Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera

Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera

[[File:|300x300px|lang=ca|Imatge |class=noviewer]]
Tipus	Parc nacional, àrea protegida, parc natural d'Espanya i arxipèlag
Part de	Xarxa de Parcs Nacionals d'Espanya
Localitzat a l'entitat geogràfica	Cabrera
Localització
Entitat territorial administrativa	Palma (Mallorca)
39° 09′ 30″ N, 2° 58′ 00″ E
Banyat per	mar Mediterrània
Dades i xifres
Altitud	172 m
Superfície	907,94 km² 91.420,31253 ha
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	196045
Activitat
Creació	29 abril 1991 i 1991
Visitants anuals	95.604 (2018)
Lloc web	reddeparquesnacionales.mma.es…

El Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera protegeix l’arxipèlag de Cabrera i els fons marins que l’envolten.

La protecció de l’arxipèlag fou un llarg procés ple d’entrebancs a causa de l’ús com a camp de maniobres militars per part de l’exèrcit espanyol entre 1973 i 1986. L’any 1988, el Parlament de les Illes Balears aprovà, per unanimitat, una proposició de llei elevada a les Corts Espanyoles, de creació del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera, però les Corts no l’aprovaren fins al 29 d’abril de 1991, mitjançant la Llei 14/1991.

El Parc, a més de per la llei, es regeix pel pla rector d’ús i gestió del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, per al període 2006-2012. aprovat mitjançant el Decret 58/2006 d’1 de juliol, pel Consell de Govern de les Illes Balears.

El seu àmbit està inclòs dins xarxa de Zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i és Lloc d'Importància Comunitària (LIC), essent per tant integrant de la Xarxa Natura 2000. Així mateix està integrat en la xarxa de Zones d’Especial Protecció d’Importància per la Mediterrània (ZEPIM) del Protocol d'àrees marines protegides del Conveni de Barcelona des de l’any 2003.

L’arxipèlag ha conservat poc alterats un conjunt d'ecosistemes i valors naturals de gran importància ecològica, com són els seus fons marins, els illots, la garriga, un important conjunt d’endemismes i una magnífica presència d’aus marines.

Així mateix disposa d’importants elements patrimonials com són el Castell de Cabrera, que és Bé d’Interès Cultural i un important conjunt de jaciments arqueològics terrestres i, sobretot, subaquàtics.

Malgrat la seva distància física, la zona terrestre del parc pertany al municipi de Palma, la seva superfície total és de 10.021 hectàrees, de les quals 8.703 són marítimes i 1.318 terrestres, la seva cota màxima és de 172 sobre el nivell de la mar i la mínima de menys 118 metres sota el nivell de la mar. Els terrenys del Parc són de propietat estatal i es mantenen usos militars limitats.

L'arxipèlag de Cabrera, juntament amb les aigües i els fons marins que l'envolten, constitueixen un dels espais naturals millor conservats de la Mediterrània, plens de vida, tant marina com terrestre. El nombre de mamífers presents a la Cabrera no és massa elevat i abunden sobretot els introduïts per l'home; el conill, que va ser un malson per als antics cultivadors de l'illa. Per combatre-ho es va introduir a la geneta. Són abundants també la rata negra, el ratolí, el gat cimarrón i l'eriçó clar, a més de tres espècies de ratpenats autòctons. Entre els rèptils, destaquen de forma especial les poblacions de sargantana balear (Podarcis lilfordi), endemisme illenc.

Només en l'Arxipèlag de Cabrera es donen 11 subespècies que es distingeixen per petites variacions en la forma i color. Són de talla més aviat modesta, 15 centímetres de cap a cua, de colors blaus i verds, gairebé negre. El 80% de la població d'aquest rèptil endèmic de les Balears es troba en l'Arxipèlag de Cabrera i gairebé cada illa té la seva pròpia subespècie, que han anat evolucionant de manera diferent a causa del aïllament genètic a què han estat sotmeses des de fa 6.000 anys. La llista de rèptils es completa amb l'abundant dragó i l'escàs "dragonet". Els amfibis són els grans absents del nostre Arxipèlag, hagut de sobretot a la falta d'acumulacions d'aigua, un bé bastant escàs a les illes.

