Joan Enric Lahosa: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
reordén frase introductòria + {{CC}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
[[Fitxer:Captura de pantalla 2020-07-12 18.52.44.png|miniatura|Joan-Enric Lahosa (1985)]] |
[[Fitxer:Captura de pantalla 2020-07-12 18.52.44.png|miniatura|Joan-Enric Lahosa (1985)]] |
||
'''Joan Enric Lahosa Puigferrat''' (Barcelona, [[18 de juny]] de 1946) |
'''Joan Enric Lahosa Puigferrat''' (Barcelona, [[18 de juny]] de 1946) ha estat crític i historiador de cinema<ref>{{Ref-web|títol=cinematografia {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/materia/cinematografia?title=&page=278&inline=true|consulta=2020-07-12}}</ref> i professor de l'[[Institut del Teatre|Institut del teatre]].<ref>{{Ref-web|url=https://img.macba.cat/public/PDFs/desacuerdos_eugeni_bonet_ignacio_estella_cas.pdf|títol=Entrevista a Eugeni Bonet|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> És fill del pintor [[Joan Lahosa i Valimanya]].{{CC}} |
||
Membre de la societat catalana de comunicació<ref>{{Ref-llibre|títol=Societat Catalana de Comunicació : història i directori|url=https://books.google.es/books?id=zd2mOJQPtIUC&pg=PA56&lpg=PA56&dq=joan+enric+lahosa+naixement&source=bl&ots=hqPM9BrNQo&sig=ACfU3U33TZcIOcWGEreCR8e5SUL6CCCFRA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwitzoHg2cfqAhUOmRQKHU_KDnAQ6AEwA3oECAoQAQ#v=onepage&q&f=false|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=1990|llengua=ca|nom=Joaquim Romaguera i|cognom=Ramió}}</ref>, el 1968 va ser el vocal representant de la [[Federació Catalana de Cineclubs]]<ref>{{Ref-web|títol=Federació Catalana de Cineclubs {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026235.xml|consulta=2020-07-12}}</ref> a la Federació Estatal de Clubs de Cinema. Però ja feia anys que Lahosa, juntament amb [[Miquel Porter i Moix|Miquel Porter]], Antoni Von Kirchner, [[Pere Ignasi Fages i Mir|Pere-lgnasi Fages]], [[Joan Munsó i Cabús|Joan Munsó Cabús]], Jordi Torras, Josep M. López Llaví, Marià Oliver, Josep Planas i Carles Martínez, s'encarregaven de dirigir els col·loquis després de la projecció de les pel·lícules.<ref>{{Ref-web|url=http://www.revistadegirona.cat/recursos/1996/0176_076.pdf|títol=Aragó, Narcís-Jordi. Una escola d'espectadors, l'experiència de deu anys de cinefòrum.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> |
Membre de la societat catalana de comunicació<ref>{{Ref-llibre|títol=Societat Catalana de Comunicació : història i directori|url=https://books.google.es/books?id=zd2mOJQPtIUC&pg=PA56&lpg=PA56&dq=joan+enric+lahosa+naixement&source=bl&ots=hqPM9BrNQo&sig=ACfU3U33TZcIOcWGEreCR8e5SUL6CCCFRA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwitzoHg2cfqAhUOmRQKHU_KDnAQ6AEwA3oECAoQAQ#v=onepage&q&f=false|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=1990|llengua=ca|nom=Joaquim Romaguera i|cognom=Ramió}}</ref>, el 1968 va ser el vocal representant de la [[Federació Catalana de Cineclubs]]<ref>{{Ref-web|títol=Federació Catalana de Cineclubs {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026235.xml|consulta=2020-07-12}}</ref> a la Federació Estatal de Clubs de Cinema. Però ja feia anys que Lahosa, juntament amb [[Miquel Porter i Moix|Miquel Porter]], Antoni Von Kirchner, [[Pere Ignasi Fages i Mir|Pere-lgnasi Fages]], [[Joan Munsó i Cabús|Joan Munsó Cabús]], Jordi Torras, Josep M. López Llaví, Marià Oliver, Josep Planas i Carles Martínez, s'encarregaven de dirigir els col·loquis després de la projecció de les pel·lícules.<ref>{{Ref-web|url=http://www.revistadegirona.cat/recursos/1996/0176_076.pdf|títol=Aragó, Narcís-Jordi. Una escola d'espectadors, l'experiència de deu anys de cinefòrum.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> |
Revisió del 09:43, 14 jul 2020
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Activitat | |
---|---|
Ocupació | professor |
Família | |
Pare | Joan Lahosa Valimanya |
Premis
|
Joan Enric Lahosa Puigferrat (Barcelona, 18 de juny de 1946) ha estat crític i historiador de cinema[1] i professor de l'Institut del teatre.[2] És fill del pintor Joan Lahosa i Valimanya.
