Lou Dalfin: diferència entre les revisions
m rv LTA Etiqueta: Reversió |
→Enllaços externs: *https://louquinse.com/ *https://www.louseriol.it/ Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 50: | Línia 50: | ||
* [http://www.youtube.com/watch?v=z618ytnI0mo Concert a Torino] |
* [http://www.youtube.com/watch?v=z618ytnI0mo Concert a Torino] |
||
* [https://www.youtube.com/watch?v=fvO1Lv5nyi0 Entrevista a Sergio Berardo] |
* [https://www.youtube.com/watch?v=fvO1Lv5nyi0 Entrevista a Sergio Berardo] |
||
*https://louquinse.com/ |
|||
*https://www.louseriol.it/ |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 08:07, 20 juny 2023
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Activitat | |
| Gènere | Música d'Occitània |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | loudalfin.it |
     | |
Lou Dalfin és un grup occità i italià de música que nasqué l'any 1982 a les Valadas Occitanas, fundat per Sergio Berardo, amb l'objectiu de ressuscitar la música occitana tradicional.
Història
El grup començà amb una gran aposta per l'acústica (acordions, violins, clarinets, flautes…) i amb un repertori històric i popular. Així, al principi editaren dos LP: En franso i ero de grando guero (1982) i L'aze d'alegre (1984).
El 1985 el grup se separa per dedicar-li temps a altres projectes musicals: L'arp, La Ciapa Rusa e Lou Nouvé de l'Argentiera entre d'altres. Lou Dalfin es recompon la tardor de 1990: Sergio és capaç de reunir músics provinents de diferents estils musicals, com ara folk, jazz i rock. En aquesta segona experiència el grup experimentà una transició des de la idea acústica inicial fins a l'actual. A més dels instruments tradicionals, són introduïts el baix, la bateria, la guitarra i altres instruments contemporanis. L'objectiu no és altre que oferir la música occitana a tothom. Per tant el canvi fou important, ja que es passava del folk al rock i al pop.
Els primers concerts es realitzen a les Valades Occitanes, i a poc a poc es van estenent pel territori de l'Occitània francesa. A més participen a diferents aplecs musicals com ara al Mercat de Música Viva de Vic, entre d'altres.
Amb més de 850 concerts a l'esquena, el grup viu actualment la seua etapa de maduresa: la unió dels instruments dels temps antics i els sons moderns es transmet mitjançant un llenguatge rebel, personal i respectuós amb el mateix passat.
L'any 2015 el periodista Paolo Ferrari publicà Vita e miracoli dei contrabbandieri di musica occitana,[1] una biografia des dels inicis del grup fins a l'actualitat.
El 2016 produeixen el primer videoclip de la seva llarga trajectòria, Los Taxis de Barcelona, gravat en part al barri d'Horta de Barcelona.
El 2021 apareix una nova cançó anomenada L'ostal de Bart de la qual en fan el seu segon videclip. La cançó parla de Bartolomeo Vanzetti, anarquista piemòntès que, juntament amb el napolità Nicola Sacco foren executats injustament el 23 d'agost de 1927.
Discografia
- En franso i ero de grando guero (1982)
- L'aze d'alegre (1984)
- Jan l'Eiretto (1990)
- Gibus, Bagase e Bandi (1995)
- Radio Occitana Libra (1997)
- Lo Viatge (1998)
- La flor de Lou Dalfin (2001)
- Sem encar ici (2003)
- L'Oste del Diau (2004) vegeu Los Conscrits del Lengadòc
- Al temps de Fèsta en Occitània (2005)
- I Virasolelhs (2007)
- Remescla (2009)
- Cavalier faidit (2011)
- Musica Endemica (2016)
Components
- Sergio Berardo: veu, viola de roda, acordió diatònic, boha, flauta…
- Riccardo Serra: bateria i percussió
- Dino Tron: acordió cromàtic, acordió diatònic, cornamusa.
- Carlo Revello: baix
- Enrico Gosmar: guitarra
- Chiara Cesano: violí
- Mario Poletti: mandolina i guitarra
Referències
- ↑ «Lou Dalfin. Vita e miracoli dei contrabbandieri di musica occitana. Con CD Audio» (en italià). [Consulta: 31 agost 2016].