Des del punt de vista faunístic, el més important de la riquesa biològica de Cabrera, entre moltes altres coses, és l'abundància i varietat d'aus que viuen o passen per les illes i que s'incrementa en època de migració, ja que milers d'aus utilitzen l'Arxipèlag com a zona de descans. Això ha fet possible la seva declaració com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Per a moltes d'aquestes aus i rapinyaires, de les quals algunes es troben en perill d'extinció, el parc natural representa una àrea tranquil·la, idònia per a la nidificació. Formen colònies en l'Arxipèlag, espècies com el gavià argentat, la gavina corsa, la baldriga cendrosa, la nostra entranyable baldriga balear, el corb marí i el escateret. No obstant això, les aus més emblemàtiques són les rapinyaires. Entre elles destaquen el xoriguer comú, el falcó pelegrí, el falcó d'Eleonor, que no viu permanentment a l'illa, però que torna cada any, per nidificar en els penya-segats.

Itineraris

• El far de l'Enciola: L’excursió al far de l’Enciola és, malgrat la dificultat que suposa superar els accentuats desnivells, molt gratificant. La primera ascensió és de s’Espalmador fins al coll Roig, on la garriga es va fent més atapeïda. Dalt del coll hi ha un pinaret. Una vegada hem travessat el coll, ens sorprèn un paisatge molt més àrid i inhòspit. Arribats al far la vista sobre la mar i el sud de Cabrera es perd en l’horitzó.
• Na Picamosques: Es tracta de l’ascensió al punt més alt de l’illa de Cabrera (172 m) des del qual tindrem unes espectaculars vistes del port, el cap de Llebeig i el far de l’Enciola.
• La serra des canal de ses Figueres: Es tracta d’un itinerari circular per una zona d’alçada considerable,des d’on podrem gaudir d’una meravellosa vista panoràmica de la part sud i est de l’arxipèlag, que inclou la badia principal, el far de l’Enciola, els Estells, el codolar de l’Imperial i la Miranda o Bellamirada, entre d’altres. Permetrà fer-nos una idea de les dimensions de l’illa, ja que tot el temps veurem les dues bandes del camí.
• El Castell: Aquesta excursió, curta però amb una rosta pujada, és la més freqüentada pels visitants que arriben a Cabrera. De dalt del castell, en els dies més clars, es pot veure tota la serra de Tramuntana des desa Dragonera fins al puig Tomir i les muntanyes d’Artà.Des del moll principal iniciem la ruta pel camí que duu a sa Platgeta.Passats uns 50 metres, ens hem de desviar cap a l’esquerra, per una àmplia pista que ens conduirà sense pèrdua al castell.
• El fons marí del port de Cabrera: Itinerari guiat:Per fer aquesta excursió submarina vos heu de dirigir al Servei d’Interpretació del parc, al port principal, perquè només es pot fer els mesos estivals i amb grups reduïts, per motius de seguretat i del material de què el Servei disposa.Durada aproximada: 1,5 hores És imprescindible saber nedar i tenir algunes nocions de bussejar amb màscara i tub. Els infants sempre han d’anar acompanyats d’un adult.
• Ses Sitges: Per poder fer aquesta excursió cal dirigir-se a l'oficina d'informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-se dels horaris, que poden variar segons l'època de l' any i la disponibilitat de guies. Aquesta excursió ens permet creuar una de les zones menys visitades de Cabrera. Es tracta d'un recorregut circular que surt del porti voreja la badia de Santa Maria, una de les reserves marines més importants del parc, passant per una zona forestal, en la qual podrem conèixer els diferents usos tradicionals que s'han dut a terme a l'illa al llarg de la seva història, alhora que gaudirem d'un paisatge acollidor i silenciós.
• La Miranda:La pujada a la Miranda o na Bellamirada és una de les excursions clàssiques de Cabrera. Després de la forta pujada, un cop superades les cases de sa Font o de can Feliu, arribarem a una de les millors talaies de l’illa. El seu nom fa referència a les àmplies i belles vistes sobre el port, el nord i el llevant de Cabrera.Aquest itinerari s’inicia al port de Cabrera. Arribats a sa Platgeta seguirem la pista que trobarem darrere i que ens condueix a l’interior de l’illa.
• El museu,el jardí i els monuments als francesos: Es tracta d’un recorregut pel passat i les formes de vida tradicionals vigents, en alguns casos fins ben entrat el segle xx. Passarem per sementers abandonats, el monument als presoners francesos, el jardí botànic, el celler, avui adaptat per acollir el museu etnogràfic, les cases i l’hort de can Feliu.
• Visita arqueològica: L’àrea arqueològica on estan localitzats els tres punts d’interès (enterraments bizantins, dipòsits de salaó de peix i les estructures del campament dels soldats francesos) rep el nom de pla de ses Figueres. Té una extensió aproximada de 10 hectàrees i ocupa la zona de sa Platgeta, cas Pagès i l’estació meteorològica. Per arribar-hi hem de seguir la pista que surt des del port i voreja tota la badia. És un trajecte curt que podem fer en devers 15 minuts.

