Vés al contingut

Angostura: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat)
m
Línia 23: Línia 23:
* S'usa com a tònic amarg, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, [[Antipirètic|febrífug]], carminatiu. En dosis altes també és una mica vomitiva i laxant (anti-diarreics i anti-espasmòdics).
* S'usa com a tònic amarg, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, [[Antipirètic|febrífug]], carminatiu. En dosis altes també és una mica vomitiva i laxant (anti-diarreics i anti-espasmòdics).
* En tractaments de gastritis cròniques, [[dispèpsia]], manca d'apetit, hipo-acidesa gàstrica.
* En tractaments de gastritis cròniques, [[dispèpsia]], manca d'apetit, hipo-acidesa gàstrica.
* En [[Còctel|cocteleria]] és molt apreciada, doncs és l'ingredient principal de begudes tipus ''[[Bíter]]'', (és a di: beguda alcohòlica aromatitzada amb essències d'herbes amb un sabor amarg.
* En [[Còctel|cocteleria]] és molt apreciada, doncs és l'ingredient principal de begudes tipus ''[[Bíter]]'', és a dir: beguda alcohòlica aromatitzada amb essències d'herbes amb un sabor amarg.
* Els indis fan ús de l'escorça amb pols d'aspersió dins l'aigua, que s'utilitza per atordir als peixos.
* Els indis fan ús de l'escorça amb pols d'aspersió dins l'aigua, que s'utilitza per atordir als peixos.



Revisió del 13:02, 4 maig 2016

Infotaula d'ésser viuAngostura
Angostura trifoliata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'escorça d'Angostura Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
GènereAngostura
EspècieAngostura trifoliata Modifica el valor a Wikidata
T.S.Elias, 1970

Angostura trifoliata o galipea cusparia, coneguda com a angostura, cuspa, galipea o chuspa, és una espècie fanerògama de planta medicinal, arbre de la família de les rutàcies originària de Sud-amèrica. La seva escorça és usada pels seus principis amargs. És originària de Veneçuela.

Història

Aquesta planta ja era coneguda a Espanya i Europa per diversos botànics. La major difusió va ser a partir dels caputxins catalans d'Angostura (Orinoco-Caroní), que l'exportaven als seus convents germans de la península Ibèrica.[1]

Quan Humbold i Bonpland van visitar aquestes missions dels Caputxins van poder comprovar que la veritable escorça d'angostura l'obtenien els monjos a partir de la Trifoliata. Humbold va recomanar batejar el nom de la planta amb el del seu amic Bonpland (d'aquí el nom Bonplandia trifoliata).[2]

Descripció

És un arbre d'uns 15 a 25 m d'altura amb fulles trilobuladas de fins a 6 dm de llargària, de desagradable i picosa fragància, sobre llargs pecíols; les fulles són ovo-lanceoladas, sèsils, punxegudes i tenen punts blancs en el feix.

Les flors sorgeixen en llargs raïms axil·lars, de color blanc i amb plomalls vellosos en la part exterior. L'escorça és de color marró-gris, no obstant això, s'utilitza en un nombre d'algubs amargs aromàtics, tals com els Amargs d'Abbott.

Propietats

La planta angostura (Galipea officinalis, Angostura trifoliata) té forma similar a un arbust i ha estat estudiada pel seu potencial antibiòtic i activitat citotòxica (destrueix les cèl·lules). Es considera que la seva escorça és la font principal d'aquestes propietats medicinals.

Encara que l'arbre de l'angostura i el licor amarg d'Angostura® comparteixen gairebé el mateix nom, el licor "amarg" va ser nomenat en honor a la ciutat d'Angostura, Veneçuela, és a dir, que la fórmula propietària no estaria fent ús en els seus ingredients de l'Angostura trifoliata.[3]

Usos

L'escorça té propietats medicinals.

  • S'usa com a tònic amarg, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, febrífug, carminatiu. En dosis altes també és una mica vomitiva i laxant (anti-diarreics i anti-espasmòdics).
  • En tractaments de gastritis cròniques, dispèpsia, manca d'apetit, hipo-acidesa gàstrica.
  • En cocteleria és molt apreciada, doncs és l'ingredient principal de begudes tipus Bíter, és a dir: beguda alcohòlica aromatitzada amb essències d'herbes amb un sabor amarg.
  • Els indis fan ús de l'escorça amb pols d'aspersió dins l'aigua, que s'utilitza per atordir als peixos.

Taxonomia

L'Angostura trifoliata va ser descrita per (Willd.) T.S.Elias i publicada a Taxon 19:575. (1970)[4]

Sinonímia

Nom comú

  • Català: angostura, Angostura, cuspa, cuspare, quina, galipea o chuspa.[5]

Vegeu també

Referències