Franz Schreker

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFranz Schreker
Schreker 1912.jpg
Biografia
Naixement 23 març 1878
Mònaco
Mort 21 març 1934 (55 anys)
Berlín
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Berlín
Educació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació Compositor, pedagog de música, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de les Arts de Berlín
Gènere artístic Òpera i música clàssica
Professors Arnold Rosé, Robert Fuchs i Hermann Graedener
Alumnes Rudolf Kolisch, Zdenka Ticharich Tradueix, Víctor Babin, Ferdinand Leitner i Ilmari Hannikainen
Obra

Musicbrainz: 8363e991-3656-4cbd-b89e-60bf0dbadebc
Modifica les dades a Wikidata

Franz Schreker (Montecarlo (Mònaco), 23 de març de 1878 - Berlín (Alemanya), 21 de març de 1934) fou un compositor, professor i director d'orquestra austríac.

Va estudiar amb Robert Fuchs (1847-1927) en el Conservatori de Viena. Assolí el primer èxit amb el ballet L'aniversari de la Infanta (1908). Aquest any fundà a Viena el Cor Filharmònic, que dirigí fins al 1920.

L'estrena el 1912 de la seva òpera Der Ferne Klang (El so llunyà) li aportà el seu primer èxit i quan Fuchs es va jubilar el 1912, Schreker va passar a dirigir les classes de composició a l'Acadèmia de Viena (nom que havia recuperat el Conservatori a partir de 1909), on entre altres alumnes tingué a Ferdinand Leitner,[1] Jerzy Fitelberg,[1] Friedric Reidinger[2] Felix Petyrek[3] i Ernst Kanitz.[4]

Amb el final de la I Guerra Mundial i l'esfondrament de l'imperi austrohongarès, la incertitud va portar a molts artistes vienesos, entre ells a Schreker, a cercar una nova orientació cultural a l'Alemanya de la República de Weimar. L'èxit de les seves operetes Die Gezeichneten (Els marcats) (1913-1915) i Der Schatzgräber (El caçador de tresors) (1915-1918), ambdues estrenades a Frankfurt del Main el 1918 i 1920, respectivament, el van propulsar en els primers llocs del debat en matèria de composició i el 1920 fou nomenat director de la cèlebre Escola Superior de Música de Berlin, on entre altres alumnes tingué a Paul Hoeffer[5] i l'espanyol Evaristo Fernández Blanco. Degut al seu origen jueu, els nazis l'obligaren a abandonar els seus càrrecs i impediren l'estrena de la seva òpera Christophorus (1925-1929).

Altres obres: Vals lent (1908), Simfonia de cambra (1916), Vom Ewigen Leben (1927), per a soprano i orquestra, Das Weib des Intaphernes (1933), Salmo CXVI (1900), Der Wind (1908).

També destaquen les seves òperes Flammen (1901-1902), Irrelohe (1919-1922) i Der Schmied von Gent (1929-1932).

Revifada de la seva obra[modifica]

Després de dècades en l'obscuritat, les obres de Schreker han començat a gaudir d'una revifada considerable en el món germànic i als Estats Units. L'any 2005 el Festival de Salzburg va fer una gran producció de Die Gezeichneten, dirigida per Kent Nagano, i el Museu Jueu de Viena va dur a terme una exposició dedicada a la seva vida i obra.

També s'han posat en escena noves produccions de Der ferne Klang a la Staatsoper Unter den Linden de Berlín i a l'Òpera de Zuric el 2010, així com en altres teatres d'òpera menors d'Alemanya. Irrelohe es va representar a la Volksoper de Viena el 2004 i de nou a l'Òpera de Bonn el novembre de 2010.

A la primavera del 2010 Die Gezeichneten es va estrenar a Amèrica, a l'Òpera de Los Angeles, mentre que Der ferne Klang es va representar per primer cop al continent americà al Bard Summerscape Festival.

Òperes[modifica]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 695. (ISBN 84-7291-255-8) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «SARPE vol. II» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1185 (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1084. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 654. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 593. (ISBN 84-7291-255-8)
  6. "Müde fährt der Schmied gen Himmel" a Kultiversum.de.