Ottava rima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:54, 25 jul 2013

Octava rima o ottava rima.

Té l’estructura de rima igual que l’octava reial ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres iàmbics, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble rima final.

Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana.

Primer, digna hereva del seu origen italià, es conreà en les traduccions angleses de Torquato Tasso i Ludovico Ariosto del període isabelí.

Trobem alguns exemples com:

William Browne: Britannia’s Patorals, de 1613
Lord Byron: Beppo, de 1818 i Don Joan de 1819
Percy Bysshe Shelley, John Keats, etc.

Vegeu també

Octava reial

Bibliografia

BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.

Enllaços externs

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{MF}}
+{{MI}}
-'''Octava rima''' o Ottava rima.
+'''Octava rima''' o '''ottava rima'''.
-Té l’estructura de rima igual que l’[[Octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final.
+Té l’estructura de rima igual que l’[[octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final.
 Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana.
@@ Línia 9: / Línia 10: @@
 Trobem alguns exemples com:
+* [[William Browne]]: ''Britannia’s Patorals'', de 1613
+* [[Lord Byron]]: ''Beppo'', de 1818 i ''Don Joan'' de 1819
-William Browne: Britannia’s Patorals, de 1613.
+* [[Percy Bysshe Shelley]], [[John Keats]], etc.
-[[George Gordon Byron]] (Lord Byron): Beppo, de 1818 i Don Joan de 1819.
-Shelley, Keats, etc.
 == Vegeu també ==
@@ Línia 28: / Línia 25: @@
 == Enllaços externs ==
-* Browne, William: Britannia’s Patorals [http://www.gutenberg.org/ebooks/22001 Aquí].
+* [http://www.gutenberg.org/ebooks/22001 William Browne. ''Britannia’s Patorals'']
-* Byron, George Gordon (Lord Byron): Beppo, [http://www.beyond-the-pale.co.uk/beppo.htm aquí]:
+* [http://www.beyond-the-pale.co.uk/beppo.htm Lord Byron, ''Beppo'']
-* Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)[http://www.gutenberg.org/zipcat.php/21700/21700-h/21700-h.htm Aquí]:
+* [http://www.gutenberg.org/zipcat.php/21700/21700-h/21700-h.htm Lord Byron, ''Don Joan''] {{en}}
-* [http://www.treccani.it/enciclopedia/sestina_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/ Teccani.it] (en italià)
+* [http://www.treccani.it/enciclopedia/sestina_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/ Teccani.it] ({{it}}
 [[Categoria:Mètrica]]