. 206 (1967-69; estrena: 1970)
  • Ballets
    • Mammon op. 37 (1925)
    • Der vertauschte Cupido op. 38 (1925)
    • Eight Column Line op. 85 (1939)
  • Simfonies
    • Simfonia núm. 1 op. 7 (1921)
    • Simfonia núm. 2 op. 12 (1922)
    • Simfonia núm. 3 op. 16 (1922)
    • Symphonie pour instruments à vent et batterie op. 34 (1924-25)
    • Little Symphony op. 58 (1928)
    • Simfonia núm. 4 op. 113 (1947)
    • Simfonia núm. 5 op. 119 (1949)
    • Simfonia Pallas Athene op. 137 (1954)
  • Peces corals
    • Die Jahreszeiten op. 35 (1925)
    • Kantate von der Vergänglichkeit des Irdischen op. 72 (1932)
    • Lamentatio Jeremiae Prophetae op. 93 (1942)
    • O Holy Ghost op. 186A (1964)
  • Lieder

Referències[modifica]

  1. ↑ el seu nom és de vegades escrit Ernst Křenek
  2. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  3. ↑ Lucas, Juan. «Los antimodernos» (en castellà). Fundació March. [Consulta: 30 gener 2020].
  4. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 380. (ISBN 84-7291-227-2)

Bibliografia[modifica]

  • Tom núm. 2, pàg. 311 d'Auditorium, Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Krenek
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ernst_Krenek&oldid=30444654»