Praderia: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 83.45.85.96. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Cumulus Clouds over Yellow Prairie2.jpg|miniatura|Vista d'una praderia de [[Dakota del Sud]] a l'estiu, amb l'herba seca]] |
[[Fitxer:Cumulus Clouds over Yellow Prairie2.jpg|miniatura|Vista d'una praderia de [[Dakota del Sud]] a l'estiu, amb l'herba seca]] |
||
Una '''praderia''' és un ecosistema dins del |
Una '''praderia''' és un ecosistema dins del denominat de [[praderies, sabanes i matollars temperats]], es tracta de grans extensions de terreny coberts de [[prat]]s o de comunitats herbácies.<ref name=gec>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|volum= Volum 18|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=292 |isbn=84-7739-018-5}}</ref> La vegetació dominant està formada principalment per [[Poàcies|gramínies]], [[Planta herbàcia|plantes herbàcies]] i [[arbust]]s. Un dels exemples més coneguts són les praderies de les [[Grans Planes]] d'[[Amèrica del Nord]], però també s'hi inclourien la [[Pampa (geobotànica)|pampa]] de l'[[Argentina]], [[Brasil]] i l'[[Uruguai]] o les estepes de l'Europa Oriental,<ref name=gec/> [[Ucraïna]], [[Rússia]] i [[Kazakhstan]]. |
||
Les parts subterrànies de les plantes presents a les praderies són molt poc afectades per les [[Gelada|glaçades]], el fred intens de l'[[hivern]], les [[Calamarsa|calamarsades]], els [[tornado]]s o els [[foc]]s que s'hi produeixen. Només el [[pasturatge]] intensiu i continuat o l'acció de l'[[arada]] poden destruir-la{{sfn|Weaver|1968|p=77}}. De fet, el foc, tan natural, degut als [[llamp]] se les [[Tempesta|tempestes]], com el [[Crema controlada|provocat pels humans]] ha estat un factor important per a la formació i conservació de les praderies{{sfn|Weaver|1968|p=80}}, el foc hauria ajudat a prevenir l'aparició d'arbres i hauria afavorit la vegetació que pot sobreviure als incendis. Però, possiblement, el factor més determinant per a l'absència d'arbres hauria estat la feble [[pluviometria]], els [[vent]]s càlids i els [[estiu]]s llargs i secs que caracteritzen el [[clima]] de les praderies{{sfn|Weaver|1968|p=125}}. |
Les parts subterrànies de les plantes presents a les praderies són molt poc afectades per les [[Gelada|glaçades]], el fred intens de l'[[hivern]], les [[Calamarsa|calamarsades]], els [[tornado]]s o els [[foc]]s que s'hi produeixen. Només el [[pasturatge]] intensiu i continuat o l'acció de l'[[arada]] poden destruir-la{{sfn|Weaver|1968|p=77}}. De fet, el foc, tan natural, degut als [[llamp]] se les [[Tempesta|tempestes]], com el [[Crema controlada|provocat pels humans]] ha estat un factor important per a la formació i conservació de les praderies{{sfn|Weaver|1968|p=80}}, el foc hauria ajudat a prevenir l'aparició d'arbres i hauria afavorit la vegetació que pot sobreviure als incendis. Però, possiblement, el factor més determinant per a l'absència d'arbres hauria estat la feble [[pluviometria]], els [[vent]]s càlids i els [[estiu]]s llargs i secs que caracteritzen el [[clima]] de les praderies{{sfn|Weaver|1968|p=125}}. |
||
Revisió del 10:06, 22 maig 2024
Una praderia és un ecosistema dins del denominat de praderies, sabanes i matollars temperats, es tracta de grans extensions de terreny coberts de prats o de comunitats herbácies.[1] La vegetació dominant està formada principalment per gramínies, plantes herbàcies i arbusts. Un dels exemples més coneguts són les praderies de les Grans Planes d'Amèrica del Nord, però també s'hi inclourien la pampa de l'Argentina, Brasil i l'Uruguai o les estepes de l'Europa Oriental,[1] Ucraïna, Rússia i Kazakhstan.
Les parts subterrànies de les plantes presents a les praderies són molt poc afectades per les glaçades, el fred intens de l'hivern, les calamarsades, els tornados o els focs que s'hi produeixen. Només el pasturatge intensiu i continuat o l'acció de l'arada poden destruir-la[2]. De fet, el foc, tan natural, degut als llamp se les tempestes, com el provocat pels humans ha estat un factor important per a la formació i conservació de les praderies[3], el foc hauria ajudat a prevenir l'aparició d'arbres i hauria afavorit la vegetació que pot sobreviure als incendis. Però, possiblement, el factor més determinant per a l'absència d'arbres hauria estat la feble pluviometria, els vents càlids i els estius llargs i secs que caracteritzen el clima de les praderies[4].
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 292. ISBN 84-7739-018-5.
- ↑ Weaver, 1968, p. 77.
- ↑ Weaver, 1968, p. 80.
- ↑ Weaver, 1968, p. 125.
Vegeu també
Bibliografia
Weaver, J. E.. Prairie Plants and Their Environment (PDF) (en anglès). Barcelona: University of Nebraska, 1968.