Membre de la societat catalana de comunicació[3], el 1968 va ser el vocal representant de la Federació Catalana de Cineclubs[4] a la Federació Estatal de Clubs de Cinema. Però ja feia anys que Lahosa, juntament amb Miquel Porter, Antoni Von Kirchner, Pere-lgnasi Fages, Joan Munsó Cabús, Jordi Torras, Josep M. López Llaví, Marià Oliver, Josep Planas i Carles Martínez, s'encarregaven de dirigir els col·loquis després de la projecció de les pel·lícules.[5]
L'any 1969 va participar com a guionista juntament a Joaquim Jordà en el documental Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre el morts.[6]
L'any 1970 va participar en la famosa Tancada d'intel·lectuals a Montserrat, un acte de l'oposició antifranquista catalana amb motiu del Consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA.[7][8]
El 1972 apareix en la pel·lícula Umbracle de Pere Portabella, una pel·lícula experimental amb música de Carles Santos.[9] La seva vinculació amb el món del cinema seguia activa, durant molts anys, juntament amb Pere-Ignasi Fages, es va encarregar de dirigir els llibres de cinema de la col·lecció Cuadernos Ínfimos de Tusquets.[10]
El 1973, és proposat professor de l'Institut del teatre de Barcelona durant el mandat d'Herman Bonnín com moltes d'altres persones procedents de l’anomenat teatre independent, moviment il·lusionat i combatiu[11]: Coralina Colom, Jaume Melendres, Pere Planella, Pawel Rouba, Emma Maleras, entre d'altres.[12]
Vinculat des dels seus inicis amb l'escola Eina[13], l'any 1980 va fer-ne la lliçó inaugural amb la ponència La paradoxa de les Arts Visuals.[14]
Col·labora assíduament en publicacions relacionades amb el món del cinema i El Ciervo: revista mensual de pensamiento y cultura[15] i el 1988 assumeix la direcció de la col·lecció Estudis Escènics de l'Institut del teatre.
L'any 1981 va ser nomenat secretari acadèmic de l'Institut del teatre per Josep Montanyès.[16] El 1990 és un dels principals impulsors de la Fundació Privada Eina amb la finalitat de fomentar el debat cultural i la formació humanística, crítica i pluridisciplinària.[17] Anys més tard aquesta entitat aglutinaria l'escola Eina. L'any 1999 va ser nomenat Amic d'Eina.[13]
El març de 2002, a la Seu de la SGAE de Barcelona, va rebre el Premi Carles Duran a la creativitat i la Comunicació.[11]
L'any 2016 va fer donació de l'obra del seu pare al municipi de Prat del Comte. [18]
Referències
- ↑ «cinematografia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Entrevista a Eugeni Bonet».
- ↑ Ramió, Joaquim Romaguera i. Societat Catalana de Comunicació : història i directori. Institut d'Estudis Catalans, 1990.
- ↑ «Federació Catalana de Cineclubs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Aragó, Narcís-Jordi. Una escola d'espectadors, l'experiència de deu anys de cinefòrum.».
- ↑ «Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre els morts'». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «1970 Declaració de Montserrat» (en anglès britànic). [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «El día que unos curas se echaron al monte...» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Umbracle». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ Tubau, Iván. Hollywood en Argüelles: cine americano y crítica española (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1984. ISBN 978-84-7528-116-2.
- ↑ 11,0 11,1 Bonnín, Hermann. Un teatre nacional extraviat i submergit : obertura del curs acadèmic 2005-2006. Institut del Teatre, 2006. ISBN 978-84-9803-142-3.
- ↑ «Memòria curs 1973-74 de l'Institut del teatre».
- ↑ 13,0 13,1 «Discurs en ocasió del nomenament de Joan Enric Lahosa com Amic d’EINA - Arxiu Històric d'EINA». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Inauguració curs 1980-81 - Arxiu Històric d'EINA». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ LAHOSA, JOAN ENRIC «En la muerte de Alfred Hitchcock». El Ciervo, 29, 351, 01-05-1980, pàg. 39. ISSN: 0045-6896.
- ↑ «Entrevista a Josep Montanyès».
- ↑ «Fundació EINA - directori de fundacions».
- ↑ Aguaita.cat. «La família del pintor Joan Lahosa entrega una col·lecció de quadres a Prat de Comte | Aguaita.cat». [Consulta: 12 juliol 2020].