Vés al contingut

Escórpora de penyal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscórpora de penyal
Scorpaena maderensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198745 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereScorpaena
EspècieScorpaena maderensis Modifica el valor a Wikidata
Valenciennes, 1833
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena madurensis (Valenciennes, 1833)
  • Scorpaena rubellio (Jordan & Gunn, 1898)
  • Sebastes maderensis (Valenciennes, 1833)
  • Sebastipistes maderensis (Valenciennes, 1833)[1]

L'escórpora de penyal (Scorpaena maderensis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.

Descripció

[modifica]
  • Pot assolir 14 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10).
  • Cos oblong i rabassut.
  • Cap gros, parcialment cuirassat i de color marró amb taques blanques.
  • Aleta dorsal amb 12 espines, 9 radis tous i taques marronoses.
  • Aleta pectoral amb taques fosques allargades. Les altres aletes presenten taques marrons i blanques.
  • El cos és fosc amb algunes àrees pàl·lides.
  • Nombre de vèrtebres: 24.
  • Té glàndules verinoses.[2][3][4][5]

Hàbitat

[modifica]

És un peix demersal i de clima subtropical (47°N-12°N, 32°W-36°E), el qual viu entre 20-40 m de fondària.[6]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis i peixets.[7]

Depredadors

[modifica]

A les illes Açores és depredat pel serrà mascle (Serranus atricauda).[8][9]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de les illes Açores, Madeira i el Marroc fins a les illes Canàries, Cap Verd i el Senegal)[10][11][12][13][14][15][16][17][18] i la mar Mediterrània.[19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31] A causa del canvi climàtic, la seua distribució s'està estenent a latituds més septentrionals.[32]

Observacions

[modifica]

És verinós per als humans.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
  3. ↑ Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  4. ↑ Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  5. ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  7. ↑ Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko,1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229.
  8. ↑ Morato, T., R.S. Santos i J.P. Andrade, 2000. Feeding habits, seasonal and ontogenetic diet shift of blacktail comber, Serranus atricauda (Pisces: Serranidae), from the Azores, north-eastern Atlantic. Fish. Res. 49(1):51-59.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches, núm.156. ORSTOM, París. 267 p.
  11. ↑ Eschmeyer, W.N., 1969. A systematic review of the scorpionfishes of the Atlantic Ocean (Pisces, Scorpaenidae). Occ. Pap. Calif. Acad. Sci. (79): 130 p., 13 fig., 15 tab.
  12. ↑ Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679.
  13. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  14. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  15. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  16. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea.
  17. ↑ Wirtz, P., 1994. Underwater Guide. Fish of Madeira, Canary Islands and Azores. Verlag Stephanie Naglschmid Stuttgart.
  18. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  19. ↑ Datos sobre la presencia en el litoral de Menorca (islas Baleares, Mediterráneo Occidental) de Parablennius pilicornis (Cuvier, 1829) y Scorpaena maderensis (Valenciennes, 1833) (castellà)
  20. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma.
  21. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  22. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  23. ↑ Lanfranco, G.G, 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  24. ↑ Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  25. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  26. ↑ Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Scorpaenidae. p. 579-585. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  27. ↑ Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229.
  28. ↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  29. ↑ Goren, M. i M. Dor, 1994. An updated checklist of the fishes of the Red Sea (CLOFRES II). The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem, Israel. 120 p.
  30. ↑ PescaBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
  31. ↑ Cadenat, J., 1943. Les Scorpaenidae de l'Atlantique et de la Méditerranée. Première note: le genre Scorpaena. Rev. Trav. Off. (scient. tech.) Pêch. marit., 13: pp. 525-563.
  32. ↑ El mar i les costes catalanes ja noten l'efecte del canvi climàtic (català)
  33. ↑ «Scorpaena maderensis» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).

Bibliografia

[modifica]
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escórpora_de_penyal&oldid=33850108»