XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentXIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània
Tipusfestival de música
Vigència1936 –
LocalitzacióBarcelona
Modifica les dades a Wikidata

El XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània (SIMC) (International Society for Contemporary Music)[1] es va celebrar l'any 1936 a Barcelona.[2] En ocasió d’aquesta celebració es van reunir, durant la setmana compresa entre els dies 18 i 25 d’Abril de 1936, molts dels compositors, teòrics de la musicologia i intèrprets més rellevants de l’escena musical internacional d’aleshores. El festival va comptar principalment d’una sèrie de concert públics realitzats en diversos espais de la ciutat (Palau de la Música Catalana, Palau Nacional de Monjuïc, Casal del Metge,…). També va comptar amb altres activitats com una recepció oficial al Palau de la Generalitat, excursions a Montserrat i altres indrets del país i un Festival de danses i ballets de les diverses regions hispàniques.[3]

Cal destacar també la coincidència en l’espai i el temps amb el III Congrés Internacional de Musicologia organitzat al seu torn per la Societat Internacional de Musicologia. La voluntat de fer coincidir ambdues celebracions va ser compartida en les dues edicions anteriors del congrés (de caràcter trianual) malgrat la impossibilitat de celebrar, en el mateix lloc que el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània, l’edició de 1933.[cal citació]

Precedents[modifica]

L’elecció de la ciutat de Barcelona com a amfitriona del XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània i el III Congrés Internacional de Musicologia va ser presa per l’any 1933 en el marc de l’Assemblea de la SIM en el seu II Congrés Internacional celebrat a la ciutat anglesa de Cambridge. La candidatura va ser proposada i defensada per el musicòleg Higini Anglès qui juntament amb Robert Gerhard esdevingueren el tàndem garant la projecció internacional i la referencialitat en els camps de l’estudI musicológic i la composició respectivament. Cal destacar també la gran contribució pública de les administracions republicanes catalanes (Ajuntament de Barcelona i Generalitat Republicana de Catalunya) en forma de subvencions que ascendiren a 250.00 pts.[4] Durant els anys i mesos anteriors a la celebració del festival (i també al Congrés de Musicologia) hi va haver moments de dubte al voltant de la capacitat logística de celebrar aquests esdeveniments donada la convulsió política i la inestabilitat existent[5]No obstant la determinació de celebrar el Festival es va imposar.

Les obres que es van interpretar en els diferents concerts de la setmana i que per tant formaren part del programa oficial del XIV Festival fòren escollides per un jurat que l'Assamblea de Delegats de la Societat havia nomenat a Praga l'any anterior. Aquest jurat internacional, que es reuní i deliberà a Barcelona entre els dies 28 de desembre de 1935 i l'1 de gener de 1936, va estar format per Ernest Ansermet, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Anton Webern, Boleslaz Woytowicz i presidit pel professor Edward J. Dent.

Impacte[modifica]

La major part de les obres que s'interpretàren en els concerts d'aquesta setmana fòren estrenes. D'altres potser havien tingut ja una primera audició (el 5è Quartet de Béla Bartók, per exemple, ja s'havia escoltat a la ciutat de Washington DC un any abans) però en tot cas que fòssin seleccionades i programades en els concerts oficials del Festival de la SIMC representava una projecció molt important per a l'obra i pel seu autor.[cal citació]

En el Primer Concert d'Orquestra del 19 d'abril es va estrenar el Concert per a violí i orquestra "A la memòria d'un àngel" d'Alban Berg amb el violinista Louis Krasner com a solista. La obra va tenir un for impacte i impressionà molts dels assistents. El concert adquirí una qualitat d'homenatge pòstum al compositor que havia mort pocs mesos abans. Per aquest motiu també es programaren a la mateixa sessió Tres fragments de Wozzeck (òpera estrenada el 1925) del mateix compositor.[cal citació]

Programa dels concerts[3][modifica]

Títol Data Lloc Compositors Obres Intèrprets
Concert de Banda 18 d’Abril Palau de Belles Arts Wladimir Vogel

Josep Maria Ruera

Ricard Lamote de Grignon

Florent Schmitt

Devise

Tres moviments simfònics

Joan de l’Os, llegenda simfònica

Dionysiaques, poema simfònic

Banda Municipal de Barcelona
Primer Concert d’Orquestra 19 d’Abril Palau de la Música Edmund von Borck

Robert Gerhard

Ernst Krenek

Alban Berg

Preludi i Fuga

Ariel, suite de ballet

Karl V (fragments)

Concert per a violí (Berg)

Wozzeck (fragments)

Orquestra Pau Casals
Primer Concert de Música de Cambra 20 d’Abril Palau de la Música Robert Blum

Ludwig Zenk

Mark Brunswick

Václav Kaprál

Jacques Ibert

Tres Salms

Sonata per a piano

Dos moviments quartet de corda

Cançons de bressol

Concertino da Camera

Segon Concert de Música de Cambra 21 d’Abril Casal del Metge Walter Piston

Egon Wellesz

Benjamin Britten

André Souris

Manuel Blancafort i de Rosselló

Béla Bartók

Sonata per a flauta i piano

Sonets

Suite per a violí i piano (Britten)