Biodiversitat

A poc menys d’una hora de navegació des de Mallorca, l’Arxipèlag de Cabrera constitueix el millor exponent dels ecosistemes insulars no alterats de la Mediterrània espanyola. Des de 1991, el Parc  Nacional Marítim Terrestre empara tota la riquesa natural d’aquest conjunt d’illes i illots calcaris: importants colònies d’aus marines, espècies endèmiques i un dels fons marins més ben conservats del nostre litoral.Al parc hi predominen els arbustos llenyosos de fulla coriàcia i petita, que formen la garriga, un matoll perfectament adaptat als rigors del clima mediterrani. Hi ha diversos endemismes: astràgal de les Balears (Astragalus balearicus), raspeta (Rubia angustifolia ssp. cespitosa), tragamosques (Dracunculus muscivorum), hipericó balear (Hypericum balearicum), etc. Constitueix un important punt d’escala en la ruta migratòria de més de 150 espècies d’aus, tant en el pas primaveral com en el de tardor. Són veïnes de les illes des de la gavina corsa (Larus audouini) fins al falcó de la reina (Falco eleonorae). Els fons marins també representen una part molt important del parc, amb més de dues-centes espècies de peixos i nombrosos invertebrats endèmics.

Les espècies més significatives que s'hi poden trobar inclouen el serrà, el falcó Eleonor, el falcó marí, la gavina corsa, la tortuga careta, la baldriga balear, el corb marí emplomallat, la tallereta sarda, el vell marí i la sargantana gimnèsia. De plantes, es poden citar l'aladern balear, l'astràgal i la Posidonia oceanica.

• SALAMANQUESA ROSADA és un rèptil que desperta simpatia pel seu aire  juvenil i fantasiós. La seva distribució és àmplia: abasta gran part dels països circunmediterránis i nombroses illes, països balcànics, Turquia, Orient Mitja, Índia i el Pakistan; també es troben a l'Àfrica occidental fins al nord de Kenya. A més, s'ha introduït en part dels EUA, Mèxic i Cuba. A la península ibèrica es distribueix per tot el litoral mediterrani, atlàntic andalús i sud de Portugal, inclosos algunes illes i illots murcians (Baró, Perdiguera, Cérvol) i Alacantins (Nova Tabarca). També present a l'arxipèlag Balear (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera i nombroses illes i illots adjacents) i introduït a Canàries (entorns urbans de Las Palmas i Santa Creu de Tenerife). La Salamanquesa rosada és, en general, de menor grandària que la Salamanquesa rosada Comú (Tarentola mauritanica), podent arribar als 50 mm. El seu aspecte general és menys berrugós i més transparent. Encara que presenta el morro arrodonit. Els ulls es disposen més junts, amb la pupil·la vertical. El ventre apareix de color blanquinós i la cua, si no està regenerada, presenta alternativament franges fosques i clares. Viu en àrees costaneres càlides, en parets de pedra seca, pedreres i afloraments rocosos. Atès que és una espècie freqüentment associada a estructures humanitzades, com a factors d'amenaça poden considerar-se els incendis, les infraestructures turístiques costaneres i la proliferació del senglar en les últimes dècades.

Enllaços externs

• Web del Parc Nacional del Ministeri de Medi Ambient (castellà)