Pere Riera Pañellas: diferència entre les revisions
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
{{FVA}} {{Currículum}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FVA}} |
|||
{{Currículum}} |
|||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
|imatge = Pere Riera.jpg |
|imatge = Pere Riera.jpg |
||
| data_naixement = |
| data_naixement = {{Data naixement|1945|8|1}} |
||
| lloc_naixement = [[Barcelona]] |
| lloc_naixement = [[Barcelona]] |
||
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|2017|10|19|1945|8|1}} |
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|2017|10|19|1945|8|1}} |
||
Revisió del 10:22, 23 oct 2019
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1 d'agost de 1945 Barcelona |
| Mort | 19 d'octubre de 2017 (als 72 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
  | |
Pere Riera Pañellas (Barcelona, 1945-2017) fou un arquitecte, músic i pedagog català que s'autodefiní com a “dispers”.[1]
Obra arquitectònica
El 1974 obtingué el títol d'Arquitectura i el 1987 es va doctorar també per l'ETSAB. No obstant, ja abans de llicenciar-se va fundar Viceversa di seny (1968-1974) amb Dani Freixes, Lluís Josa i Pim Casals. Aquest associació professional es va interessar tant per la reflexió i la crítica cultural com pels treballs d'interiorisme, les exposicions i els muntatges efímers, com ara el disseny de l'escenari i recinte del festival Canet Rock l'any 1975.[2]
El 1982 es va associar amb Josep Maria Gutiérrez fins el 2008. Amb la progressiva incorporació de l'aparellador Josep Sotorres, a l'àrea tècnica, i dels arquitectes Montserrat Batlle i Barto Busom es constitueix el nucli d'allò que, a partir de 1990, serà l'estudi RGA Arquitectes.[3] Actualment la seu de l'estudi està a Terrassa en un antic local industrial. Des de RGA Arquitectes va desenvolupar diversos projectes de rellevància entre els que caldria destacar els següents: el cementiri municipal de Malla (1982-1984); la restauració paisatgística de les salines de Cardona (1984-1992)[4]; la seu central de Fecsa i el Parc de les Tres Xemenies de Barcelona (1991-1993), Premi Década 2003; la rehabilitació del Camí de Ronda de S'Agaró (1999-2001), Premi internacional de paisatge Rosa Barba 2003; o la passarel·la de vianants de Vallparadís de Terrassa (2003), premiada amb el Footbritge Awars 2005; el conjunt monumental de Sant Pere de Tarrassa (2011); entre d'altres.[5] De la seva obra arquitectònica i urbanística s'ha posat l'accent en la recerca d'un diàleg fluid entre el disseny i l'entorn urbà i paisatgístic, així com en l'apel·lació a una memòria del lloc no escindida de la voluntat d'actualització del passat.[6] També s'ha fet avinent els seu interès per la interacció amb les persones i situacions que involucra cada projecte i la seva atenció a la intuïció poètica.[7]
Tasca pedagògica
L'interès de Pere Riera pel disseny, l'arquitectura i l'art el va conduir a encapçalar també diverses iniciatives de renovació pedagògica d'aquests estudis. Entre 1971 i 1974 va ser professor d'Interiorisme d'Eina. Com a cap d'estudis, elaborà un nou pla d'aquesta especialitat. Del 1975 al 1978 va ser professor de la càtedra d'Estètica i Composició a l'ETSAB. El 1978 va entrar com a docent a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, ETSAV, centre del que va a ser sotsdirector i cap d'estudis (1999-2002). En els primers anys de docència, conjuntament amb un equip format pels arquitectes Dani Freixes i Josep M. Gutiérrez, el dissenyador industrial Jordi Mañá i l'artista Jordi Pablo, es va fer càrrec de la incorporació d'una assignatura d'introducció al Projecte al primer curs dels estudis d'arquitectura; una experiència pionera a les universitats espanyoles.[8]
Aportació musical
Com a músic, cantant i saxofonista, va debutar de jove, el 1963, en recitals de la Nova Cançó. Els seus interessos musicals el decantaren cap al rock progressiu. També va col·laborar amb Jaume Sisa en concerts i projectes discogràfics. El 1974, va participar en el naixement de l'Orquestra Plateria, que representa la incorporació de la Salsa, el Mambo, el Bolero, el Txà-txà-txa i el Rock & Roll clàssic al repertori de música festiva dels joves dels anys setanta.[9] Igualment va crear i participar del grup de dansa i música Fàbula Fox.
La col·laboració interdisciplinària, la labor en equip i l'atenció als aspectes relacionals i performatius de la creació van ser reivindicats i practicats en el curs de la seva trajectòria com a músic, arquitecte i pedagog. El film-document Correspondències (2017), dirigit per Eric de Gispert i Miquel Ardèvol, que cerca correlacions entre l'arquitectura de Pere Riera, la dansa del coreògraf italià Moreno Bernardi i el llenguatge audiovisual, n'és un darrer exemple.
Referències
- ↑ «Blog Arquitectura Dispersa». Pere Riera. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ Vilarnau, Joaquim. «Pere Riera, músic i arquitecte del primer Canet Rock». Enderock., 23-10-2017. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «rga Arquitectes». rga Arquitectes. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ Riera, Pere; Gutiérrez, Josep M.; Parcerisas, Jordi La Ciutat de la Sal. Ajuntament de Cardona, 1990.
- ↑ VV.AA.. «Pere Riera: arquitectura dispersa». COAC, 2007. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ Clotet, Lluís; Gironés, Toni; Sisa, Jaume Conversa al voltant del llibre Pere Riera, arquitectura dispersa. Paperscoac, 2008, pàg. 20.
- ↑ Gironès, Toni Pere Riera: arquitectura dispersa. COAC, 2007, pàg. 11-13.
- ↑ Riera Pañellas, Pere «Introducció a l'arquitectura i el projecte». Palimpsesto, 16, Abril 2017, pàg. 6-7.
- ↑ Llano Camacho, Isabel La salsa en Barcelona. De la onda layetana a las ondas latinas, del estilo cubano a la salsa en línea. Editorial Milenio [Barcelona], 2018, pàg. 22-24.