Quelques airs de Clarisse

Tres peces per a piano

5è quartet de corda

Segon Concert d’Orquestra 22 d’Abril Palau de la Música Carl Ruggles

Albert Roussel

Frank Martin

Rodolfo Halffter

Marcel Mihalovici

Roman Palester

Sun Treader

4a. Simfonia

Concert piano i orquestra

Don Lindo de Almeria

Concert violí i orquestra

Danses poloneses

Orquestra Filharmònica de Madrid
Tercer Concert d’Orquestra 23 d’Abril Palau de la Música Catalana Lennox Berkeley

Karl Alfred Deutsch

Karol Szymanowski

Federico Elizalde

Lars-Erik Larsson

Obertura

Simfonia

2n Concert violí i orquestra

Simfonia amb piano concertant

Obertura

Orquestra Simfònica de Madrid
Concert de Música Hispànica Moderna 24 d’Abril Palau Nacional Òscar Esplà

Ernesto Halffter

Salvador Bacarisse

Joaquín Turina

Pedro Sanjuán

Felip Pedrell


En aquest concert també es reprogramaren obres ja conegudes de:

Manuel de Falla

Isaac Albéniz

Juli Garreta

Enric Granados

La Nochebuena del Diablo (frag.)

Sonatina (ballet)

Balada per a piano i orquestra

Por el rio Guadalquivir (de la Simfonia Sevillana)

Iniciación (de Litúrgia Negra)

El comte Arnau (fragments)


Tres danses de El sombrero de tres picos

Triana (de la Suite Ibèria -instrumentada per Fernàndez Arbós-

A Pau Casals (sardana)

Goyescas (Granados) (fragments)

Orquestra Filharmònica de Madrid i Orquestra Pau Casals

A més de la Banda Municipal i de les orquestres esmentades, en aquests concerts hi van participar els cors de l'Orfeó Català, Orfeó de Sants, Orfeó Montserrat de Gràcia, Schola Cantorum de Sant Miquel Arcangel i els següents artistes que hi participaren dirigint, o bé com a solistes d'obres concertants o com a membres de formacions de cambra:

Directors d'orquestra: Karel Ančerl, Ernest Ansermet, Enrique Fernández Arbós, Pau Casals i Defilló, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Ricard Lamote de Grignon i Ribas, Bartolomé Pérez Casas, Federico Elizalde, Pedro Sanjuán, Lennox Berkeley, Hermann Scherchen i Anton Webern.

Cantants: Mercè Plantada i Vicente, Ricard Fuster, Conrad Giralt, Concepció Badia i Millàs, Emili Vendrell i Ibars, Domènec Sànchez i Parra, Alice Frey, Jarmila Vavrdová, Leonore Meyer i Marie Lancelot.

Pianistes: Benjamin Britten, Winifred Hooke, Walter Frey, Robert Georg, Leopold Querol i Roso, Pere Vallribera i Moliné, Aureli Castrillo i Alexandre Vilalta i Faura.

Violinistes: Antoni Brosa i Vives, Louis Krasner i Stefan Frenkel.

Instrumentistes de vent: Esteve Gratacòs i Roca (flauta) i Sigurd Rascher (saxo).

Quartets de corda: Galimir-Quartett (de Viena) i Neues Ungarischer Streichquartett (o New Hungarian Quartet de Budapest).

Altres activitats[modifica]

Per a tots els participant i assistents al XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània, el Comité de Barcelona de la SIMC organitzà visites guiades de la ciutat antiga i de la ciutat moderna així com als voltants més pintorescos de Barcelona.[cal citació]

Especial resonància va tenir l'excursió i visita al Monestir de Montserrat del divendres, 24 d'abril; a més de conèixer de primera mà el llegat històric i musical que es conserva en aquest centre, els monjos i l'escolania oferiren un concert de polifonia religiosa hispànica dels segles XII al XVII. Aquesta activitat interessà també als participants del III Congrés Internacional de Musicologia que es celebrava a la ciutat comptal durant els mateixos dies.[5]

Com a cloenda de les activitats musicals d'aquesta setmana, la tarda del dissabte, 25 d'abril, s'organitzà un "Festival de Danses i Ballets populars de diferents regions hispàniques" al Poble Espanyol de Barcelona, al peu de la muntanya de Montjuïc (Barcelona). Va ser en aquesta actuació de ballets populars on els compositors britànics Benjamin Britten i Lennox Berkeley, van inspirar-se per a compondre (conjuntament) la Mont Juic (suite).[6]

Referències[modifica]

  1. ISCM. «ISCM» (en anglès), 22-12-2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
  2. «Cartell Festival». [Consulta: 22 desembre 2019].
  3. 3,0 3,1 «Revista Musical Catalana (Març 1936) p. 96 i 97» (en català). [Consulta: 22 desembre 2019].
  4. «Acta de la reunió de Consell de Cultura del día 02.03.1935, presidida pel seu Secretari, el Sr. Alexandre Galí». Documentació Congrés, Fons Higini Anglès Biblioteca de Catalunya (E-Bbc).
  5. 5,0 5,1 Anuario Musical, 71, 30-12-2016. DOI: 10.3989/anuariomusical.2016.i71. ISSN: 1988-4125.
  6. «Enciclopèdia Espasa, suplement 1979-80, pàg 78». .