Wendell Phillips: diferència entre les revisions
m Canviant reflist per referències |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| imatge = Wendell Phillips by Brady.jpg |
| imatge = Wendell Phillips by Brady.jpg |
||
| peu = |
| peu = |
||
| data_naix = 29 de novembre del |
| data_naix = 29 de novembre del 1811 |
||
| lloc_naix = [[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]] |
| lloc_naix = [[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]] |
||
| data_mort = 2 de febrer del 1884 |
| data_mort = 2 de febrer del 1884 |
||
Revisió del 14:39, 26 març 2013
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 novembre 1811  Boston (Massachusetts) |
| Mort | 2 febrer 1884 (72 anys) Boston (Massachusetts) |
| Sepultura | Granary Burying Ground (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Harvard Law School Harvard College |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat, polític, escriptor |
| Partit | Greenback Party (en) |
| Família | |
| Pares | John Phillips i Sally Walley (en) |
| Germans | John Charles Phillips (en) i Margaret Wendell Phillips (en) |
Signatura  | |
 | |
Wendell Phillips (Boston, 29 de novembre de 1811 - 2 de febrer de 1884) foun un advocat estatunidenc que va defensar la causa de l'abolicionisme i als indígenes nord-americans. Fou membre de la Societat Antiesclavista Estatunidenca, de la que va ser el seu president des del 1865 i de la que va ser considerat el seu millor orador.[1]
Biografia
Wendell Phillips va néixer a Boston el 29 de novembre del 1811. La seva família tenia una molt bona posició econòmica [2] i el seu pare, John Phillips tenia una important carrera política que l'havia portat a ser el primer alcalde de Boston.[1] Wendell va poder estudiar a la Boston Latin School i a la Universitat de Harvard, en la que es va graduar en Dret el 1833. El seu professor d'oratòria fou Edward T. Channing, que el va inculcar la preferència per un estil senzill, enfront del florit llenguatge d'oradors com Daniel Webster.[1] Va començar a exercir com a advocat el 1834.
El 21 d'octubre del 1835, Phillips va presenciar un intent de linxament de George Thompson, que havia d'impartir una conferència abolicionista organitzada per la Boston Female Society. El 1836, atret per la causa antiesclavista per William Lloyd Garrison, va ingressar a la Societat Antiesclavista Estatunidenca, tot i la oposició de la seva família, que fins i tot l'intentà ingressar en un sanatori mental.[1] Va contribuir al diari Liberator, dirigit per Garrison i, com a orador, se'l va considerar el més popular de la Societat.[3] El 1839 va deixar d'exercir perquè es negava a prestar jurament sobre la Constitució dels Estats Units, ja que, segons el seu parer, tolerava l'esclavitud.[4]
Durant la Guerra Civil dels Estats Units, Phillips va criticar a Abraham Lincoln per la seva manca de compromís amb l'abolició de l'esclavitud (el polític defensava fer-ho de manera gradual), pel què es va enfrontar també a Garrison, que donava suport a la reelecció del President. El 1865 va passar a presidir la Societat Antiesclavista quan Garrison la va abandonar.
Després de l'aprovada Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units el 1870, Phillips es dedicà a altres reivindicacions socials, com el dret al sufragi femení, el sufragi universal, els moviments obrers o els drets dels pobles indígenes dels Estats Units.
Drets dels Indígenes americans
Phillips també fou un activista a favor dels drets dels indígenes americans, argumentant que la 14ena esmena també garantia la ciutadania dels indis. Ell proposà que l'administració d'Andrew Johnson creés un gabinet que garantís els drets dels indígenes. Phillips va ajudar a crear la Massachusetts Indian Commision, juntament a altres activistes dels drets dels indígenes com Helen Hunt Jackson i el gobernador de Massachusetts, William Claflin.
A pesar de la seva publicitat crítica envers el president Ulysses S. Grant, ell va treballar amb la segona administració de Grant per a treballar pels drets dels indis. Phillips es posicionà en contra de la solució militar en els assentaments dels nadius americans a la frontera occidental. Va acusar el General Philip Sheridan de seguir una política envers l'exterminació dels indis.
L'opinió pública es va girar en contra dels defensors dels nadius americans després de la Batalla de Little Bighorn del juliiol de 1876, però Phillips va continuar donant suport les demandes de terra dels Lakota (Sioux). Durant la dècada del 1870 Phillips va organitzar fòrums públics per al reformador Alfred B. Meacham i els indis afectats per la política de Deportació dels indis dels Estats Units, en els que hi van participar persones com el cap Ponca, Standing Bear i l'escriptora i oradora omaha, Susette LaFlesche Tibbles
Reconeixements
El 1904 es va posar el seu nom a la Wendell Phillips Hight School de Chicago.
El juliol del 1915 es va aixecar un monument que el commemorava al Boston Public Garden.
La comunitat Phillips Neighborhood of Minneapolis fou anomenada així en el seu honor.[5]
El Premi Wendell Phillips es va establir el 1896 i es dóna anualment a la Universitat Tufts.
A la Universitat de Harvard es dóna el premi Wendell Phillips al millor orador.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Most dramatic orator in the American antislavery movement en www.libertystory.net
- ↑ "Phillips, Wendell" en Britannica-Salvat Online de Enciclopedia Compacta Britannica. [acceso el 20 de noviembre de 2007].
- ↑ "Wendell Phillips" a Spartacus Educational.
- ↑ "Wendell Phillips", a All-Biographies.
- ↑ http://www.ci.minneapolis.mn.us/neighborhoods/phillips_profile_home.asp
Bibliografia
- Irving H. Bartlett. Wendell Phillips, Brahmin Radical (1962)
- Hinks, Peter P, John R. McKivigan, and R. Owen Williams. Encyclopedia of Antislavery and Abolition: Greenwood Milestones in African American History. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007
- Hofstadter, Richard. "Wendell Phillips: The Patrician as Agitator" in The American Political Tradition (1948)
- Osofsky, Gilbert. "Wendell Phillips and the Quest for a New American National Identity" Canadian Review of Studies in Nationalism 1973 1(1): 15-46. ISSN 0317-7904
- Ruchames, Louis, ed. The Abolitionists (1963), includes segment by Wendell Phillips, "No Union With Slaveholders", January 15, 1845.
- Stewart, James Brewer. Wendell Phillips: Liberty's Hero. Louisiana State U. Press, 1986. 356 pp.
- Stewart, James B. "Heroes, Villains, Liberty, and License: the Abolitionist Vision of Wendell Phillips" in Antislavery Reconsidered: New Perspectives on the Abolitionists (Louisiana State U. Press, 1979): 168-191.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wendell Phillips |
- (anglès)Spartacus Educational Biography
- Article from "Impeach Andrew Johnson"
- (anglès)'Toussaint L'Ouverture' A lecture by Wendell Phillips (1861)
- (anglès)The Liberator Files, Items concerning Wendell Phillips from Horace Seldon's collection and summary of research of William Lloyd Garrison's The Liberator original copies at the Boston Public Library, Boston, Massachusetts.
- (anglès)Letters, 1855, n.d.. Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University.